Careta

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Màscara)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Màscara (cosmètica)».
Pulcinella, el personatge de la comèdia de l'art que dóna nom als putxinel·lis, amb la seva màscara

Una careta o màscara és una peça de material generalment opac o translúcid usada per cobrir la cara.[1]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

La paraula en català «màscara» prové del mot àrab "maskara", amb el significat de bufó, segons Meyer-Lübke.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Actor grec amb màscara còmica. (Bronze s. III aC)
Màscara tràgica romana

Les màscares s'han utilitzat des de l'antiguitat amb propòsits cerimonials o lúdics. L'ús de les màscares es remunta a la més llunyana antiguitat. Les trobem entre els egipcis, grecs i romans. Els grecs les utilitzaven en les festes dionisíaques, els romans durant les lupercals i les saturnals i a més en les representacions escèniques.

Durant l'Edat Mitjana hi va haver molta afició a les disfresses i màscares, fins i tot en les festes religioses com la de lase o la dels bojos. En els torneigs, certs cavallers que no volien ser coneguts combatien amb màscara. Amb tot, el major ús de la màscara tenia efecte a Itàlia i, sobretot, a Venècia, durant el Carnestoltes.

Entre els grecs i romans, les màscares eren una espècie de casc que cobria totalment el cap i, a més de les faccions de la cara, tenia cabell, orelles i barba havent estat els grecs els primers a usar-les en els seus teatres per tal que els actors puguin assemblar-físicament al personatge que representaven.

Les primeres màscares es van fer d'escorça d'arbre, després van ser de cuir folrat de tela i finalment les feien d'ivori o de fusta per tal que tinguessin més consistència. Des del segle XVI al XVIII les dames van adoptar les màscares amb el nom d'antifaços per resguardar-se del sol.[3]

Caretes cerimonials[modifica | modifica el codi]

Màscara de Costa d'Ivori

Les màscares es fan servir en funcions rituals, socials i religioses, on els participants les fan servir per representar les figures espirituals o llegendàries. En algunes cultures també es creu que el fer servir una màscara permetrà que el portador prengui les qualitats de la representació d'aquesta màscara, és a dir, una màscara de lleopard induirà al portador a convertir-se o actuar com lleopard.

A Mèxic i Centreamèrica, la majoria de les ciutats tenen nom cristià i nom indígena, per exemple, Tianguistenco, Santiago Tianguistenco, o Santa Maria Axixitla. Tots els sants cristians tenen un dia específic en l'any dedicat a ells, i cada ciutat típicament té un festival durant aquest dia, implicant la combinació de les tradicions cristiana i indígena. Aquests festivals inclouen sovint les desfilades i teatre de carrer on escenifiquen una història. Les màscares i els vestits d'aquests festivals es converteixen en articles de col·lecció. Una màscara utilitzada en aquests festivals es denomina màscara «dansada». Aquestes màscares pintades fetes a mà, es fabriquen típicament amb fusta i poden utilitzar cordes, banyes o dents d'animals, o cautxú de pneumàtics com ornaments.

A Àfrica, especialment centrats a l'oest d'Àfrica, les màscares també tenen un paper important a les cerimònies tradicionals i danses de teatre. Totes les màscares africanes cauen en una de quatre categories: esperits dels avantpassats, herois mitològics, la combinació del avantpassat i l'heroi, i els esperits animals.

Caretes lúdiques[modifica | modifica el codi]

Màscara de teatre Noh japonès
Rei Misteri amb la seva màscara per no ser reconegut
  • En obres del teatre. L'ús de màscares en les obres dramàtiques de la Grècia antiga es va desenvolupar a partir de propòsits cerimonials. Les màscares són també una característica que defineix el teatre de Noh al Japó. La paraula "persona" ve de persona-ae, que era aquella màscara per sonare (és a dir, per fer-se escoltar), que portaven els actors a l'antiguitat i que ocultava la seva cara al mateix temps que aconseguia fer ressonar la seva veu. La paraula del Grec antic Prósopon = «cara» significava originalment «davant la cara», és a dir. «Màscara de teatre».[4]
  • Com a part de celebracions en carnavals d'algunes parts del món; Venècia és la ciutat més famosa per això. La màscara és una part indispensable del vestit d'un personatge particular com l'arlequí.
  • Les màscares de làtex es fan servir en el cinema com a part d'elaborats maquillatges dels personatges que volen imitar un individu.
  • Les màscares també s'utilitzen per proveir d'una aura de misteri als lluitadors professionals així com pels actors com ara: el còmic desconegut, que sempre fa servir una bossa de paper sobre el seu cap, o d'algun superheroi modern de còmics.
  • A la lluita lliure d'alguns països com Mèxic, és comú que els competidors utilitzin màscares lusives al seu nom o sobrenom de lluitador.

