Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan
Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan (+ 24 de desembre de 738) fou un príncep i general omeia que fou governador d'Armènia, Jazira i Azerbaidjan del 709 al 721, del 725 al 729 i del 730 al 732. Era fill del califa Abd-al-Màlik ibn Marwan i va quedar exclós de la successió (com el seu oncle Muhammad ibn Marwan) perquè la seva mare era esclava.
Va ajudar al seu oncle Muhàmmad ibn Marwan vers el 704 contra els khàzars. El 705, en el darrer any del regnat patern, va dirigir les tropes omeies en la sayfa anual a l'Imperi Bizanti que va repetir després en companyia d'al-Abbas ibn al-Walid o altres fills del seu germanastre el califa al-Walid I ibn Abd-al-Malik (705–715) afectant a les regions de Melitene (Malatya), Amàsia i Pèrgam entre altres. El 707 va conquerir Tyana (Tuwana) i el 708 Amorium (Amuriya).
El 709 fou nomenat governador d'Armènia, Jazira i Azerbaidjan (abans ja havia estat governador de Kinnasrin es a dir la regió d'Alep) en el lloc de Muhammad ibn Marwan (que l'havia deixat de fet ja el 706). Va fer dos expedicions fins a Derbent, ciutat que va destruir el 714. El 715 el bou califa Sulayman ibn Abd-al-Malik li va encarregar un atac a Constantinoble (716) i va començar el setge el juny del 717 però es va retirar sense èxit just al cap d'un any, el 718.
Úmar ibn Abd-al-Aziz (717–720) no el va culpar pel fracàs i li va encarregar renovar la sayfa (719) però va haver d'utilitzar les tropes per la lluita a l'Iraq contra el kharigites i mes tard, ja sota Yazid II ibn Abd-al-Malik (720–724) en la lluita contra el rebel Yazid ibn al-Muhàl·lab al que va derrotar completament a Akr, prop de Wasit, l'agost del 720. Poc abans va rebre el govern del Iraq Arabí junt amb l'Iraq Adjemí (juliol del 720)
El 721 va perdre el govern dels dos Iraq i altres perquè no va entregar els impostos corresponents i es va enfrontar al califa per la successió ja que va donar suport a son germanastre Hixam en contra del fill Yazid, Al-Walid, i va perdre totes les seves funcions. El va substituir a Armènia i Azerbaidjan Harith ben Amru.
El 725 Hixam ibn Abd-al-Màlik (724–743) el va nomenar altra cop governador d'Armènia i Azerbaidjan, fins el 729 en què el va succeir Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí, però a la mort d'aquest (730) fou nomenat altra cop fins el 732. Durant el seu govern, el 726 va fer una asseifa que va portar a la conquesta de Cesarea de Capadòcia. Després va lluitar repetidament contra els khàzars. El 730 va fer una expedició a Bab al-Abwad (Derbent, àrab Darband) on va reconstruir la ciutat i va instal·lar una guarnició permanent.
Vers el 732 va deixar el govern a Saïd ibn Amr al-Haraixí i es va retirar a la vida privada a Síria (tenia terres a la regió entre Harran i Rakka). Va morir el 24 de desembre del 738.
Referència [modifica]
R. Grousset, Histoire d'Armenie, París, 1947
