Mòdul de descens

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El Viking Orbiter alliberant el mòdul de descens (protegit per un escut tèrmic).

El mòdul de descens o mòdul d'aterratge (lander en anglès) designa en l'àmbit d'astronàutica un artefacte espacial embarcat en un vehicle espacial destinat a posar-se sobre la superfície d'un astre (o satèl·lit).[1] El mòdul de descens pot ser o no tripulat.

Hi ha dos tipus principals de mòduls de descens:

Quan l'objecte és destinat a percudir un objecte astronòmic a gran velocitat, se l'anomena impactador, com va ser el cas durant la missió Deep Impact.[2]

Depenent del tipus de missió de les sondes espacials, poden contenir un mòdul de descens i/o una nau espacial d'observació (l'orbitador) que observa l'astre des de la seva òrbita. Algunes sondes no efectuen més que un sobrevol de l'astre a observar, la qual cosa els permet observar de manera successiva diversos objectes astronòmics.

Limitacions[modifica]

L'astronauta James Irwin, el mòdul de descens de l'Apollo 15 i l'astromòbil tot terreny.

Les tècniques d'aterratge són molt variables. Depenen tant de les característiques de l'astre sobre el qual l'artefacte s'ha de posar, de la massa d'aquest últim i de les restriccions de la missió:

  • La presència d'una atmosfera al voltant de l'astre permet reduir fortament la velocitat del mòdul de descens amb les forces d'arrossegament (amb un escut tèrmic i un o més paracaigudes). Quan més espessa és l'atmosfera (Venus, per exemple), més eficaç és la frenada.
  • La massa de la nau. Algunes tècniques no funcionen quan la sonda és particularment massiva.
  • El valor de la gravetat del cos celeste en què es va fer l'aterratge: hi ha grans diferències entre l'aterratge sobre un cometa amb baixa gravetat i sobre un planeta on la gravetat és prop d'aquella de la Terra.
  • La part assignada als combustibles (d'aquí el cost de la missió): la utilització de retrocoets per aterrar suaument augmenta la massa de la nau.
  • La desacceleració experimentada durant l'aterratge: el mòdul de descens pot acceptar una desacceleració més o menys important depenent de la missió. El mòdul lunar Apollo s'havia d'allunar, per exemple, amb una velocitat vertical d'alguns metres per segon i una velocitat horitzontal molt petita, sota pena de trencar el mòdul de descens i de no poder enlairar més.
  • La precisió de l'aterratge: algunes tècniques permeten atènyer amb més precisió el lloc de destinació.

Tècniques d'aterratge[modifica]

Landers a Mart[modifica]

El següent mapa d'imatge del planeta Mart conté enllaços interns a característiques areogràfiques destacant les ubicacions de «rovers» i mòduls de descens. Feu clic en les característiques i us enllaçarà a les pàgines dels articles corresponents. El nord està a la part superior; les elevacions: vermell (més alt), groc (zero), blau (més baix).

Referències[modifica]

  1. CNES/CLF. CILF. Dictionnaire de spatiologie (en francès). ISBN 978-2-8531-9290-3. 
  2. Phil Davis; Kirk Munsell. «Deep Impact Legacy Site: Technology – Impactor» (en anglès). Solar System Exploration. NASA / JPL, 23-01-2009. [Consulta: 26 novembre 2011].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mòdul de descens