Mòllera noruega

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Mòllera noruega

Manca una imatge

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Subclasse: Neopterygii
Infraclasse: Teleostei
Superordre: Paracanthopterygii
Ordre: Gadiformes
Família: Gadidae
Subfamília: Gadinae
Gènere: Trisopterus
Rafinesque, 1814[1][2]
Espècie: T. esmarkii
Nom binomial
Trisopterus esmarkii
Nilsson, 1855[3]
Sinònims

Boreogadus esmarki (Nilsson, 1855)
Gadus esmarkii (Nilsson, 1855)
Trisopterus esmarki (Nilsson, 1855)[4]

La mòllera noruega (Trisopterus esmarkii) és una espècie de peix pertanyent a la família dels gàdids[5] present a l'Oceà Atlàntic nord-oriental: des del sud-oest del mar de Barentsz[6] i, de vegades també, Bjørnøya, fins al canal de la Mànega, Islàndia[7] i les illes Fèroe.[8][9][10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22] [23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33] És capturat principalment per a la fabricació de farina de peix, farratges i oli. L'any 1999 se'n van pescar 112.556 tones a tot el món, essent Dinamarca (amb 57.441 tones), Noruega (51.067) i les illes Fèroe els principals països dedicats a la seua pesca. Les zones de pesca més importants són el nord de la mar del Nord, Skagerrak i, en menor mesura, la costa de Noruega.[34][35][8]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Pot arribar a fer 35 cm de llargària màxima (normalment, en fa 19). És marró grisenc al dors, argentat als flancs i blanc al ventre. Mandíbula inferior lleugerament més llarga que la superior. Barbeta força curta. Té una taca fosca a la vora superior de la base de l'aleta pectoral.[8][36][37][35]

Ecologia[modifica | modifica el codi]

És un peix d'aigua marina, bentopelàgic, oceanòdrom[38] i de clima temperat (79°N-48°N, 27°W-30°E), el qual viu entre 50 i 300 m de fondària sobre fons fangosos.[8] Menja principalment crustacis planctònics (copèpodes, eufausiacis, gambes i amfípodes) i, en menor mesura, peixets, ous i larves.[39][40]

És depredat pel congre (Conger conger)[41] -a Irlanda-, el bacallà (Gadus morhua) -Regne Unit-, l'eglefí (Melanogrammus aeglefinus) -Noruega-,[42] Merlangius merlangus,[43] l'abadejo (Pollachius pollachius), el peix carboner (Pollachius virens) -Gran Bretanya-,[44] Trisopterus luscus -Regne Unit-, Himantolophus groenlandicus,[45] el rap (Lophius piscatorius) -Irlanda-,[46] Molva dipterygia, Molva molva -Noruega-, el lluç europeu (Merluccius merluccius),[47] la lluerna verda (Chelidonichthys gurnardus),[48] l'areng (Clupea harengus),[49] la foca de Grenlàndia (Phoca groenlandica) -Noruega-,[50] Leucoraja naevus i el dofí mular (Tursiops truncatus) -Gran Bretanya-.[51][52][53][54]

