Màrius Torres i Perenya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Màrius Torres i Perenya
Homenatge a Màrius Torres, Lleida.jpg
Monument de Màrius Torres a Lleida
Naixement 30 d'agost de 1910
Lleida
Mort 29 de desembre de 1942 (als 32 anys)
Sant Quirze Safaja
Activitat escriptor
Gèneres poesia
Moviment Simbolisme
Obres principals Cancó a Mahalta

Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 - Sant Quirze Safaja, Moianès/Vallès Oriental, 29 de desembre de 1942) fou un poeta català, en l'òrbita del simbolisme.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Màrius Torres va nàixer al si d'una família lleidatana benestant, fill d'Humbert Torres i Barberà, polític, diputat al Parlament de Catalunya i de Maria Perenya Reixach, tots dos de famílies d'intel·lectuals, metges i advocats d'ideologia republicana.[1] Era el germà gran del polític Víctor Torres.

S'interessà des de ben jove per la literatura. Va estudiar al Liceu Escolar i a l'Institut General i Tècnic de Lleida, on va arribar a batxillerat. Actualment el centre que es coneixia com "Institut General i Tècnic de Lleida" rebé més tard el nom d'"Institut Màrius Torres" (Lleida).

Més endavant estudià medicina a la Universitat de Barcelona i es va especialitzar en malalties de l'aparell digestiu. Durant els seus estudis escrigué una comèdia titulada "Un fantasma com n'hi ha pocs", que va ser presentada pels seus cosins al certamen literari Ignasi Iglésias entre 1933 i 1936.[1] També va col·laborar, al començament de la guerra civil al diari L'ideal de Lleida amb el pseudònim de Gregori Sastre.[1]

Als vint-i-cinc anys, emmalaltí de tuberculosi i el desembre de 1935 ingressà al sanatori de Puigdolena, ubicat a Sant Quirze Safaja. Tenia vint-i-cinc anys i ja no en sortiria mai més, llevat d'algun viatge a Barcelona i al Mas Blanc.

El dia a dia al sanatori li permetia de cultivar les seves afeccions: llegir, escriure, tocar el piano i passejar. El seu repertori de lectures era força extens, així, en el camp de la filosofia llegia autors del món clàssic com Plató, Aristòtil i Lucreci, i autors contemporanis com Bergson i Nietzsche; pel que fa a les obres literàries, llegia narrativa i assaig i, sobretot, poesia. El ventall d'obres poètiques és ampli i entre el poetes llegits hi ha Baudelaire, Carner, Riba, García Lorca, Maragall, etc. Aquestes lectures seran una clara formació i influència per a la seua poesia, que es mou en l'òrbita del Simbolisme.

Al sanatori conegué Mercè Figueres, malalta com ell, que esdevindria la seva amistat més íntima i havia d'inspirar-li tota la sèrie Cançons a Mahalta, poema escrit el 1937. El 6 de desembre de 1936, Mercè li presentà Joan Sales i la seva dona Núria Folch, que havien vingut a visitar-la, establint-se a partir d'aquell moment una relació amb un llarg epistolari i una influència en la trajectòria poètica de Màrius.[2]

Fou al llarg de l'etapa al sanatori de Puig d'Olena quan la trajectòria literària de Torres, iniciada com a distracció mentre cursava els estudis de Medicina, passà a ocupar el primer pla de la seva vida. En aquest període l'autor s'autodefinia com “un metge que fa versos” i confessava que és “aquesta cosa absurda: un poeta líric”.[3]

Morí als trenta-dos anys i està enterrat al cementiri de Sant Quirze Safaja. Entre molts d'altres, hi ha dos poemes que tradicionalment s'han destacat, d'entre la breu obra de Màrius Torres: Dolç Àngel de la Mort... i La ciutat llunyana. La primera d'aquestes dues sovint s'ha cregut que era la darrera que va escriure,[2] però en realitat ho fou la intitulada Cançó.[4]

Publicacions pòstumes[modifica | modifica el codi]

  • La seua producció poètica, amb el títol Poesies, es va publicar pòstumament (Coyoacán, Mèxic, 1947) gràcies al seu amic l'escriptor i editor Joan Sales. Els temes que hi dominen són la música, l'art en general i la naturalesa, que permeten una reflexió sobre la vida humana, el sentiment i la mort.
  • Torres, Màrius. La dernière rose (en francès). l'Harmattan, 16 d'abril de 2008. ISBN 978-2-296-05302-1. , edició, introducció i traducció de Marta Giné i Norberto Gimelfarb
  • Torres, Màrius. Paroles de la nuit: Anthologie poétique bilingue catalan-français (en francès). L'Harmattan, Desembre 2009. ISBN 978-2-296-11150-9. , traducció de Marta Giné i Norberto Gimelfarb. Aquesta edició segueix fidelment la voluntat de Màrius Torres sobre els poemes que volia donar a publicar. Els recull tots i, a més a més, segueix també l'ordre de publicació dels poemes volgut pel poeta.

Actes d'homenatge[modifica | modifica el codi]

La figura del poeta fou homenatjada amb motiu del centenari de la seva naixença en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu del 2010. Es va fer una ruta literària a Sant Quirze Safaja, que organitzava la Institució de les Lletres Catalanes, tres conferències al setembre i diversos actes amb motiu dels Premis Literaris 2010 de la ciutat de Lleida, entre els quals hi havia l'entrega del 15è Premi Màrius Torres que va ser atorgat a la poeta Eva Baltasar. Presentació a Lleida de la litografia original dedicada a Màrius Torres i realitzada per l'artista Perico Pastor, editada per Cal Talaveró Centre d'Art per la col·lecció Art-Visió.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Biografia AELC
  2. 2,0 2,1 Endrets
  3. Josep Vallverdú. Editorial Virgili & Pagès. La lluna amb les dents, 1989. 
  4. TORRES, Màrius. Poesies. Barcelona: Ariel, 1964 (Quarta edició, revisada i ampliada, de l'apareguda a Coyoacán el 1947).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Màrius Torres i Perenya a Viquitexts, la biblioteca lliure.


Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Màrius Torres i Perenya