Luna 10

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Luna 10
Luna 10
Operador Unió Soviètica
Contractistes principals GSMZ Làvotxkin
Tipus de missió Ciència planetària en òrbita lunar
Satèl·lit de Lluna
Data de llançament 31 de març de 1966 a les 10:48:00 UTC
Vehicle de llançament Molniya 8K78M (4-Trams de R-7 / SS-6)
Durada de la missió 60 dies. Últim contacte
30 de maig de 1966
Punt àlgid de la missió Inserció d'òrbita lunar el
3 d'abril de 1966, 18:44 UTC.
COSPAR ID 1966-027A
Lloc web NASA NSSDC Master Catalog
Massa 1.582 kg
Elements orbitals
Semieix major 2.413,0 km
Excentricitat .14
Inclinació 71.9°
Apoàpside 2,738 km
Període orbital 178.05 minuts
Instruments
Instruments principals


  • Magnetòmetre
  • Espectròmetre de raigs gamma
  • 5 Comptadors de descàrrega de gas
  • Dues trampes d'ions/trampes de partícula carregades
  • Detector de micrometeorits piezoelèctric
  • Detector infraroig
  • comptadors de fotons de raigs X de baixa energia

El Luna 10 (sèrie E-6S) va ser una missió de nau espacial robòtica soviètica del Programa Luna, també anomenada Lunik 10. La nau del Luna 10 va ser llançada cap a la Lluna des de la plataforma orbitadora de la Terra el 31 de març de 1966. Va ser el primer satèl·lit artificial a la Lluna (o un altre cos celeste). La nau va entrar en òrbita lunar el 3 d'abril de 1966 i va completar la seva primera òrbita 3 hores després (el 4 d'abril en hora de Moscou). Els instruments científics inclouen un espectròmetre de raigs gamma per energies entre 0,3—3 MeV (50–500 pJ), un magnetòmetre triaxial, un detector de meteorits, instruments per estudis solars i de plasma, i dispositius per mesurar emissions en infraroig de la Lluna i les condicions de radiació de l'ambient lunar. Es van dur a terme també estudis gravitacionals. La nau espacial va reproduir cap a la Terra La Internacional durant el XXIII Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica. El Luna 10 es va alimentar en bateria i operava per 460 òrbites lunars i amb 219 transmissions de dades actives abans de perdre els senyals de ràdio el 30 de maig de 1966.

Després d'una correcció a mig camí l'1 d'abril, el Luna 10, el segon de dos sondes soviètiques Ye-6S precipitadament preparades (és a dir, la reserva), va entrar amb èxit en òrbita lunar dos dies després a les 18:44 UT, convertint-se així en el primer objecte fet per l'home en entrar en òrbita al voltant d'un altre cos planetari. Un compartiment instrumental de 245 kg, es va separar de la part principal de la sonda, i va estar en una òrbita de 350 x 1,000-km inclinat a 71,9° de l'equador lunar. La nau espacial va transportar un conjunt d'oscil·ladors d'estat sòlid que havien estat programats per reproduir les notes de La Internacional, de manera que pogués ser transmès en directe en el 23è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica. Durant un assaig a la nit del 3 d'abril, la reproducció va ser bona, però al matí següent, però van descobrir que una nota faltava i es va reproduir la nit anterior a la reunió; que era una transmissió en directe des de la Lluna. El Luna 10 va realitzar extensa investigació duta a terme en l'òrbita lunar, recopilant dades importants sobre la força del camp magnètic de la Lluna, els seus cinturons de radiació, i la naturalesa de les roques lunars (que van resultar ser comparables a les roques de basalt terrestres), raigs còsmics, i densitat dels micrometeoroides. La seva troballa més important va ser la primera evidència de concentracions de massa (anomenada “mascons”)—àrees d'alta densitat per sota de les conques d'egua que distorsionen les trajectòries orbitals. El seu descobriment ha estat generalment acreditat als Lunar Orbiters americans. L'últim contacte va ser el 30 de maig de 1966.

  • Data/Hora Llançament: 1966-03-31 a les 10:48:00 UTC
  • Massa en sec orbital: 540 kg


Precedides per:
Cosmos 111
Programa Luna Seguides per:
Luna 11


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]