Lythrum salicaria
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Del llibre d'Otto Wilhelm Thomé Flora von Deutschland, Österreich und der Schweiz Gera, 1885
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Lythrum salicaria L. |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||
La salicària (Lythrum salicaria) és una herbàcia semiaquàtica de la família de les Lythraceae, originada a les terres humides d'Euràsia. També es coneix amb els noms d'estronca-sangs i litre.
Taula de continguts |
[modifica] Etimologia
Lythrum prové del grec lythron, que significa "sang". Això fa referència al color de les flors i també amb relació als efectes anti hemorràgics, qualitat d'algunes espècies d'aquest gènere.
[modifica] Ecologia
Aquesta espècie es troba a prop de les aigües, a les vores dels rius i rierols, vorejant els braçals i síquies, en els prats més humits, etc., de pH òptim 6 i és capaç de suportar una certa salinitat. Es localitza des del nivell del mar fins altituds de 900 metres.
Les condicions ecològiques òptimes són:
- temperatura: calor
- llum: ombra
- humitat: elevada
- nitrogen: en sòls moderadament pobres o lleugerament rics, no està present en terres molt fertilitzades.
Aquesta espècie es distribueix en tot el continent europeu, en el nord-est d'Àfrica, Àsia i es troba introduïda en el nord d'Amèrica. Força estesa, és freqüent a Alacant, Barcelona, Castelló, Girona, Lleida, Tarragona, València, i també a les Illes Balears. Floreix de juny en endavant o a finals de maig a la zona més meridional.
[modifica] Descripció
Planta perenne, de 1-2 metres d'altura.
La rel és axonomorfa.
La tija és herbàcia amb abundants branques ascendents de longitud entre 65-85 cm, i normalment no són ramificades. La secció de les branques és cuadrada i de color vermell púrpura. Poden presentar pubescència grisàcia.
Les fulles són herbàcies i oposades, de vegades amb verticils de 3 o 4, excepcionalment alternades, són lanceolades (de 3-10 cm de llarg i 1-2 cm d'ample),amb l'àpex agut o subagut. La base té forma de cor, el marge és sencer i sense pecíol. Són fulles amplexicaules, de color verd fosc i pubescents. La nervació és pinnada i amb absència d'estípules.
Les flors són hermafrodites, actinomorfes i apareixen en fascicles axil·lars de 2 a 15 flors formant vistoses inflorescències amb forma d'espiga que arriba als 40 cm de longitud. Són hexàmeres o en ocasions pentàmeres axil·lars i solitàries. Tenen un curt pedicel i dues bracteoles linials caduques, amb la base blanquinosa i l'àpex vermellós. Tenen un tub floral pelós, infundibuliforme o cilíndric, amb dotze nervis bastant vistosos i generalment púrpures.
El calze està format per 6 sèpals, de 0.5-1 mm triangulars, sent més curts i amples que els segments de l'epicalze. La corol·la te 6 pètals entre 6-10 mm lineals o lanceolats, arrugats i de color violàcia més intens en el nervi central.
L'androceu està format per dotze estams, els quals sis superen el marge de la corol·la. Les anteres són violetes, versàtils o basifixes, diteques i amb pol·len blau, mentre que els més curts tenen el pol·len groc. La pol·linització és entomòfil·la i la dispersió és zoocària. El gineceu està format entre dos i sis carpels soldats. L'ovari és ínfer.
El fruit és una càpsula ovoide, tancat en el epicalze, és a dir, no sobresurt del tub floral, i conté nombroses llavors.
[modifica] Droga (part utilitzada)
Les sumitats florals i les fulles són la droga, de Lythrum salicaria.
[modifica] Composició química
- àcids:
- Àcid elàgic; antitumoral, antioxidant, astringent, hepatoprotector i antinflamatori
- p-couramic: antitumoral, antibacterià, antiespasmòdit i colerètic.
- Clorogènic: antihepercolesterolèmic, antioxidant, antiinflamatori, antitumoral, colegog, hepatoprotector, vulnerari.
- Vitexina: antiinflamatori, antioxidant, antidermatòsic (fulles).
- Narcisina (planta)
- Antocianines (flor)
- Salicarina (planta)
- Pectina: antidiarreic, antiulcerós, antidiabètic, hipoglucemiant, peristàltic i anticancerós (fulles)
- Tanins: antiulcerós, antibacterià, antidiarreic, antioxidant, antitumoral, hepatoprotector (flors i fulles)
[modifica] Usos medicinals i accions farmacològiques
La Comissió E del Ministeri de Sanitat Alemany no ha aprovat cap indicació per a usos medicinals.
Els usos tradicionals són:
Astringent i antidiarreic. També té propietats emulgents i s'usa per alleujar l'intestí en el malaltia de Crohn o en el síndrome de l'intestí irritable, en altres malalties de l'intestí com colitis, colon espàstic o colitis ulcerosa i en disenteria.
En ús extern, és recomanat per afeccions com la dermatosi i èczema, també en malalties de l'aparell genital femení aplicant-se en forma de llevats, en els casos de picor vaginal, metrorràgia o inflamació de la vagina. Per combatre conjuntivitis.
[modifica] Toxicitat
A conseqüència de la presència de tanins, les infusions amb altes dosis poden provocar una irritació de la mucosa gàstrica. Per evitar-ho convé associar-ho a drogues demulcents com la malva. Al ser antidiarreic, en elevades quantitats pot causar restrenyiment.
[modifica] Contraindicacions
No prescriure formes de dosificació orals amb contingut alcohòlic en nens menors a 2 anys ni a consultants en procés de deshabituació etílica.
[modifica] Observacions
- Història: Amb el nom del Lysimachia, Dioscòrides ens indica dues espècies herbàcies, vivàcies de fulles verticilades similars entre sí, de flors grogues i de flors púrpures, la salicària.
- Recol·lecció: Es recol·lecten les fulles o les sumitats florals durant l'estiu o a finals de primavera; les flors abans d'obrir-se per complet o quan estan a mig florir. S'assequen ràpidament a l'ombra i a un lloc ventilat.
- Curiositats: En algunes regions es fermenten les fulles per obtenir una beguda alcohòlica.
Les fulles polvoritzades són emprades en cosmètica per tractar la pruïja i les fulles s'han consumit com a aliment, verdura. Les flors proporcionen un pigment vermell que és usat en pastisseria.
[modifica] Galeria d'imatges
|
|||||||||
| Selecció de Wikicommons | |||||||||
[modifica] Bibliografia
Referències:
- BOLÒS, O. i cols. Flora manual dels Països Catalans Barcelona: Pòrtic, 1990 (2a ed., 1993) ISBN 84-7306-400-3
- Taxonomia de plantes al GRIN. Agricultural Research Service. United States, Department of Agriculture
- STRASBURGER, E. Tratado de botánica Editorial Marin, 1984 (6a. ed.)