La maduresa sexual és assolida als dos anys de vida i quan fa entre 14 i 15 cm de llargada. El període de fresa ocorre entre el gener i el juliol (sobretot, entre el març i el maig) i els adults migren per reproduir-se. Les principals àrees de fresa es troben al nord-oest d'Escòcia, Noruega, les illes Fèroe i Islàndia. Una femella que faci entre 15 i 19 cm de longitud és capaç de pondre 27.000-51.200 ous.[35] És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de 5 anys[55][8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Constantine Samuel Rafinesque|Rafinesque C. S., 1814, Précis des découvertes et travaux somiologiques de Mr. C. S. Rafinesque-Schmaltz entre 1800 et 1814; ou choix raisonné de ses principales découvertes en zoologie et en botanique, pour servir d'introduction à ses ouvrages futurs. Palerme. Précis des découvertes . 1-55.
  2. uBio (anglès)
  3. Nilsson, S., 1855, Skandinavisk fauna. Fjerde Delen: Fiskarna. Första Häftet. Lund. Skand. Fauna: i-xxxiv + 1-768
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. Dolgov, A.V., 2000. New data on composition and distribution of the Barents Sea ichthyofauna. ICES CM2000/Mini:12, 12p.
  7. Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavik, Islàndia. 568 pp.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 FishBase (anglès)
  9. Albert, O.T., 1994. Biology and ecology of Norway pout (Trisopterus esmarki, Nilsson, 1855) in the Norwegian Deep. ICES J. Mar. Sci. 51:45-61.
  10. Andriyashev, A.P. i N.V. Chernova, 1995. Annotated list of fishlike vertebrates and fish of the arctic seas and adjacent waters. J. Ichthyol. 35(1):81-123.
  11. Bergstad, O.A., O. Bjelland i J.D.M. Gordon, 1999. Fish communities on the slope of the eastern Norwegian Sea. Sarsia 84:67-78
  12. Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones, 1963. Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool
  13. Gibson, R.N. i I.A. Ezzi, 1987. Feeding relationships of a demersal fish assemblage on the west coast of Scotland. J. Fish Biol. 31:55-69.
  14. Gordon, I.D.M., 1977. The fish populations of the inshore waters of the west of Scotland. The biology of the Norway Pout (Trisopterus esmarkii). J. Fish Biol. 10:417-430.
  15. Gordon, J.D.M., N.R. Merrett, O.A. Bergstad i S.C. Swan, 1996. A comparison of the deep-water demersal fish assemblages of the rockall trough and procupine seabight, eastern north Atlantic: continental slope to rise. J. Fish Biol. 49(Suppl. A):217-238.
  16. Greenstreet, S.P.R., 1996. Estimation of the daily consumption of food by fish in the North Sea in each quarter of the year. Scottish Fish. Res. Rep. Núm. 55.
  17. Hislop, J.R.G. i M.A. Bell, 1987. Observations on the size, dry weight and energy content of the eggs of some demersal fish species from British marine waters. J. Fish Biol. 31(1):1-20.
  18. Hureau, J.-C. i T. Monod (eds.), 1979. Supplement. Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean. P. 339-394. A: J.-C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean. United Nations Educational Scientific and Cultural Organization (UNESCO), París. Vols 1-2. 683 p.
  19. Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  20. Muus, B.J. i P. Dahlström, 1974. Collins guide to the sea fishes of Britain and North-Western Europe. Collins, Londres. 244 p.
  21. Nielsen, J.G. i E. Bertelsen, 1992. Fisk i grønlandske farvande. Atuakkiorfik, Nuuk. 65 s
  22. Pedersen, J., 2000. Food consumption and daily feeding periodicity: comparison between pelagic and demersal whiting in the North Sea. J. Fish Biol. 57(2):402-416
  23. Potter, I.C., D.J. Bird, P.N. Claridge, K.R. Clarke, G.A. Hyndes i L.C. Newton, 2001. Fish fauna of the severn estuary. Are there long-term changes in abundance and species composition and are the recruitment patterns of the main marine species correlated?. J. Exp. Mar. Biol. Ecol. 258:15-37.
  24. Raitt, D., 1968. The population dynamics of the Norway pout in the North Sea. Mar. Res., Scotland (5):24 p.
  25. Rogers, S.I. i R.S. Millner, 1996. Factors affecting the annual abundance and regional distribution of English inshore demersal fish populations: 1973 to 1995. ICES J. Mar. Sci. 53:1094-1112
  26. Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres. 524 p.
  27. Rätz, H-J., 1999. Structures and Changes of the Demersal Fish Assemblage off Greenland, 1982-1996. NAFO Sci. Coun. Studies, 32:1-15
  28. Svetovidov, A.N., 1979. Gadidae. P. 300-320. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
  29. Svetovidov, A.N., 1986. Gadidae. P. 680-710. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. vol. 2
  30. Ursin, E., 1963. On the seasonal variation of growth rate and growth parameters in Norway pout (Gadus esmarkii) in the Skagerrak. Medd. Danm. og Havund 4(12):17-29.
  31. Went, A.E.J., 1957. List of Irish fishes. Department of Lands, Fisheries Division, Dublín. 31 p.
  32. Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37.
  33. Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
  34. Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, 1990, Multilingual dictionary of fish and fish products. Fishing News Books, Oxford
  35. 35,0 35,1 35,2 FAO - Fisheries and Aquaculture Department (anglès)
  36. Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990. FAO Species Catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 10 (125). 442 p. FAO, Roma. ISBN 92-5-102890-7.
