Màrqueting viral

El màrqueting viral és una estratègia de comunicació i promoció d’un producte o missatge que busca la difusió ràpida i massiva de forma espontània a través dels diferents canals tecnològics i xarxes socials. Es fonamenta en el conegut i tradicional boca-boca, en el qual es transmetien les informacions importants, destacades o d’interès general a través de la comunicació oral. Poden ser simplement recomanacions d’una persona a una altra. Aquesta estratègia pot aplicar-se en qualsevol mitjà de comunicació; no obstant això, s’ha demostrat que el seu seguiment és molt major a les xarxes socials com Facebook o Twitter.

Pren aquesta denominació per la idea del virus, que es propaga amb facilitat d’uns agents a uns altres, passant el missatge d’uns usuaris a uns altres, difonent així el contingut ràpidament. L’objectiu, per tant, és arribar al major nombre possible de persones per donar a conèixer el missatge o el producte, i alhora produir un efecte papallona que beneficiï el món publicitari i audiovisual i el descobriment de nous missatges, noves idees, nous productes, nous serveis… a la societat, una societat que es mou en xarxes socials i Internet.

La cada cop més creixent utilització del màrqueting viral es deu a la facilitat d’execució de la campanya, el seu relatiu baix cost, bon “targeting” i una taxa de resposta alta i elevada. El principal avantatge d’aquesta forma de màrqueting consisteix en la seva capacitat d’aconseguir una gran quantitat de possibles clients interessats, a un baix cost.

Història i teoria de funcionament

El primer a escriure sobre el màrqueting viral va ser Douglas Ruskhoff l’any 1994 en el seu llibre “Media Virus”. La hipòtesi és que, si aquella publicitat arriba a un usuari “sensible”, aquest usuari “s’infectarà” i pot, aleshores, seguir infectant d’altres usuaris sensibles per mitjà del boca a boca. La forma de funcionar és la següent. Posem per exemple un videoclip, que conté publicitat de Nike. Si cada usuari que rep el vídeo l’envia a més d’un usuari sensible, en teoria la campanya durarà eternament, o com a mínim tots els usuaris sensibles hauran rebut el missatge. Així, encara que el vídeo no s’enviés amb la freqüència esperada, se seguiria enviant molts més cops que la que va ser la inicial. Si posem per exemple que la campanya va millor de l’esperat i cada usuari reenvia el vídeo a més d’un amic, aquesta té la capacitat teòrica per continuar fins que tota la població sensible hagi rebut com a mínim un cop el vídeo.