Màquia
La màquia és una formació vegetal densa i ombrívola formada per arbustos alts (1,5-2 m) de tipus esclerofil·le, és a dir, adaptada a la sequera.
Taula de continguts |
[modifica] Particularitats
És pròpia de les terres de clima mediterrani amb una gran sequera estiuenca, com ara les muntanyes mitjanes i baixes del País Valencià, les Illes Balears i de la major part de Catalunya. De la paraula màquia, d'origen cors, deriva el mot maquis, en tant que persona que s'amagava entre aquest tipus de vegetació.
Les espècies vegetals a la màquia són força variables, s'hi troben espècies arbustives (arboç, marfull, llentiscle, margalló, etc) però també es poden trobar alguns arbres, de mida reduïda, com l'alzina, el roure, l'auró negre o l'ullastre. Es diferencien dos grans tipus de comunitat vegetal, les espècies que les caracteritzen poden estar complementades per d'altres:
- Màquia continental de garric i arçot (Rhamno-Quercetum cocciferae)
- Màquia litoral de garric i margalló (Querco-Pistacietum lentisci o Querco-lentiscetum)
[modifica] Màquia continental de garric i arçot
Aquest tipus de màquia es caracteritza per una altura i densitats força variables i la presència d'un estrat herbaci poc important. Es troba a zones interiors de clima continental sec com la Depressió Central catalana. A l'estrat arbori podem trobar: pi blanc, garric A l'estrat arbustiu podem trobar: càdec, arçot, savina
[modifica] Màquia litoral de garric i margalló
Aquest tipus de màquia es caracteritza per una altura i densitat importants (fins a 4 metres, però normalment d'un a dos metres) i la presència d'espècies que no toleren el fred (psicrofobes). Es troba a la zona costanera de la Mediterrània amb clima sec, sobre sòls prims, de vegades calcaris i rocosos.
A l'estrat arbori podem trobar: pi blanc, garrofer, ullastre A l'estrat arbustiu podem trobar: margalló, garric, llentiscle, arçot
També es pot trobar l'arítjol, la rogeta o l'esparreguera.
