Màxim d'Efes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Màxim Efesi o Màxim d'Efes (Maximus Ephesius) fou un filòsof grec mestre de l'emperador Julià l'Apòstata. Va néixer a Efes (o a Esmirna) en el si d'una família notable. Va estudiar filosofia pitagòrica platònica i va obtenir gran reputació. Fou deixeble d'Edesi que el va recomanar a Julià, que va anar a Efes per escoltar-lo.

Fou el seu mestre i l'emperador el va tenir en alta consideració; fou probablement el que va influir en l'emperador per adoptar la religió pagana. El 361 Julià el va convidar, junt amb Crisant, a anar a Constantinoble. Màxim li va predir un gran èxit en la seva expedició a Pèrsia i el va acompanyar. Quan l'emperador va morir fou ridiculitzat pels habitants d'Antioquia de l'Orontes.

Valent i Valentinià I li van mantenir el favor imperial però l'abril del 364 fou acusat junt amb Prisc de la bruixeria que hauria causat les febres dels dos emperadors i cridat a la capital fou condemnat a pagar una multa. Com que no va poder pagar fou empresonat fins a finals del 365. Durant aquest temps fou torturat fins al punt de què va demanar verí a la seva dona per acabar amb el sofriment, però la seva dona se'l va prendre ella mateixa i va morir.

Alliberat va poder recuperar una part de la seva propietat que havia estat confiscada. El 371 fou acusat de complicitat en una conspiració contra Valent i també de bruixeria; essent condemnat a mort i executat.

Se li atribueix Περὶ καταρχῶν o ἀπαρχῶν, De Electionum Auspiciis, un poema astrològic.

El seu germà Claudià fou també un filòsof de cert renom a Alexandria; un altre germà, Nimfidià, va ensenyar filosofia a Esmirna.