Caretes que preserven la privacitat[modifica | modifica el codi]

  • Els criminals sovint utilitzen màscares per evitar la seva identificació quan cometen crims. En moltes jurisdiccions, és una ofensa criminal addicional el fer servir una màscara mentre es comet un crim, és també sovint un crim utilitzar una màscara en assemblees públiques i manifestacions.
  • Ocasionalment, els testimonis d'alguns processos apareixen de tant en tant a la cort utilitzant una màscara amb la intenció d'evitar ser reconeguts pels associats de l'acusat.

Caretes protectores[modifica | modifica el codi]

Les màscares protectores tenen les següents funcions: Abastament d'una font d'aire respirable o qualsevol altre gas oxigenat i protecció de la cara contra objectes volàtils en ambients perillosos, al mateix temps que permeten la visió.

Moltes màscares tenen diverses funcions. Aquest tipus de màscares normalment són incloses a les categories d'elements de protecció, com ara ulleres, cascos i viseres. A continuació s'esmenten algunes d'aquestes:

  • Màscares amb filtre: És un material fet de paper o polipropeno, que s'ajusta a la cara (amb unes gomes elàstiques ajustables) i que cobreix nas i boca. Sol ser blanc o blau. Porta un coixinet nasal i una pinça que la fa comoda. Es fa servir per no respirar les males olors o certes partícules que no es inhalen bé. Solen portar-la dels metges, pintors, fusters, obrers, joves estudiants a classe de química.
  • Màscares de benes.
  • Màscares quirúrgiques.
  • Careta antigàs.
Màscara amb filtre
  • Màscara de bus.
  • Màscares de respiració connectades amb un sistema de respiració industrial. Aquests generalment cobreixen tot el rostre.
  • Màscares de respiració connectades amb un sistema de respiració subaquàtics. Aquestes són generalment de cara completa.
  • Màscares d'oxigen, usades pels pilots de gran alçada.
  • Màscares d'oxigen, usades com a part de l'equip mèdic per ressuscitació.
  • Màscares anestèsiques, usades en cirurgia en els hospitals.
  • Màscares de CTM usades en la ressuscitació cardiopulmonar.
  • Màscares esportives com ara careta d'esgrima, o màscara d'hoquei, o màscara de porter de futbol americà.
  • Màscares d'esquí.
  • Màscares de soldador.
  • Les plaques frontals dels cascs del vestit espacial.

Caretes de tortura[modifica | modifica el codi]

La màscara 'vergonyosa' (Schandenmaske en alemany) s'utilitzava per a la humiliació pública. Una forma reduïda popularment coneguda són les orelles de burro col·locades com a càstic als alumnes que els seus mestres consideraven "burros". Altres particularment incòmodes com la màscara de ferro, es fan servir com dispositius per a la tortura o el càstig corporal.

Altres tipus[modifica | modifica el codi]

Antifaç per a disfressar-se

La «màscara viva» és un motlle de guix d'un rostre, usat com a model per a realitzar una pintura o una escultura.

Una «màscara de mort» és igual a la «màscara viva» però presa de la cara d'un model recentment mort. Les màscares de mort eren molt populars en el món occidental durant els segles XVIII i XIX. Ambdós mètodes poden preservar un retrat realista tridimensional.

Una màscara cosmètica és una màscara temporal, no sòlida, utilitzada en cosmètica o com a teràpia per al tractament de la pell.

Un «antifaç» és un vel o màscara amb què es cobreix la cara, especialment la part dels ulls. Pot tenir diferents tipus de decoració ja sigui amb diferents tipus de materials com ara paper, cartolina, etc.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.66. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 de desembre de 2014]. 
  2. Diccionari català-valencià-balear, Institut d'Estudis Catalans, editorial Moll. (català)
  3. Diccionari enciclopèdic popular ilustrado Salvat (1906-1914)
  4. Anàlisi etimològic.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]