Màxima parsimònia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els mètodes de màxima parsimònia o més simplement mètodes de parsimònia o fins i tot parsimònia de Wagner, són un mètode estadístic no paramètric molt utilitzat, especialment per a la inferència filogenètica. Aquest mètode permet construir arbres de classificació jerarquitzats els quals permeten obtenir una informació sobre l'estructura dels ecosistemes d'una espècie donada. Sota la hipòtesi del màxim de parsimònia , l'arbre filogenètic « prefereix » aquell que requereix el nombre més reduït de canvis evolutius. Aquest mode de reagrupament també es fa servir en ecologia sobre material actual o fòssil i en altres casos.

Concepte[modifica | modifica el codi]

La parsimònia pertany a un conjunt de mètodes filogenètics basats en l'útilització d'una matriu de caràcters discrets que permet inferir un o més arbres òptims per a un joc de dades, un conjunt de tàxons donat (tradicionalment un conjunt d'espècies o de poblacions aïllades reproductivament, dins una mateixa espècie). Es calcula un score estadístic per a cadascun dels arbres i els arbres que tinguin els millors scores són tinguts com els que proporcionaran la millor, la més parsimoniosa, estimació de relacions filogenètiques entre els tàxons inclosos dins l'anàlisi. Fins a una època recent aquest era lúnic mètode que es podia utilitzar en l'estimació filogenètica de les dades morfològiques.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Bremer, Kåre. (1994) Branch support and tree stability. Cladistics 10:295–304.Link
  • J. Felsenstein. (1978) Cases in which parsimony and compatibility methods will be positively misleading. Syst. Zool., 27:401-410.
  • Kolaczkowski, B. & Thornton, J. W. (2004). Performance of maximum parsimony and likelihood phylogenetics when evolution is heterogeneous. Nature 431:980-984.
  • Siddal, M. & Whiting, M. (1999) Long-branch abstractions. Cladistics 15:9–24.