Mónica Naranjo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mónica Naranjo
Mónica Naranjo el 2009.
Mónica Naranjo el 2009.
Dades biogràfiques i tècniques
Naixement 23 de maig de 1974 (1974-05-23) (39 anys)
Lloc d'origen Figueres (Catalunya)
Lloc web oficial http://www.monicanaranjo.com/

Mónica Naranjo Carrasco (Figueres, 23 de maig de 1974), més coneguda com a Mónica Naranjo és una cantant catalana que canta en castellà i anglès. Ha venut gairebé 9 milions de discos, principalment a Espanya i Mèxic. Està reconeguda com una de les veus més potents de la música popular a nivell mundial.

Discografia[modifica | modifica el codi]

Mónica Naranjo (1994)[modifica | modifica el codi]

El 1994 va gravar el seu primer disc, "Mónica Naranjo", amb una imatge rebel. Com que Espanya no va aconseguir gaire èxit, se'n va anar a Mèxic: des d'allà va vendre més d'un milió de còpies per a tot Llatinoamèrica.

Palabra de Mujer (1997)[modifica | modifica el codi]

El 1997 va tornar de Mèxic per triomfar al mercat espanyol amb el seu segon àlbum, "Palabra de mujer", del qual en destaquen els temes "Desátame" o "Pantera en Libertad". És el disc de la seva consagració, del qual va vendre un milió cinc-centes mil còpies a tot el món. Va fer famosa la seva imatge de cabell bicolor, lluït durant 7 anys.

Minage (2000)[modifica | modifica el codi]

L'any 2000 va publicar el seu tercer àlbum, consolidant la seva posició a l'escena musical espanyola. El disc, titulat "Minage" en honor a la seva cantant preferida (la cantant italiana Mina, amb la qual interpreta una cançó al disc), va triomfar de nou i li va permetre de col·laborar amb cantants com Luciano Pavarotti, Mina o Ricardo Cocciante, entre altres.

Chicas Malas (2001)[modifica | modifica el codi]

El 2001 és l'any de publicació del seu quart disc, "Chicas Malas", que va comptar amb la participació de grans productors europeus i americans. Gravat a Barcelona, Madrid, Londres, Roma, Milà, Los Angeles, Nashville i San Francisco, recorda a Mae West amb la seva frase: "Las chicas buenas van al cielo, pero las malas van a todas partes".

Bad Girls (2002)[modifica | modifica el codi]

El 2002 va publicar un disc de Grans èxits a Llatinoamèrica, i va ser escollida per cantar "Shake the house", cançó que va representar Espanya al mundial de Corea-Japó.

A principis de 2003, es va proposar internacionalitzar-se i va publicar "Bad girls", una versió en anglès del seu quart àlbum, del qual el seu primer senzill, "I aint gonna cry", va tenir un cert èxit a Europa.

Colección Privada (2005)[modifica | modifica el codi]

Després de tres anys de problemes amb la seva discogràfica (Sony Music) al 2005 va publicar, "Colección privada", un doble CD amb els seus millors èxits i els seus millors remixes, i un DVD amb un concert del Tour Minage i videoclips.

També ha compost per a altres artistes com Ricky Martin i el grup Magneto. Ha participat en dues pel·lícules, "Marujas Asesinas" i "Yo Puta", en les quals hi fa una petita aparició. Ha participat en el disc homenatge als cantants brasilers titulat "Samba pa ti", cantant la cançó "Insensatez". Val a dir també que el seu tema "Empiezo a Recordarte" ha estat inclòs al disc homenatge a les víctimes de l'atemptat del 11-M de Madrid.

Tarántula (2008)[modifica | modifica el codi]

A principis de 2008 Mónica Naranjo va signar un nou contracte amb SonyBMG, la discogràfica per al seu nou disc Tarántula, posat a la venda el 22 d'abril de 2008 que va suposar el reton de Mónica Naranjo, després de 7 anys des de la publicació del seu últim àlbum d'estudi.

Stage (2009)[modifica | modifica el codi]

El 24 de març de 2009 es va publicar Stage, gravació del concert del 19 de setembre de 2008 a Madrid, en tres formats.

El primer format va ser una edició especial limitada en format llibre, i que contenia CD + DVD amb el concert, més un documental sobre les seves interioritats titulat Stage Backstage (assajos, proves, muntatge, preparatius, camerinos, etc., Rodat a Madrid , Barcelona, València i Campello), una portada amb holograma.

