Música de castells

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gralles a la plaça de Sant Jaume de Barcelona durant les festes de la Mercè del 2007.

S'anomena música de castells a tots aquells tocs interpretats abans, durant i després d'una actuació castellera. Es considera que els antecedents directes dels castells, i també de la seva música, són els balls de Valencians i les moixigangues.[1] La història de la música de castells està estretament lligada a les diferents èpoques en la història de la gralla (el principal instrument que acompanya els castells) i en la del món casteller. Moltes de les músiques que encara avui s'interpreten al llarg d'una diada castellera van ser recollides per folkloristes en documents escrits a finals del segle XIX i principis del segle XX i, més endavant, en documents sonors.[2] Els principals tocs que encara avui en dia s'interpreten al voltant d'una actuació castellera són el toc de matinades, el toc d'entrada a plaça, el toc de castells (amb la seva variació del toc de castells amb pilar al balcó), el toc de vermut i el toc de processó.

Instruments[modifica | modifica el codi]

Articles principals: Gralla (instrument) i Timbal

Els instruments presents en tota actuació castellera són la gralla i el timbal. Tot i que actualment les colles de gralles que acompanyen els castells solen ser força nombroses (o, en tot cas, no hi ha un nombre fix de membres a la colla) es considera que en l'època d'or de la gralla aquestes colles estaven formades per tres gralles i un timbal.

Música en una actuació castellera[modifica | modifica el codi]

Toc de castells[modifica | modifica el codi]

L'emblema de la música en els castells i el toc més conegut amb diferència és el toc de castells. S'interpreta durant tot el procés de construcció d'un castell, torre o pilar i té una funcionalitat molt clara: informar a la colla de com es va desenvolupant el castell.[3] S'ha de tenir en compte que tant la pinya com els membres del tronc inferior no veuen el desenvolupament del castell. Està en mode hipofrigi i des del punt de vista rítmic destaca el seu caràcter d'amalgama, en el que contínuament es combinen compassos binaris i ternaris.

Consta de dues parts precedides, cada una, per un motiu curt:

  • Inici: un toc d'atenció. Comença a sonar quan pugen els terços o el pis corresponent en funció de l'alçada del castell. En aquest moment la construcció passa a considerar-se intent.
  • Part 1: la melodia que acompanya el procés de carregar el castell. La seva duració és variable, ja que s'ha de correspondre amb el que es triga a carregar el castell (el qual, en funció de molts factors, durarà més o menys).
  • Aleta: toc d'atenció que indica que l'enxaneta ha assolit el cim de la construcció. Es marca amb un trino sobre les notes re4 i mi4 i quan l'enxaneta alça el braç (i la construcció passa a considerar-se carregada) es fa sonar el sol4.
  • Part 2: melodia que acompanya el procés de descarregar el castell. Comença amb tres notes descendents (sol4, fa4, mi4) que duren mentre el pom de dalt es desmunta i continua a tempo. Com la part 1, la seva duració és variable, ja que es farà durar tant com trigui el castell a descarregar-se.
  • Sortida: un cop el castell, torre o pilar es considera descarregat es fa sonar una petita melodia a manera de final, de tancament. N'hi ha una versió llarga i una de curta en funció de la dificultat del castell. Cada colla té la seva manera de triar-ho però com a referència moltes colles empren la sortida llarga a partir de la torre de set.

Toc de castells amb pilar al balcó[modifica | modifica el codi]

El toc de castells amb pilar al balcó s'interpreta quan s'entra a la plaça amb un pilar caminant —normalment realitzat de quatre pisos— quan es porta un pilar de l'església a l'ajuntament o quan es fa un pilar davant el balcó de l'ajuntament amb voluntat que des d'aquest es reculli a l'enxaneta (i fins i tot a algun membre del tronc). La interpretació comença amb el toc de castells i just en acabar l'aleta, se segueix amb la música pròpia del pilar al balcó, una melodia ternària breu d’una o dues frases, que acabarà amb la sortida curta del toc de castells.

Toc de matinades[modifica | modifica el codi]

Despertant al veïnat. Matinades a la diada dels Castellers de la Vila de Gràcia. (2009)

Tradicionalment, les matinades s'interpretaven el primer dia de la festa major, entre les tres i les cinc de la matinada, fent un cercavila i parant davant de les cases de les famílies més importants del poble per fer-hi alguna dansa. Tot i que s'ha lligat aquest toc a la música de l'entorn de l'activitat castellera, és un ritual d'inici de la festa major.[1] Actualment és interpretada la matinada abans de començar l'actuació castellera per la colla de grallers, acompanyada o no de veïns i castellers, en un cercavila pels carrers i places més importants del poble o barri, anunciant així la celebració de la festa o diada castellera.[3] El seu ritme és tranquil, binari i el timbal realitza un redoblament suau i constant durant tota l'obra (com també passa al toc de processó).

Toc d'entrada a plaça[modifica | modifica el codi]

Interpretant el toc de castell amb pilar al balcó. Grallers dels Minyons de Terrassa. (2009)

El toc d'entrada a plaça, també anomenat toc d'arribada, és una marxa que s'interpreta quan les colles entren a la plaça amb una construcció (en aquest cas hi ha colles que interpreten el toc de castell amb pilar al balcó) o sense.

Toc de vermut[modifica | modifica el codi]

Toc de vermut. Final de la Diada dels Castellers de Sants

De totes les músiques lligades als castells el toc de vermut és la més recent.[1] És una marxa que s'interpreta en finalitzar l'actuació castellera. Té caràcter festiu i és l'únic toc que sovint és interpretat pel conjunt dels grallers de les diferents colles.[3] Originàriament era una peça alegre que tocaven els grallers, sense estar necessàriament lligada a una diada castellera. En acabar els castells, alguna família benestant convidava els grallers a fer el vermut, els quals els ho agraïen amb la interpretació d'aquesta melodia.[2] Actualment moltes colles interpreten altres músiques per tancar l'actuació (adaptacions de peces de l'actual panorama musical popular i, fins i tot, algunes de recent creació).[3]

Toc de processó[modifica | modifica el codi]

Tot i que en l'actualitat ja no és imprescindible, un dels actes que tradicionalment presents a tota festa major és la processó, on balls i comparses van pels carrers i places més importants de la vila acompanyant la imatge del patró o la patrona. Sovint els castellers també hi participen, acompanyants pel toc de processó interpretat per la seva colla de gralles, un toc ternari i solemne amb un redoblament suau i constant del timbal (com també passa en el toc de matinades).[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Cuscó, Joan. El Toc de Castells. Història i històries d'una música. Vilafranca del Penedès: Andana, 2008. ISBN 978-84-96995-12-3. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Bayer, Xavier; Gayate, Iris. Terços amunt! Músiques per a gralla a l'entorn del fet casteller. Barcelona: DINSIC, 2004. ISBN 84-950-5596-1. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Basart, Sergi. Hernández, Silvia. Quatrecases, Gina. Observació d'una colla de grallers dins l'entorn de l'activitat castellera. Projecte final d'assignatura. Escola Superior de Música de Catalunya 2009

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grallers
Àudio