Múscul dorsal llarg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Múscul dorsal llarg
Múscul llarguíssim
Múscul complex menor
Múscul cervical transvers
Múscul dorsal llarg toràcic
Longissimus.png
Músculatura profunda de l'esquena.
L'iliocostal lumbar és visible a la part inferior dreta.
L'iliocostal dorsal a la dreta i centre
L'iliocostal cervical, a dalt a la dreta.
Llatí musculus longissimus
musculus longissimus capitis
musculus longissimus cervicis
musculus longissimus thoracis
Gray subject #115 399
Origen En les apòfisis transverses de les sis últimes vèrtebres dorsals (D6-D12) i de les dues primeres lumbars (L1-L2), i en l'aponeurosi sacrospinal.[1]
Inserció En les apòfisis transverses de les vèrtebres dorsals i lumbars, marge inferior de les costelles.[1]
Irrigació Artèria sacra lateral.
Innervació Branques posteriors dels nervis cervicals.
Acció Lateralment: flexiona el cap i el coll cap al mateix costat.
Bilateralment: estén la columna vertebral.

El múscul dorsal llarg o múscul llarguíssim (musculus longissimus)[nota 1] és la divisió mitjana del múscul sacrospinal.[1] Està situat al costat dels músculs semispinosos. És la subdivisió més llarga del sacroespinal, i s'estén cap endavant en les apòfisis transverses de les vèrtebres cervicals posteriors.

El múscul dorsal llarg presenta tres subdivisions:[2]

  • Múscul complex menor o múscul dorsal llarg del cap.[1]
  • Múscul cervical transvers o múscul dorsal llarg del coll.[1]
  • Múscul dorsal llarg toràcic.[nota 2]

Múscul complex menor[modifica | modifica el codi]

El múscul complex menor o múscul dorsal llarg del cap (musculus longissimus capitis) es troba en uan posició medial al múscul cervical transvers (múscul dorsal llarg del coll), entre aquest i el múscul semispinós del cap. Té l'origen en els tendons de les apòfisis transverses de la part superior de les quatre o cinc vèrtebres dorsals superiors (D1-D5), i les apòfisis articulars de les tres o quatre vèrtebres cervicals inferiors (C4-C7). S'insereix en la vora posterior de l'apòfisi mastoide, sota del múscul espleni del cap i l'esternoclidomastoïdal. Gairebé sempre, prop de la seva inserció, està travessat per una intersecció tendinosa. Està innervat per les branques dorsals del nervis cervicals inferiors, nervis dorsals i lumbars. És extensor del cap.[3]

Múscul cervical transvers[modifica | modifica el codi]

El múscul cervical transvers o múscul dorsal llarg del coll (musculus longissimus cervicis), està situat per dins del múscul dorsal llarg toràcic. Té insercions a les apòfisis transverses de les quatre o cinc vèrtebres dorsals superiors, i també en els tubercles posteriors de les vèrtebres cervicals C2-C6. Participa de l'extensió de la columna vertebral i la seva flexió lateral; actua en col·laboració amb el múscul dorsal llarg toràcic.[2]

Múscul dorsal llarg toràcic[modifica | modifica el codi]

El múscul dorsal llarg toràcic (musculus longissimus thoracis) està al mig, i és el més llarg dels tres músculs sacrospinals. A la regió lumbar es confon amb el múscul iliocostal lumbar; té fibres que s'insereixen en les vèrtebres lumbars i en la capa anterior del fàscia lumbodorsal. En la regió toràcica, s'insereix en totes les vèrtebres dorsals tot, i en les nou o deu costelles inferiors. Participa de l'extensió de la columna vertebral i la seva flexió lateral; actua en col·laboració amb el múscul cervical transvers.[2]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Al Diccionari enciclopèdic de medicina no apareix la denominació múscul llarguíssim en la llista de músculs. El TermCat, d'acord amb el llistat de la Terminologia Anatomica, contempla múscul llarguíssim com a denominació principal i múscul dorsal llarg seria una sinonímia complementària. Vegeu el Diccionari enciclopèdic de medicina i el TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari d'anatomia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 435 p. (Diccionaris terminològics) ISBN 84-88169-06-X.
  2. Aquesta tercera subdivisió no apareix al Diccionari enciclopèdic de medicina. Sí que hi ha les dues anteriors amb les dues denominacions que s'han incorporat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «múscul» (en català). Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. [Consulta: 4 de març de 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 Williams&Warwick (eds.). Gray. Anatomía. 36a ed. (en castellà). Edimburg: Churchill Livingstone, Volum I 1992, p. 601. ISBN 84-205-2299-6. 
  3. Williams&Warwick (eds.). Gray. Anatomía. 36a ed. (en castellà). Edimburg: Churchill Livingstone, Volum I 1992, p. 602. ISBN 84-205-2299-6. 
Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray sota domini públic.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]