Luxació

Luxació Classificació i recursos externs
CIM-10	T14.3
MeSH	D004204

Dit índex esquerre dislocat.

Raigs X de la dislocació de l'articulació interfalàngica proximal del dit petit (Projecció posteroanterior).

Raigs X de la dislocació de l'articulació interfalàngica proximal del dit petit (Radiografia lateral).

Una luxació és tota aquella lesió càpsulo-lligamentosa amb pèrdua permanent del contacte de les superfícies articulars, que pot ser total (luxació) o parcial (subluxació).

Etiopatogènia

• Freqüència: És més freqüent en homes joves.
• Localització: El 50% són luxacions d'espatlla, seguides de dits, ròtula, canell, colze (quasi sempre acompanyat de fractura), maluc (quasi sempre acompanyat de fractura), ...
• Mecanisme de producció: El més freqüent és l'indirecte, tret de les dels dits, on normalment és directe.
• Es produeix freqüentment per una càrrega excessiva del membre.

Clínica

• Dolor agut que pot, fins i tot, arribar a produir un síncope.
• Impotència funcional immediata i absoluta.
• Si no existeix trencament càpsulo-lligamentosa apareix un hemartrosi (sang dins de la cavitat articular).

Diagnòstic

Mitjançant una exploració radiològica en els dos plànols, en la que es veu la pèrdua de contacte permanent de les superfícies articulars, sigui total o parcial.

Tractament

Una luxació es pot resoldre per si sola o pot necessitar d'una manipulació física. Aquesta intervenció pot agreujar la severitat del quadre si no es realitza adequadament. Tanmateix, l'endarreriment en la resolució pot afectar al subministrament de sang, als lligaments, a les estructures òssies o articulars, podent fins i tot deixar seqüeles permanents.

Cal per tant una actuació mèdica ràpida i professional, seguida d'una immobilització per fèrula (dits) o embenat (espatlla). Les lesions d'espatlla poden requerir d'estabilització quirúrgica per artroscòpia.