Luz Pozo Garza
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 juliol 1922 Ribadeo (Lugo) |
| Mort | 20 abril 2020 (97 anys) la Corunya (Espanya) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Oviedo |
| Activitat | |
| Ocupació | poetessa, escriptora, crítica literària |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Francisco Vázquez Ramudo (1944–) Eduardo Moreiras Collazo (1982–1991) |
| Fills | Gonzalo Vázquez Pozo (  Francisco Vázquez Ramudo) |
Premis
| |
Signatura  | |
Luz Pozo Garza (Ribadeo, 21 de juliol de 1922 - la Corunya, 20 d'abril de 2020) fou una poetessa gallega i membre numerària de la Real Academia Galega.[1][2]
En 1936 es va traslladar a Lugo, on el seu pare va ser perseguit pel feixisme, i després a Lareche (el Marroc). De tornada a Galícia, es va instal·lar a Viveiro. Va cursar estudis de música, de magisteri i de filologia romànica, aquests últims a la Universitat d'Oviedo. Residia a Vigo, on va ocupar la càtedra de literatura espanyola en un institut. Va col·laborar en un gran nombre de publicacions literàries, i va dirigir amb el seu espòs, Eduardo Moreiras, la revista de poesia i crítica Nordés.
Luz Pozo va iniciar la seva obra poètica en castellà, però a poc a poc va anar prenent opció clara a favor del gallec, llengua en què va publicar l'any 1952 O paxaro na boca. Uns altres poemaris seus són Últimas palabras/Verbas derradeiras (1975), Concerto de outono (1981), Códice calixtino (1986), Prometo a flor de loto (1992), Vida secreta de Rosalía (1996), en homenatge a l'obra de la gran poeta gallega que també seria objecte del seu discurs d'entrada a l'Acadèmia, Medea en Corinto (2002), As arpas de Iwerddon (2005), As vodas palatinas (2005), Deter o día cunha flor (2009), pel qual va guanyar el Premi de la Crítica de poesia gallega, Sol de medianoche (2014) o Rosa tántrica (2016).[3]
Com a assagista va publicar A bordo de "Barco sin luces", Galicia ferida (A visión de Luís Seoane) (1994) i Álvaro Cunqueiro i "Herba de aquí e acolá" (1991).
El seu últim llibre va ser Pazo de Tor (2019), un homenatge a les seves arrels familiars.[4]
Reconeixements[modifica]
La seva obra ha rebut el premi a la creació femenina de la Consellería de Cultura de la Xunta de Galicia (1991), la Medalla Castelao (1995), el Premi Laxeiro (2013) i el de Cultura Galega das Letras de la Xunta de Galicia (2013).
El 1950 fou nomenada membre de la Real Academia Galega, de la qual fou numerària a partir de 1996 i vicesecretària entre els anys 1997 i 2001.
El gener de 2020 fou nomenada filla predilecta de Ribadeo.[1][5][3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Luz Pozo Garza | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ «Muere la poeta Luz Pozo Garza, “voz esencial” de la poesía gallega, a los 97 años». La Vanguardia, 20-04-2020.
- ↑ 3,0 3,1 «Fallece la poetisa Luz Pozo Garza en A Coruña» (en castellà). eldiario.es, 20-04-2020. [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ «Fallece a los 97 años Luz Pozo Garza, «una voz esencial» de la poesía gallega» (en castellà). ABC Galicia, 20-04-2020. [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ «Luz Pozo Garza muere a los 97 años en A Coruña». La Opinión A Coruña, 20-04-2020.
Bibliografia complementària[modifica]
- Alvarellos, Enrique I. Mulleres destacadas de Galicia. Lugo: Alvarellos Editora Técnica, [1993?], p. 252. ISBN 84-85311-96-5.
- Gallegos : quién es quién en la Galicia del siglo XXI. 1a. ed. [Santiago de Compostela]: Compostela, 2002, p. 461. ISBN 84-8064-113-4.
- Blanco, Carmen. Luz Pozo Garza : a ave do norte. Ourense: Linteo, 2002. ISBN 84-931893-9-1.
- Blanco, Carmen «Luz Pozo Garza: Memoria radiante de una mujer solar». Arbor, CLXXXII, 720, 31-08-2006, pàg. 505–515. DOI: 10.3989/arbor.2006.i720.46. ISSN: 1988-303X.
- Freijomil, Antonio Couceiro. Diccionario bio-bibliográfico de escritores (en castellà). Editorial de los Bibliófilos Gallegos, 1953, p. 121.
- Fernández Costas, Xosé Manuel. Luz Pozo Garza, Códice Calixtino : curso de orientación universitaria. A Coruña: Bahía, 1993. ISBN 84-87674-33-X.
- Fernández del Riego, Francisco. Diccionario de escritores en lingua galega. Sada, A Coruña: Ediciós do Castro, 1990, p. 350-351. ISBN 84-7492-465-0.
- Gómez Sánchez, Anxo. Historia xeral da literatura galega, 2001, p. 267. ISBN 84-95350-79-3.
- González Fernández, Helena. Códice Calixtino de Luz Pozo Garza. ISBN 84-8302-108-0.
- López López, Aurora. Á procura da poesía : vida e obra de Luz Pozo Garza, 2014. ISBN 978-84-89323-89-6.
- Marco, Aurora. Dicionario de mulleres galegas : das orixes a 1975. Vigo: A Nosa Terra, 2007. ISBN 978-84-8341-146-9.
- Méndez Ferrín, X. L.. De Pondal a Novoneyra : poesía galega posterior á guerra civil. Vigo: Edicións Xerais de Galicia, 1984, p. 239-241. ISBN 84-7507-139-2.
- Panero, Carmen. Códice Calixtino de Luz Pozo Garza. Vigo: Edicións do Cumio, 1993. ISBN 84-87126-71-5.
- Sanjurjo Fernàndez, Victòria. Entre la llum i l'ombra : l'obra poètica de Luz Pozo Garza. Barcelona: Parsifal, 1998. ISBN 84-87265-87-1.
- Sanmartín, Anxos. Códice Calixtino, Luz Pozo Garza : análise práctica. [La Coruña]: Sotelo Blanco, 1994. ISBN 84-7824-208-2.
- Diccionario da literatura galega. Autores I. Vigo: Galaxia, 1995-1997, p. 483-485. ISBN 84-8288-019-5.
- Diccionario da literatura galega. Obras III. Vigo: Galaxia, 1995-1997. ISBN 84-8288-019-5.
- Enciclopedia galega universal. Vigo: Ir Indo, 1999-2002. ISBN 84-7680-288-9.
- DEGU : diccionario enciclopédico galego universal. Vigo: Ir Indo, 2003. ISBN 84-7680-429-6.
- Diccionario biográfico de Galicia. III. Vigo: Ir Indo, 2011, p. 132. ISBN 978-84-7680-686-9.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luz Pozo Garza |
- «Luz Pozo Garza, la llum de Galícia». Tèrbol atzur, 31-07-2011. [Consulta: 12 desembre 2021].
- Rodríguez, José Manoel «Luz Pozo Garza recibirá o premio que lembra ao seu querido Otero Pedrayo» (en gallec). La Voz de Galicia, 04-04-2019 [Consulta: 12 desembre 2021].
