Mèsia
Mèsia (Moesia) fou una província romana als Balcans. Tenia al sud la Tràcia, separada per les muntanyes Hemos (Haemus) i Macedònia, separada per les muntanyes Orbelos (Orbelus) i Scordos (Scordus); a l'oest tenia Il·líria i Pannònia, separada pels rius Drinus i Savus; i al nord el Danubi, que la separava de Dàcia. Tenia a l'est la mar Negre (Euxí).
Els grecs anomenaven la regió Mysia (Μυσία) i als habitants misins o misis (Μυσοί), i per distinció amb la Mísia d'Àsia, l'anomenaven com Mísia europea (Μυσία ἡ ἐν Εὐρώπῃ). Estrabó diu que originalment estava habitada pels tracis, ancestres dels misis d'Àsia.
Taula de continguts |
[modifica] Pobles de Mèsia
- Dardans (dardani), al modern Kosovo
- Quelegers (Celegeri)
- Tribals (triballi) al riu Ciabrius
- Timacs (timachi) al riu Timachus
- Mesis (moesi) al centre
- Tracis (traces) est i sud-est
- Escites (scythae) a la part nord-est
- Tricornesis (tricornesii) a la frontera amb Dalmàcia
- Piarensins (piarensii)
- Pinquensis (pincensii)
- Troglodites (troglodytes)
- Peuquins (peucini) a la boca del Danubi
- Escordiscs (Scordisci) entre Dardània i Dalmàcia
- Obulensis
[modifica] Ciutats
[modifica] Història
El 277 aC els gals van entrar al país i s'hi van establir després a la mort de Brennus, essent coneguts com els escordiscs.
Els romans van entrar al país el 75 aC amb Gai Escriboni Curió el procònsol de la província romana de Macedònia i van arribar al Danubi, derrotant als habitants locals tracis i gals. La seva dominació permanent fou segurament obra de Marc Licini Cras, net del triumvir, que fou procònsol de Macedònia el 29 aC. Dió Cassi diu que August havia dominat Mysia, Aegiptus i Gallia el 27 aC. L'any 6 Dió Cassi ja esmenta un governador de Mèsia i el 14 Tàcit parla d'un llegat de Mèsia. Segurament fou constituïda en província sota el regnat d'August, però Àpià diu que fou declarada província per Tiberi.
En el regnat de Tiberi el territori fou saquejat per dacis i sàrmates aprofitant que no tenia guarnició. Generalment una legió romana fou estacionada al país. Es van construir fortificacions a tota la part sud del Danubi i una muralla es va construir entre Axiòpolis i Tomis, com a defensa contra sàrmates i escites que vivien al delta del Danubi.
Mèsia fou originalment una sola província, però sota Trajà es va dividir en dues províncies governades per un llegat consular i separades pel riu Cebrus.
- Moesia Superior (Mèsia Superior), a l'oest.
- Moesia Inferior (Mèsia Inferior), a l'est.
Trajà va fundar les colònies de Ratiaria i Oescus, i Gordià III va establir la de Viminacium. Adrià va visitar la província i es van fer jocs en honor seu a Pincum.
Cniva, el rei dels gots va fer una campanya militar[1] a Dàcia i Mèsia el 250,[2] derrotant als romans a les batalles de Filipòpolis i Abritus on l'emperador Deci fou derrotat i mort el 251. El seu successor Trebonià Gal va obtenir la retirada a canvi de diners. Quant Lluci Domici Aurelià va entregar la Dàcia als gots i es va retirar, els colons que van sortir de allí els va establir al centre de Mèsia i va fundar l'establiment de Dàcia Aureliana (Dacia Aureliani) que esdevingué província de Dàcia. El 395 els gots, pressionats pels huns, van demanar permís a Roma per creuar el Danubi i establir-se a Mèsia, petició que Valent va acceptar. Aviat però els gots i els romans es van enfrontar i l'emperador va morir a la lluita durant la Batalla d'Adrianòpolis (378). Els gots que van restar a la província foren anomenats mesogots. Fou estant aquí entre els gots que Úlfila va traduir les escriptures al gòtic (meitat del segle IV).
Al segle VII les províncies van caure en mans dels eslaus i búlgars.
[modifica] Referències
- ↑ (anglès) Tony Jaques, Dictionary of Battles and Sieges
- ↑ (anglès) Herwig Wolfram. History of the Goths, p.45. Thomas J. Dunlap, trans. Berkeley: University of California Press, 1988.
