Màquina de Marly
La màquina de Marly (situada, de fet, a Bougival) va ser la primera baula d'una sèrie d'instal·lacions ideades per portar l'aigua del Sena fins Versalles per tal d'alimentar la gran quantitat de fonts i estanys del parc del Palau de Versalles.
L'aigua havia de ser elevada a 163 metres per sobre del nivell del Sena, amb tres pujades successives fins al dipòsit de Marly. L'altura sobrepassava a Versalles a 33 metres, havia de salvar, així mateix, dos monticles de 48 i 99 metres situats a la ribera del riu.
El cabal era de 1.800 a 1.500 m³/dia. Accionades pel corrent del Sena, 14 grans rodes dentades movien els pistons impulsors. Salvar aquest desnivell resultava, en aquells dies, una cosa excepcional, els cuirs dels pistons no podien resistir una pressió de més de 15 bars, per la qual cosa es va pensar en la construcció de tres graons de 50 metres cada un, un tallamar en el curs del riu i un netejador de reixetes per evitar la degradació de les pales.
Aquesta enorme instal·lació, concebuda per Rennequin Sualem de Lieja, comprenia: 14 rodes hidràuliques de 12 metres de diàmetre instal·lades al Sena. Aquestes rodes accionaven 221 bombes aspiradores i expulsores: 64 a baix de tot, 30 i 49 en el primer turó, 78 en el segon, totes funcionant a l'uníson per equilibrar l'energia de les 14 rodes del Sena.[1] Les obres van començar el 1681 i es van acabar el 1684. La màquina va ser inaugurada per Lluís XIV.el 13n de juny de 1684.[2]
Noves canalitzacions [modifica]
La màquina era tremendament sorollosa, costosa i més, en ser el 90% de fusta patia constants deterioraments. Finalment es van abandonar les reparacions durant el curs del segle XVIII, abans de destruir-la el 1817.
Es va reemplaçar, llavors, per una màquina de vapor construïda per l'arquitecte Cécile i l'enginyer Martín. No obstant els costos d'explotació seguien sent massa alts. Es va canviar la màquina, una altra vegada, el 1959. Aquesta tercera màquina hidràulica, va ser concebuda per Dufrayer, director del Servei d'Aigües.
Per fer front a les necessitats cada vegada més creixents d'aigua, es va modernitzar la màquina de Dufrayer però, el 1968, es va desmuntar per complet per substituir-la per uns grups de electrobombes cada vegada més potents que encara funcionen en l'actualitat,.
Referències [modifica]
- ↑ Bruno Bentz i Éric Soullard, « La Machine de Marly », en: Château de Versailles - de l'ancien régime à nos jours, no 1, abril-maig-juny 2011, pàgines 73-77
- ↑ Philippe Testard-Vaillant, « Des grands travaux en cascade », en: Les Cahiers de Science & Vie, no extraodinari 'Les Sciences au château de Versailles, octubre 2010, pàgines 70-71
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Màquina de Marly |
