Múscul pectoral major

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Múscul pectoral major
Pectoralis major.png
Pectoral major
Llatí musculus pectoralis major
Gray subject #122 436
Origen En el marge anterior de la meitat interna de la clavícula, l'estern, l'aponeurosi de l'oblic major, els cartílags costals de les costelles C1-C5 (C6).[1]
Inserció En la corredora bicipital de l'húmer en el seu llavi anterior.[1]
Irrigació Artèries toracolumbar i axil·lar.
Innervació Plexe braquial.[1]
Acció Flexiona, addueix i rota internament el braç.[1]
MeSH Pectoralis+Muscles
Dorlands/Elsevier m_22/12550129

El múscul pectoral major (musculus pectoralis major) és un múscul superficial, pla, situat a la regió anterosuperior del tòrax. Dins de les seves funcions es poden trobar la rotació medial d'espatlla, flexió d'espatlla, extensió d'espatlla des de la flexió i adducció d'espatlla, sent aquesta última la seva funció principal. A més, per la disposició de les seves fibres, mitjançant una acció passiva pot realitzar una inspiració de forma accessòria, en aixecar els braços. El múscul es troba cobert pel teixit subcutani i la pell. En el cas de les dones, trobem immediatament anterior la glàndula mamària.

Insercions, innervació i irrigació[modifica | modifica el codi]

S'origina en la meitat medial de la vora anterior de la clavícula, cara anterior de l'estèrnum, 6 primers cartílags costals i aponeurosi del oblic extern, per després inserir-se al llavi extern o lateral de la corredissa bicipital (també coneguda com a solc intertubercular) de l'os de l'húmer.

Està innervat pels nervis pectorals medial (C8 i D1) i lateral (C5, C6 i C7), que tenen origen al plexe braquial. La pell que recobreix aquest múscul està innervada per D2-D6.

La irrigació correspon a les artèries toracolumbar i axil·lar, ambdues provinents de l'artèria subclàvia.

Funcions[modifica | modifica el codi]

El pectoral major té quatre accions que són els principals responsables de moviment de l'articulació de l'espatlla.[2]

  • La flexió de l'húmer, com en el llançament de la pilota un braç lateral pilota, i quan aixequem un nen.
  • L'adducció de l'húmer, com quan l'aleteig dels braços.
  • Moviment medial de l'húmer, com passa quan fem un pols.
  • El pectoral major és també responsable de mantenir el braç unit al tronc del cos.[2][3]

Té dues parts diferents que són responsables de les diferents accions. La part clavicular és a prop del múscul deltoide i contribueix a la flexió, adducció horitzontal i rotació interna de l'húmer. Quan en un angle d'uns 110 graus, contribueix a l'abducció de l'húmer. La part esternocostal és antagònica de la part clavicular i contribueix al moviment cap avall i cap endavant del braç i la rotació cap a dins quan s'acompanya d'adducció. Les fibres esternals també poden contribuir a l'extensió, però no més enllà de la posició anatòmica.[4]

Imatges[modifica | modifica el codi]

  • Insercions musculars (origen)
  • Irrigació i innervació.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «múscul» (en català). Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. [Consulta: 22 de març de 2014].
  2. 2,0 2,1 Saladin, KS (2010). Anatomy & Physiology: The Unit of Form and Function. 5ª ed. Nova York: McGraw-Hill.
  3. Hamilton, N, Luttgens, K, Weimar, W (2008). Kinesiology. 11ª ed. Boston: Mcgraw Hill.
  4. ExRx: Pectoralis Major Sternal
Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray sota domini públic.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Múscul pectoral major