Lynn Margulis
Lynn Margulis (Chicago, 5 de març de 1938 - 22 de novembre de 2011) va ser una biòloga nord-americana i catedràtica d'universitat molt coneguda principalment per haver difós la teoria endosimbiòtica, que explica l'origen de les cèl·lules eucariotes per la incorporació d'una cèl·lula dins una altra. La inclusió d'una cèl·lula procariota dins una altra cèl·lula hauria originat orgànuls com els mitocondris i cloroplasts, que tenen DNA propi (prova indirecta d'aquesta teoria). També col·laborà amb James Lovelock en el desenvolupament de la Hipòtesi Gaia.
Biografia
Va iniciar els seus estudis de secundària a l'institut públic Hyde Park, i quan els seus pares van matricular-la a l'elitista Escola Laboratori de la Universitat de Chicago, ella va tornar a l'institut amb els seus antics companys, al lloc on pensava que pertanyia. D'aquesta època recordava de bon grat la seva professora de castellà (la senyora Kniazza). El seu primer marit va ser l'astrofísic Carl Sagan, amb qui tingué dos fills: Dorion Sagan i Jeremy Sagan. Va tenir dos fills més amb el seu segon marit, Thomas N. Margulis: Zachary Margulis-Ohnuma i Jennifer Margulis.
Llicenciada per la Universitat de Chicago, màster a la Universitat de Wisconsin, doctora per la Universitat de Califòrnia. Professora del Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de Massachusetts-Amherst, degana del Board Committee de la National Academy of Sciences on Planetary Biology and Chemical Evolution, fou també codirectora del Planetary Biology Internship de la NASA. Va ser membre de la National Academy of Sciences des de 1983 i membre de la Russian Academy of Natural Science. L'any 1999 va rebre, de mans del president estatunidenc Bill Clinton, la Medalla Nacional de la Ciència; mentora de la Universitat de Boston, fou nomenada, també, doctora honoris causa per nombroses universitats, entre d'altres, per la Universitat de València, la Universidade de Vigo i la Universitat Autònoma de Barcelona, on va realitzar, el gener del 2007, una conferència amb motiu dels actes de l'any de l'evolució. Va publicar més d'un centenar d'articles i més de deu llibres de la seva especialitat i també opuscles, vídeos i pel·lícules. Margulis va morir el 22 de novembre de 2011, a la seva casa d'Amherst (Massachusetts), a conseqüència d'un accident vascular cerebral.
La Societat Linneana de Londres la distingí amb la medalla Darwin-Wallace el 2008.
Teoria de l'endosimbiosi seriada (SET)
Després de quinze intents fracassats de publicar els seus treballs sobre l'origen de les cèl·lules eucariotes, en 1966 aconsegueix que la revista Journal of Theoretical Biology li acceptés i finalment publiqués (finals de 1967) el seu article «Origin of Mitosing Cells»(gràcies, segons afirma ella mateixa, a l'especial interès del que fora el seu editor James F. DaNelly). Seria Max Taylor, especialista en protists, professor de la Universitat de la Colúmbia Britànica, qui va batejar la teoria amb l'acrònim SET (Serial Endosymbiosis Theory)
Margulis va continuar treballant en la seua teoria sobre l'origen de les cèl·lules eucariotes i el que en principi va ser un article va adquirir les dimensions d'un llibre. Novament va fracassar en els seus intents de publicar (la seua editorial, Academia Press, després de tenir el manuscrit retingut durant cinc mesos li va enviar una carta en la qual li comunicaven el seu rebuig sense més explicacions). Després de més d'un any d'intents frustrats el llibre va ser publicat per Yale University Press. Des de llavors la SET s'ha anat obrint camí penosament fins avui que es considera provada en les seues tres quartes parts.
Teoria de la simbiogènesi i la seva importància en l'evolució
La biologia evolutiva se centra principalment en l'estudi d'animals i plantes, als quals es considera actors de les innovacions que han conduït als màxims nivells de complexitat i especialització. La teoria que va difondre Margulis explica el pas de procariotes a eucariotes. Margulis formula que els bacteris, que fins a mitjans del segle XX només tenien interès per a la bacteriologia mèdica, són les artífexs de la complexitat de la cèl·lula eucariota i dels actuals refinaments dels diferents organismes. A una visió d'animals, plantes i, en general, de tots els organismes pluricel·lulars com éssers individuals, contraposa la visió de comunitats de cèl·lules autoorganitzades, a les quals atorga la màxima potencialitat evolutiva.
Margulis, que es caracteritzà per cercar i valorar els antecedents dels seus treballs, en lloc de diluir aquests antecedents encunyant nous termes, procura usar aquells que ja usaren els autors de treballs anteriors. Aquest és el cas del terme simbiogénesis (Konstantin Mereschkowski, 1855-1921), que ella rescata i amb el qual defineix el nucli central de la seua proposta per a la biologia evolutiva.
Margulis considera que, igual que les cèl·lules eucariotes (origen de protists, animals, fongs i plantes) tenen el seu origen en la simbiogènesi, la majoria de les adquisicions de caràcters dels pluricel·lulars són producte de la incorporació simbiòtica de, sobretot, bacteris de vida lliure. Resta valor a les mutacions aleatòries seleccionades per selecció natural postulades pel neodarwinisme, considerant-les merament incidentals i planteja una nova visió de l'evolució per incorporació de genomes.
Els organismes tendiríem a organitzar-nos en consorcis: "La vida «independent» tendeix a ajuntar-se i a ressorgir com un tot nou en un nivell superior i més ampli d'organització". Margulis s'enfronta amb aquesta proposta al neodarwinisme o la teoria sintètica de l'evolució, teoria protegida actualment per la majoria de la comunitat científica.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lynn Margulis |
- Sobre Lynn Margulis / About Lynn Margulis Recull d'enllaços a centenars d'articles sobre Lynn Margulis, en anglès, català, castellà i altres llengües; a vídeos, i a gairebé un centenar d'articles de Lynn Margulis disponibles a Internet.
- Vilaweb, 14/7/2008, entrevista: Lynn Margulis: 'Mentre pugui menjar, no faré pas allò que volen els altres'
- http://www.biology.iupui.edu/biocourses/N100/2k2endosymb.html
- http://www.edge.org/documents/ThirdCulture/n-Ch.7.html
- http://www.youtube.com/watch?v=b8xqu_TlQPU&feature=related
- http://www.youtube.com/watch?v=KOjKZdW8HSY&feature=related
- http://www.youtube.com/watch?v=VaAkrnoXA0M&feature=related
- http://www.isepp.org/Pages/San%20Jose%2004-05/MargulisSaganSJ.html
- http://www.geo.umass.edu/faculty/margulis/