Lunitari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Lunitari també coneguda com a Luin a Ergoth, Ull encès a Goodlund i Espelma de la nit a Thorbadin, Donzella de la il·lusió a Mithas, és una deessa de l'univers fictici de Dragonlance. El seu color és el vermell o el magenta i els seus símbols un cercle o una esfera d'aquest color. És l'únic fill de Gilean, i no se sap que tingui cap mare. Alguns suggereixen que és desconeguda i d'altres que nasqué del pensament del seu pare.

Lunitari, de la mateixa manera que Solinari i Nuitari, dedica la seva existència més a la difusió i culte de la màgia que a seguir amb els altres déus del bé. És el déu de la màgia neutral, adorat pels mags túniques vermelles. És el déu de la màgia amb més acòlits, ja que els seus practicants no veuen limitades la seva art per principis morals.

Lunitari s'apareix en el cel com a una lluna roja. Quan els altres déus varen abandonar Krynn durant el Cataclisme, Lunitari (així com els altres dos déus de la màgia) va romandre en el cel. Sí que se'n va anar, però, després de la Guerra del Caos.

Com a avatar, se sol presentar com a una humana pelroja vestida de com un mag túnica roja.

És on en Reorx hi va deixar la Gemma Gris. Se sap que els habitants d'Ansalon hi han arribat dues vegades. En una ocasió, els gnoms que seguien la gemma, per tal d'aconseguir-la, alliberant-la i deixant que rodi per tot el món escampant el caos. En una altra ocasió també els gnoms en una incursió científica amb la Kitiara Uth-Matar i l'Sturm Tallradiant on varen poder descobrir que els Dracs de colors metàl·lics hi guardaven part dels seus ous. Arran d'això se sap que la seva superfície és plena de plantes, formigues i diferents tipus de minerals, tots ells de color roig.