Màquia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Màquia als vessants del Mata-redona, Serra del Montsià,

La màquia és una formació vegetal densa i ombrívola formada per arbustos alts (1,5-4 m) de tipus esclerofil·le, és a dir, adaptada a la sequera.

Particularitats[modifica | modifica el codi]

És pròpia de les terres de la Mediterrània amb una gran sequera estiuenca: sud d'Europa, nord d'Àfrica i zones del Pròxim Orient com el sud de Turquia i el Líban. A les terres de parla catalana ocupa les muntanyes mitjanes i baixes del País Valencià, les Illes Balears i la major part de Catalunya. Ecosistemes anàlegs a la màquia es poden trobar a les regions de clima mediterrani de Califòrnia (chaparral), Xile, Sud-Àfrica (fynbos) i el sud d'Austràlia (kwongan).

De la paraula màquia, d'origen italià, deriva el mot francès maquis que a la II Guerra Mundial i la Guerra Civil Espanyola es va emprar per designar els guerrillers que s'amagaven entre aquest tipus de vegetació.

Les espècies vegetals a la màquia són força variables, s'hi troben espècies arbustives (arboç, marfull, llentiscle, margalló, etc) però també es poden trobar alguns arbres, de mida reduïda, com l'alzina, el roure, l'auró negre o l'ullastre. Es diferencien dos grans tipus de comunitat vegetal, les espècies que les caracteritzen poden estar complementades per d'altres:

  • Màquia continental de garric i arçot (Rhamno-Quercetum cocciferae)
  • Màquia litoral de garric i margalló (Querco-Pistacietum lentisci o Querco-lentiscetum)

Màquia continental de garric i arçot[modifica | modifica el codi]

Aquest tipus de màquia es caracteritza per una altura i densitats força variables i la presència d'un estrat herbaci poc important. Es troba a zones interiors de clima continental sec com la Depressió Central catalana. A l'estrat arbori podem trobar: pi blanc, garric A l'estrat arbustiu podem trobar: càdec, arçot, savina

Màquia litoral de garric i margalló[modifica | modifica el codi]

Aquest tipus de màquia es caracteritza per una altura i densitat importants (fins a 4 metres, però normalment d'un a dos metres) i la presència d'espècies que no toleren el fred (psicrofobes). Es troba a la zona costanera de la Mediterrània amb clima sec, sobre sòls prims, de vegades calcaris i rocosos.

A l'estrat arbori podem trobar: pi blanc, garrofer, ullastre A l'estrat arbustiu podem trobar: margalló, garric, llentiscle, arçot

També es pot trobar l'arítjol, la rogeta o l'esparreguera.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Màquia