Múscul genioglòs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Múscul genioglòs
Genioglossus.png
Músculs extrínsecs de la llengua (costat esquerre).
Llatí musculus genioglossus
Gray subject #242 1129
Origen En l'apòfisi geniana superior de la mandíbula.[1]
Inserció En el cos del hioide, cara ventral de la llengua.[1]
Irrigació Artèria lingual.
Innervació Nervi hipoglòs.
Acció Permet la protrusió, retracció i depressió de la llengua, i l'elevació de l'os hioide.[1]

El múscul genioglòs (musculus genioglossus) és un múscul que s'estén des de la barbeta fins a la llengua. El genioglòs és el principal múscul responsable de l'acció de treure la llengua o que sobresurti de la boca. És un múscul extrínsec que té forma de ventall i que forma la major part del què és la llengua. Té l'origen en l'apòfisi geniana superior de la mandíbula;[1] i les seves insercions són l'os hioide i la part inferior de la llengua.[2] El nom deriva de les arrels gregues: geneion (barbeta), i glossa (llengua).

El genioglòs deprimeix i fa que sobresurti la llengua.[3]:991 Està innervat pel nervi hipoglòs. Una relaxació dels músculs genioglòs i el geniohioïdal, especialment durant el son REM, està implicada en l'apnea obstructiva del son.[4] D'altra banda, els danys perifèrics del nervi hipoglòs pot provocar la desviació de la llengua en la part danyada. L'observació del comportament del múscul genioglòs –es pregunta al pacient que tregui la llengua–, sovint s'utilitza com un indicador per avaluar la funció del nervi hipoglòs.[3]:992

Imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «múscul» (en català). Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. [Consulta: 26 de gener de 2014].
  2. Singh, Inderbir. Essentials of anatomy. 2nd ed.. New Delhi: Jaypee Bros., 2009. ISBN 978-81-8448-461-8. 
  3. 3,0 3,1 Drake, Richard L.; Vogl, Wayne; Tibbitts, Adam W.M. Mitchell; illustrations by Richard; Richardson, Paul. Gray's anatomy for students. Pbk.. Philadelphia: Elsevier/Churchill Livingstone, 2005. ISBN 978-0-443-06612-2. 
  4. Herder et al. (2004) "Risks of general anaesthesia in people with obstructive sleep apnoea" British Medical Journal 329 (7472):955-959
Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray sota domini públic.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]