  37. Muus, B. i P. Dahlström, 1978. Meeresfische der Ostsee, der Nordsee, des Atlantiks. BLV Verlagsgesellschaft, Munic. 244 p.
  38. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  39. Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990.
  40. Economou, A.N., 1991. Food and feeding ecology of five gadoid larvae in the northern North Sea. J. Cons. Int. Explor. Mer. 47:339-351
  41. O'Sullivan, S., C. Moriarity i J. Davenport, 2004. Analysis of the stomach contents of the European conger eel Conger conger in Irish waters. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 84(4):823-826
  42. Albert, O.T., 1994. Ecology of haddock (Melanogrammus aeglefinus, L.) in the Norwegian Deep. ICES J. Mar. Sci. 51:31-44
  43. Hislop, J.R.G., A.P. Robb, M.A. Bell i D.W. Armstrong, 1991, The diet and food consumption of whiting (Merlangius merlangus) in the North Sea. ICES J. Mar. Sci. 48:139-156
  44. Du Buit, M.H., 1991. Food and feeding of saithe (Pollachius virens, L.) off Scotland. Fish. Res. 12:307-323
  45. Bertelsen, E. i G. Krefft, 1988, The ceratioid family Himantolophidae (Pisces, Lophiiformes). Steenstrupia, Vol. 14(2), pp. 9-89.
  46. Crozier, W.W., 1985, Observations on the food and feeding of the angler-fish, Lophius piscatorius L., in the northern Irish Sea. J. Fish Biol. 27:655-665.
  47. Du Buit, M.H., 1996. Diet of hake (Merluccius merluccius) in the Celtic Sea. Fish. Res. 28:381-394.
  48. De Gee, A. i A.H. Kikkert, 1993. Analysis of the grey gurnard (Eutrigla gurnardus) samples collected during the 1991 International Stomach Sampling Project. ICES C.M. 1993/G:14. 25 p
  49. Last, J.M., 1989. The food of herring, Clupea harengus, in the North Sea, 1983-1986. J. Fish Biol. 34:489-501.
  50. Ugland, K.I., K.A. Jodestol, P.E. Aspholm, A.B. Kroyer i T. Jakobsen, 1993. Fish consumption by invading harp seals off the Norwegian coast in 1987 and 1988. ICES J. Mar. Sci. 50 :27-38
  51. Santos, M.B., G.J. Pierce, R.J.I.A.P. Patterson, H.M. Ross i E. Mente, 2001, Stomach contents of bottlenose dolphins (Tursiops truncatus) in Scottish waters. J. Mar. Ass. U.K. 81:873-878.
  52. FishBase (anglès)
  53. Armstrong, M J., 1982. The predator-prey relationships of Irish Sea poor-cod (Trisopterus minutus L.), pouting (Trisopterus luscus, L.), and cod (Gadus morhua, L.). J. Cons. Int. Explor. Mer. 40(2):135-152
  54. Daan, N., B. Johnson, J.R. Larsen i H. Sparholt, 1993. Analysis of the ray (Raja spec.) samples collected during the 1991 International Stomach Sampling Project. ICES C.M. 1993/G:15. 17 p
  55. Nigrelli, R.F., 1959. Longevity of fishes in captivity, with special reference to those kept in the New York Aquarium. P. 212-230. A: G.E.W. Wolstehnolmen i M. O'Connor (eds.). Ciba Foundation Colloquium on Ageing: the life span of animals. Vol. 5., Churchill, Londres.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2002, Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units
  • Bailey, R.S. i P.A. Kunzlik, 1984. Variation in growth and mortality rate of Norway pout Trisopterus esmarkii (Nilson). ICES C.M./G:70. 8 p.
  • Bergstad, O.A., 1991, Distribution and trophic ecology of some gadoid fish of the Norwegian Deep. 1. Accounts of individual species. Sarsia 75:269-313.
  • Bergstad, O.A., 1991. Distribution and trophic ecology of some gadoid fish of the Norwegian deep. 2. Food-web linkages and comparisons of diets and distributions. Sarsia 75:315-325.
  • Bromley, P.J., T. Watson i J.R.G. Hislop, 1997. Diel feeding patterns and the development of food webs. ICES J. Mar. Sci. 54:846-853.
  • Christiansen, J.S., S.E. Fevolden, O.V. Karamushlo i L.I. Karamushko, 1997. Reproductive traits of marine fish in relation to their mode of oviposition and zoogeographic distribution. ICES CM 1997/CC. 14 p.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía, Madrid.
  • FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings. Vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
  • Fulton, T.W., 1901. On the rate of growth of the cod, haddock, whiting and Norway pout. 19th Ann. Rep. Fish. Bd. Scotland, part 3:154-228.
  • Halbeisen, H.-W., 1988. Bestimmungsschlüssel für Fischlarven der Nordsee und angrenzender Gebiete. Ber. Inst. Meeresk. Núm. 178.
  • Jennings, S., J.D. Reynolds i S.C. Mills, 1998. Life history correlates of responses to fisheries exploitation. Proc. R. Soc. London B 265:333-339.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou, 288 p.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Muus, B.J. i P. Dahlström, 1973. Guide des poissons de mer et pêche. Segona edició. Delachaux et Niestlé S.A., Neuchâtel, Suïssa. 244 p.
  • Pauly, D., 1978. A preliminary compilation of fish length growth parameters. Ber. Inst. Meereskd. Christian-Albrechts-Univ. Kiel (55):1-200.
  • Pauly, D., 1980. On the interrelationships between natural mortality, growth parameters, and mean environmental temperature in 175 fish stocks. J. Cons. Int. Explor. Mer. 39(2):175-192.
  • Polonsky, A.S. i V.S. Proskurnja, 1970. Size and Age Composition of Norway pout (Trisopterus esmarkii, Nilsson) in the catches of Soviet vessels in the North Sea and the Area of the Hebrides. International Council for the Exploration of the Sea, Demersal Fish (Northern) Committee.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]