Mètode dels escenaris
És un mètode d'analisi de l'entorn futur d'una empresa.
L'anàlisi de l'entorn actual mostra les oportunitats i les amenaces que s'ofereixen en el moment actual, i el Mètode dels Escenaris ens permet investigar sobre la situació que en el futur afectarà a l'empresa, o sigui, ens permet analitzar l'entorn de l'empresa futur.
Si l'entorn és turbulent, els models més vàlids no poden basar-se en fets o esdeveniments passats. Segons Menguzzato i Renau (1991), es requereixen mètodes prospectius, i caracteritzats en una visió més global de futur:
- Donant especial importància a aspectes qualitatius i subjectius.
- Suposar que les relacions entre les variables són dinàmiques i que evoluciones en el temps.
- Acceptar que el futur depèn de: el passat i de les decisions que es prenen en el present, i adoptar una actitud activa i creativa davant el futur.
Totes aquestes característiques es reuneixen en el Mètode dels Escenaris.
Procés de construcció del Mètode dels Escenaris[modifica]
Un escenari no és una previsió del futur, sinó una anàlisi qualitativa de com pot ser aquest futur, de forma que es tracta de crear una o diverses històries coherents i plausibles sobre l'entorn futur i la seva possible evolució. En aquest sentit, l'esforç que faci la direcció de l'empresa per a definir-lo té tanta importància o més que el resultat final que es pugui aconseguir, ja que el mateix disseny obliga a pensar sobre les variables rellevants que cal incorporar, la seva interrelació i les conseqüències sobre les decisions estratègiques.
Fases en l'aplicació dels escenaris[modifica]
Han estat identificades per Shchomaker 1993 i Miller i Waller 2003:
- Definir les questins bàsiques que es volen estudiar:
- Horitzó temporal
- Abast dels negocis de l'empresa
- Variables clau de decisió.
- Identificar els principals grups d'interés o stakeholders de totes les qüestions que s'hagin d'estudiar, identificant els seus rols, interessos i posicions de poder actuals.
- Descriure tot allò que es coneix actualment, identificant les tendències actuals i els factors clau de l'entorn que poden afectar a les variables d'interès.
- Identificar els factors claus d'incertesa que afectin clarament a les variables d'estudi, i analitzar com s'interrelacionen.
- Construir dos escenaris alternatius. Un d'ells inclourà tots els resultats positius de les incerteses clau, i l'altre tots els resultats negatius. Es podria incloure un o diversos escenaris intermedis.
- Valorar la consistència d'aquests escenaris alternatius, i analitzar si incorren en contradiccions o són inconsistents.
- Analitzar la dinàmica dels escenaris, anticipant les accions dels agents (competidors o altres grups d'interès involucrats) que participen en cada un d'ells, i intentar anticipar la resposta de l'empresa en cada acció.
- Formular alternatives estratègiques, per tal d'explotar les oportunitats o evitar les possibles amenaces.
Avantatges del Mètode dels Escenaris[modifica]
- És participatiu: es construeixen a partir de nombroses fonts d'informació.
- Posseeix riquesa de detalls.
- És narratiu: genera una sèrie d'històries sobre els estats versemblants del futur que tenen en compte les interaccions dinàmiques dels grups d'interès rellevants i el paper de l'organització per a crear el futur.
- Es refereix a un àmbit ampli: considera múltiples escenaris probables.
- Posseeix un pensament de sistemes perquè promou l'aprenentatge sobre les interrelacions entre les variables clau de l'entorn.
- Està orientat cap a l'exterior: proporciona un marc per a preveure les oportunitats i les incerteses a llarg termini de l'entorn empresarial.
Limitacions[modifica]
- És potencialment difícil de gestionar: els escenaris poden ser poc més que conjectures imaginatives.
- Els resultats són també qualitatius i difícils de quantificar.
- Pot facilitar els biaixos: la personalitat de les persones que els elaboren pot limitar les possibilitats quant a factors considerats o altres variables.
- Hi pot haver falta de consens: els participants poden divergir en l'anàlisi de l'entorn.
Vegeu també[modifica]
Fonts i referències[modifica]
- Menguzzato Boulard, M.; Renau Piqueras, J.J.(1991). La dirección estratégica de l'empresa. Barcelona: Ariel.
- Miller, K.D.; Waller, H.G. (2003). “Scenarios, Real Options ans Integrated Risk Management”. Long Range Planning (Vol.36, pàg. 93-107)