Míscel

Míscel

Segons la mitologia grega, Míscel (en grec antic Μύσκελος, Miskelos), va ser un ciutadà d'Argos, descendent de Crotó.

Hi ha diverses tradicions sobre ell. Míscel és un aqueu, natural de Ripes que volia fundar una colònia a la Magna Grècia. Apol·lo li ordenà, a través de l'oracle de Delfos, que fundés Crotona en el lloc on es trobava la tomba del seu avantpassat. Però quan va arribar a aquelles contrades, va veure que existia la ciutat de Síbaris, i va tornar a preguntar al déu si calia una nova ciutat. La resposta de l'oracle va ser: Míscel d'esquena curta (ja que era una mica geperut), si actues contra el teu déu vessaràs llàgrimes; accepta el regal que se't dona". Míscel va obeir.

Una altra tradició, que explica Ovidi, diu que una nit se li aparegué en somnis Heracles divinitzat i li ordenà que fundés una ciutat sobre la tomba de Crotó, ja que aquest heroi l'havia acollit quan tornava de la terra de Gerió, i en agraïment per l'hospitalitat rebuda. Míscel no gosà complir l'ordre, ja que aleshores l'expatriació es castigava amb pena de mort, però el déu hi insistí i l'amenaçà amb càstigs terribles si no ho feia. Míscel, finalment, es preparà per abandonar la ciutat, però el seu propòsit fou descobert i hagué de comparèixer a judici. Tots els jurats, considerant-lo culpable, varen emetre el veredicte amb boles negres, però en obrir l'urna per comptar-les només s'hi varen trobar boles blanques, que representaven l'absolució del reu. Míscel, doncs, quedà en llibertat i pogué arribar al sud d'Itàlia on fundà la ciutat de Crotona.

Bibliografia

• Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 152. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461