Múscul esternoclidomastoïdal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Esternoclidomastoïdal

El múscul esternoclidomastoïdal o, senzillament, esternoclidomastoïdal és un múscul de la cara lateral del coll, en la regió anterolateral; llarg, robust, constituït en el seu tram toràcic per dos feixos o caps: l'esternal, cilíndrica, i la clavicular, aplanada. Entre ambdues deixen el triangle de Sédillot, que permet un accés a la vena jugular interna per a establir una via. S'insereix, per baix, a la cara anterior del mànec de l'estèrnum i quart intern de la clavícula; per dalt, en la cara interna de l'apòfisi mastoide i línia corba occipital superior.

En la zona mitja del múscul, es troba una zona en la qual convergeixen multitud de nervis, el punt de Erb, de gran importància quirúrgica. L'innerva el nervi accessori espinal.

Aquest múscul permet tres accions diferents: la rotació del cap al costat contrari, la inclinació lateral, i una lleu extensió del cap; per això, també és anomenat el "múscul de la mirada prostaica" (és flexor, inclinador i rotatori del cap).

Esternoclidomastoïdal és tambè la paraula en català més llarga.



A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Múscul esternoclidomastoïdal