Mònica d'Hipona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
santa Mònica

Escultura de 1700 a l'església de Tábor (República Txeca)
vídua
Naixement 331
Tagaste (Algèria)
Defunció 27 d'agost de 387
Òstia (Laci, Itàlia)
Enterrament Església de Sant'Agostino (Roma) (fins a 1430, Sant'Aurea d'Òstia)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme i luteranisme
Canonització Antiga
Festivitat 27 d'agost (catòlics, anglicans, luterans del sínode de Missouri); 4 de maig (catòlics abans de 1969, ortodoxos, evangèlics i episcopalians)
Fets destacables Mare de Sant Agustí d'Hipona
Orde S. Agostino (Roma)
Iconografia Dona gran, vídua, vestida de negre i amb una creu a la mà; de vegades, amb Sant Agustí
Patronatge Invocada per als matrimonis difícils i fills problemàtics

Santa Mònica (Tagaste, 331 - Òstia, 27 d'agost de 387) va ser la mare de sant Agustí d'Hipona. És venerada com a santa a bona part de les confessions cristianes. La seva festivitat se celebra el 27 d'agost.

Biografia[modifica | modifica el codi]

D'ètnia berber,[1] va néixer en una família profundament cristiana i acomodada. Va poder estudiar i així podia llegir la Bíblia i meditar-la.

Es va casar amb Patrici, modest propietari de Tagaste, pagà i de caràcter violent i aspre. Mònica va aconseguir que canviés i en 371 Patrici es va convertir i es va batejar. El 372, Mònica quedà vídua i es va fer càrrec de l'administració dels béns familiars.

Havia tingut el primer fill, Agustí als 22 anys, en 354. En tingué un altre, Navili, i una filla el nom de la qual es desconeix. Els tres van ser educats com a cristians. No obstant això, Mònica va patir molt per l'actitud d'Agustí, que duia una vida dissoluta. Quan Agustí marxà a Roma, la seva mare va voler anar amb ell, però Agustí l'enganyà i la deixà a terra a Cartago mentre ell anava cap a Roma. Mònica, tal com diu el mateix Agustí a les Confessions (V,8,15), va passar aquella nit plorant sobre la tomba de sant Cebrià de Cartago.

El 385 va embarcar cap a Roma i visità el seu fill a Milà, on ensenyava retòrica. El seu amor de mare i les seves pregàries van fer que Agustí reflexionés i es convertís, rebent la catequesi de sant Ambròs i va ser batejat el 25 d'abril de 387.

S'instal·là amb el seu fill a Cassiciaco, prop de Milà. Participava en les tertúlies i discussions que es feien a casa sobre filosofia i teologia, cosa inusual per la poca educació que rebien les dones llavors. Tots dos van marxar a Roma i després a Òstia, on llogaren una casa a l'espera d'embarcar cap a l'Àfrica. Allà, Mònica emmalaltí de malària i morí en pocs dies, a l'edat de 56 anys.

Veneració[modifica | modifica el codi]

El seu cos va ser sebollit a l'església de Sant'Aurea d'Òstia. El 9 d'abril de 1430 van traslladar-ne les relíquies a Roma a l'església de San Trifone, avui de Sant'Agostino in Campo Marzio, i col·locades en un sarcòfag d'Isaia da Pisa (s. XV). Posteriorment es posaren a una urna sota l'altar de la capella de la santa, a la mateixa església.

L'Església Catòlica en celebra la memòria el 27 d'agost, el dia previ a la festivitat de sant Agustí, que va morir justament un 28 d'agost.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. "Berbers : [...] The best known of them were the Roman author Apuleius, the Roman emperor Septimius Severus, and St. Augustine, whose mother was a berber", Encyclopedia Americana, Scholastic Library Publishing, 2005, v.3, p.569
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mònica d'Hipona Modifica l'enllaç a Wikidata