El segon format es va editar només amb CD + DVD en una caixa especial amb l'holograma similar al de l'edició especial. El tercer format es va llançar en CD + DVD. El concert ofereix performance, aspectes teatrals, ballet i apunts circenses. Les cançons arriben tons d'estil metall i gòtic. Un complet repàs al seu últim àlbum, Tarántula, que va ser número 1 en llistes i disc de platí.

El 29 de setembre va sortir a la venda el disc a Mèxic.

Adagio (2009)[modifica | modifica el codi]

L'1 de desembre de 2009 es va publicar Adagio, un repàs pels seus 15 anys de carrera, amb tots els seus èxits i acompanyada per l'Orquestra Filharmònica de la Ciutat de Mèxic.

Després de l'èxit del seu últim àlbum Tarántula, Mónica Naranjo es va embarcar en la gira Adagio Tour a la que oferia una nova visió simfònica de les seves cançons i el CD + DVD és un reflex d'aquest periple.

El concert que es recull en aquest àlbum que va ser gravat el 16 d'octubre de 2009 al Teatre de la Ciutat de Mèxic, Sr F., amb l'Orquestra Filharmònica de la Ciutat de Mèxic, una de les més prestigioses d'Amèrica, dirigida per Pepe Herrero, que també firma els nous arranjaments orquestrals.

El CD conté 16 cançons: El despertar, Europa, Inmensidad, Desátame, Qué imposible, Usted, Empiezo a recordarte, Sobreviviré, Óyeme, Todo mentira, La soledad, Siempre fuiste mío, Kambalaya, Ámame o déjame, Amor y lujo y El reencuentro. L'àudio ha estat mesclat i masteritzat per Juan M. Vinader.

El DVD realitzat i dirigit per José Luis Noguera, sota la producció executiva i artística d'Óscar Tarruella afegeix a aquestes 16 cançons dos temes més, el tall "La Innocència" i "Discurs de Mónica" i diversos extres: Adagio entre caixes, Quadern de bitàcola i Neix Ànima. El 10 de desembre va sortir a la venda el disc a Mèxic i el 19 de gener als Estats Units.

Lubna, el mar esconde un secreto (2013)[modifica | modifica el codi]

Lubna, el mar esconde secreto (Lubna que significa "Pura com la Llet"), és el nou treball de Mónica Naranjo, que es troba encara en procés de gravació i serà llançat a principis de 2013. Segons ha informat l'artista via Twitter: "Es tractarà d'un disc d'estil Òpera-Rock Literari, en aquesta ocasió l'àudio sonoritzarà un llibre en el qual cada capítol es correspondrà amb un dels 17 temes. El millor d'aquest format és que es va a vendre tot junt".

Per aquest nou projecte, la cantant va col·laborar novament amb Pepe Herrero, dirigint i gravant al costat de l'Orquestra Simfònica d'Elx (OSCE) i els cors per part de l'Orfeó de Veus Crevillentinas, la qual es va gravar durant la setmana del 9 al 13 de gener de 2012, al Gran Teatre d'Elx.

La promoció d'aquest treball es realitzarà a través de Facebook i Twitter, l'artista va afegir: "L'òpera rock la posaré a la venda a través de les xarxes socials. Crec que és el futur per a tots els artistes, no haver de dependre de tercers per poder editar el que un vol".

Veu[modifica | modifica el codi]

Mónica Naranjo és reconeguda, entre altres coses, per la seva prodigiosa veu, posseeix una de les veus més poderoses de la música popular a nivell mundial. Aquesta es caracteritza per una grandíssima potència, per un timbre ple, dramàtic i ressonador, i per un insòlit registre vocal que arriba a la majoria de casos en veu completa (veu de pit) i les notes més agudes en veu mixta (pit-cap) aconseguint les notes més altes que es poden aconseguir en aquests registres, no en va se l'ha anomenada la cantant dels aguts impossibles. La seva tessitura va des d'una contralt dramàtica fins a la soprano lírica spinto.

Televisió[modifica | modifica el codi]

La seva presència a televisió ha estat principalment relacionada amb el paper de jurat i presentadora de concursos musicals.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Mónica Naranjo: "No suelo ver Eurovisión, me ponen enferma los favoritismos"» (en castellà). La Vanguardia, 11/3/2014. [Consulta: 12/3/2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mónica Naranjo