Mètode hipotètic deductiu
El mètode hipotètic deductiu és una descripció del mètode científic.
Tradicionalment, a partir de les idees de Roger Bacon (1214-1294), es considerà que la ciència partia de l'observació de fets i que d'aqueixa observació repetida de fenòmens comparables, s'extreien per inducció les lleis generals que governen eixos fenòmens.
Posteriorment Karl Popper (1902-1994) rebutja la possibilitat d'elaborar lleis generals a partir de la inducció i va sostenir que en realitat eixes lleis generals són hipòtesis que formula el científic, i que s'utilitza el mètode inductiu d'interpolació per a, a partir d'eixes hipòtesis de caràcter general, elaborar prediccions de fenòmens individuals.
En aquesta concepció del mètode científic és central la falsabilitat de les teories científiques (açò és, la possibilitat de ser refutades per l'experimentació). En el mètode hipotètic deductiu, les teories científiques mai poden considerar-se veritables, sinó a tot estirar «no refutades».
Un exemple del mètode hipotètic-deductiu [modifica]
- Detectar un problema: en el segle XIX, els astrònoms Adams i Le Verrier van descobrir que el planeta Urà no seguia l'òrbita prevista per les lleis de Newton.
- Formulació d'una hipòtesi: van suposar que tals irregularitats serien produïdes per l'atracció d'altre planeta en una òrbita exterior.
- Deducció de conseqüències observables: si existira tal planeta havia de tenir tal massa i havia de trobar-se en tal punt en el cel i per tant amb un telescopi s'hauria d'observar.
- Experiment: l'astrònom Galle —que disposava d'un potent telescopi— va trobar efectivament el planeta suposat al que anomenaren Neptú, la hipòtesi va resultar confirmada per l'experiència.
Vegeu també [modifica]
- Mètode científic
- MC-14 (mètode científic de 14 etapes)
Enllaços externs [modifica]
- Eumed.net (el mètode deductiu). (castellà)
