Múscul elevador de l'anus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Múscul elevador de l'anus
Gray404.png
L'elevador de l'anus esquerre, vist des de dins.
Gray1079.png
Secció coronal a través del canal anal: B. (cavitat de la bufeta urinària), V.D. (conducte deferent), S.V. (vesícula seminal), R. (segona part del recte), A.C. (canal anal), L.A. (elevador de l'anus), I.S. (esfínter intern de l'anus), E.S. (esfínter extern de l'anus).
Llatí musculus levator ani
Gray subject #119 422
Origen Part pubococcigeal: en el pubis i aponeurosi pelviana.
Part puborectal: pubis
Part iliococcigeal: cara pelviana de l'espina ciàtica, aponeurosi pelviana[1]
Inserció En les vèrtebres sacres S3-S4, i en el perineu.[1]
Innervació Nervis sacres S3-S4.[1]
Acció Suport de les vísceres pelvianes, elevació i constricció de l'anus.[1]

El múscul elevador de l'anus (musculus levator ani) és un múscul ampla i prim, situat al costat de la pelvis. Es fixa a la superfície interior del costat de la pelvis menor i s'uneix amb el seu paral·lel de la banda oposada per formar la major part del sòl de la cavitat pelviana. En la seva relació amb les vísceres en la cavitat pelviana envolta les diverses estructures que passen a través d'ell. En combinació amb el múscul isquiococcigeal formen el diafragma pelvià.

L'elevador de l'anus es divideix en diverses parts. Des del punt de vista morfològic: múscul iliococcigeal i múscul pubococcigeal. Però també es diferencien en altres músculs segons la situació anteroposterior de les fibres: les més anteriors donaran lloc al múscul elevador de la pròstata i –en les dones el múscul pubovaginal–, i les intermèdies al múscul puborectal.[2][nota 1][1]

Origen, insercions i grups musculars[modifica | modifica el codi]

L'elevador de l'anus té l'origen, per davant, en la superfície pelviana del cos del pubis, laterament a la símfisi; per darrere, en la superfície interna de l'espina ciàtica i, entre aquests dos punts, en la fàscia obturatriu. Posteriorment, aquest origen en la fàscia es correspon, més o menys, amb l'arc tendinós de l'elevador de l'anus. Les fibres es dirigeixen cap al centre amb diversos graus de direcció obliqua:

  • Les fibres més anteriors discorren avall i enrere creuant per fora la pròstata per acabar en el nucli fibrós del perineu; constitueixen el múscul elevador de la pròstata.[nota 2][1] En la dona, creuen lateralment la vagina, s'insereixen i formen un esfínter addicional e important: el múscul esfínter pubovaginal.[nota 3] La part anterior, en alguns casos, queda separada de la resta del múscul per teixit connectiu.
  • Les fibres intermèdies van cap enrere i avall creuant lateralment la pròstata, giren i es troben amb les del costat oposat per formar un conjunt muscular al voltant del plec anorectal. Aquesta part relativament gruixuda del múscul s'anomena múscul puborectal.
  • Les fibres posteriors estan mesclades amb les de la part profunda de l'esfínter anal extern. Les fibres més posteriors s'insereixen en els dos darrers segments coccigis i en la rafe anococcigeal.

Innervació i funcionalitat[modifica | modifica el codi]

Els músculs elevadors de l'anus estan innervats principalment pel nervi púdic, el nervi perineal i el nervi rectal inferior.[3] A més, els nervis espinals sacres (S3, S4) innerven els músculs directament, en un 70% de les persones.[3] A vegades, en un 40% de les persones[3] el nervi rectal inferior innerva els músculs elevadors de l'anus independentment del nervi púdic.

Els músculs elevadors de l'anus, en els animals quadrúpedes amb cua, són responsables de moure la cua en l'acte de "tafanejar". Aquests músculs no són tan forts en els seus equivalents humans, ja que moure la cua és més exigent que la funció de suport que els músculs exerceixen en els éssers humans.[4]

Imatges[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. El Diccionari enciclopèdic de medicina, com es pot observar en la infotaula de l'article, contempla un sol múscul (elevador de l'anus) amb tres parts: pubococcigeal, puborectal i iliococcigeal. No dóna el grau de múscul independent al pubococcigeal. No obstant això, els tres tenen una clara denominació de músculs a la Terminologia Anatomica: musculus iliococcygeus, musculus pubococcygeus i musculus puborectalis.
  2. Té l'origen en la símfisi del pubis; s'insereix en l'aponeurosi de la pròstata. La seva acció és elevar i comprimir la pròstata.
  3. Aquest múscul no apareix en cap entrada del Diccionari enciclopèdic de Medicina. Sí apareix com a part del múscul elevador de l'anus a Anatomia de Gray (p. 618) o a Medical-dictionary.thefreedictionary.com.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «múscul» (en català). Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. [Consulta: 15 de febrer de 2014].
  2. Williams&Warwick (eds.). Gray. Anatomía. 36a ed. (en castellà). Edimburg: Churchill Livingstone, Volum I 1992, p. 618-619. ISBN 84-205-2299-6. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Grigorescu BA; Downie, Sherry A.; Powers, Kenneth; Lazarou G; Olson TR. «Innervation of the levator ani muscles: description of the nerve branches to the pubococcygeus, iliococcygeus, and puborectalis muscles». Int Urogynecol J Pelvic Floor Dysfunct, 19, 1, 2008, pàg. 107–116. DOI: 10.1007/s00192-007-0395-8. PMID: 17565421.
  4. Sloan, Ethel (2001, p. 53). Biology of Women, Wisconsin: CENGAGE Delmar Learning. ISBN 0-7668-1142-5 (descarregable en Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF en aquest enllaç)
Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray sota domini públic.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]