Regla D'Hondt
La regla (o fórmula) D'Hondt és un sistema que inventà el matemàtic i advocat belga Victor D'Hondt el 1878 per repartir els escons en un sistema de representació proporcional plurinominal de partits. El mètode s'utilitza entre altres llocs a l'Argentina, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Colòmbia, Croàcia, Escòcia, Eslovènia, Espanya, Finlàndia, Gal·les, Israel, el Japó, els Països Baixos, Polònia, Portugal, Suïssa, Turquia, Xile, i en alguns països europeus només per a les eleccions al Parlament Europeu. Aquest mètode és més proporcional que el mètode Sainte-Laguë, que afavoreix els partits més petits. Sovint s'usa el que s'anomena la regla D'Hondt modificada, en què només s'atorguen escons als partits que han superat un determinat percentatge de vots, denominat barrera electoral.[1]
Taula de continguts |
Exemple de funcionament de la regla modificada [modifica]
Per tal d'explicar el funcionament de la regla, es pot imaginar una circumscripció electoral on s'hagin d'escollir vuit diputats, i on els resultats de les eleccions siguin els de la taula següent:
| Partit | Nombre de vots |
|---|---|
| Partit A | 120.000 |
| Partit B | 100.000 |
| Partit C | 40.000 |
| Partit D | 5.000 |
| Partit E | 2.500 |
No es tenen en compte aquelles candidatures que no hagin superat la barrera electoral. El percentatge de vots necessaris varia segons el país: a Espanya és d'un 3%, a Israel d'un 2% i a Turquia d'un 10%. En aquest exemple, hi ha hagut 267.500 vots a candidatures. Una barrera del 3% suposa 8.025 vots, i com que els partits D i E no hi arriben quedaran exclosos del repartiment d'escons.
| Partit | Nombre de vots |
|---|---|
| Partit A | 120.000 |
| Partit B | 100.000 |
| Partit C | 40.000 |
Després, s'ordenen de major a menor, en una columna, les xifres de vots obtinguts per les restants candidatures. Es divideix el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per 1, 2, 3, etcètera, fins a un nombre igual al d'escons assignats a la circumscripció, en aquest cas vuit. Amb aquesta taula s'atribueixen els escons a les candidatures que obtinguin els més grans quocients per ordre decreixent.
Quan en la relació de quocients siguin iguals dos quocients corresponents a distintes candidatures, l'escó s'atribuirà a la que hagi obtingut el nombre més gran total de vots. Si hi hagués dues candidatures amb el mateix nombre total de vots, generalment el primer empat es resol per sorteig i els successius de forma alternativa.
| Partit | Vots | /1 | /2 | /3 | /4 | /5 | /6 | /7 | /8 | Escons |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Partit A | 120.000 | 1r 120.000 | 3r 60.000 | 5è 40.000 | 8è 30.000 | 24.000 | 20.000 | 17.143 | 15.000 |  |
| Partit B | 100.000 | 2n 100.000 | 4t 50.000 | 7è 33.333 | 25.000 | 20.000 | 16.667 | 14.286 | 12.500 | |
| Partit C | 40.000 | 6è 40.000 | 20.000 | 13.333 | 10.000 | 8.000 | 6.667 | 5.714 | 5.000 | |
En alguns països es permet que les coalicions uneixin els seus vots per fer el càlcul, si bé en molts països, per tal d'evitar aquest problema, els partits petits ja es presenten a les eleccions amb una llista única per tenir més possibilitats de passar la barrera electoral.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Pukelsheim, Friedrich. «Seat bias formulas in proportional representation systems». 4th ecpr General Conference, 2007.
Enllaços externs [modifica]
- Simulador del càlcul de resultats electorals segons la Regla d'Hondt Simulador
