Música medieval

Períodes de la música europea
Medieval	(476 - 1400)
Renaixement	(1400 - 1600)
Barroc	(1600 - 1760)
Classicisme	(1730 - 1820)
Romanticisme	(1815 - 1910)
Segle XX	(1900 ...)

La música medieval és la música europea escrita durant l'edat mitjana. Aquesta era comença amb la caiguda de l'imperi Romà, (amb la deposició l'any 476 de l'últim emperador de l'Imperi Romà d'occident) i acaba aproximadament a mitjans del segle XV. A nivell musical establir el final de l'era medieval i el començament del Renaixement és indubtablement arbitrari, però s'acostuma a posar la frontera al voltant de l'any 1400.

Per tant, el terme música medieval és un terme general que designa un període que abasta gairebé 900 anys de la història de la música occidental tant religiosa com profana. Es caracteritza per l'aparició de la notació musical, el naixement de la polifonia, la música cortesana i el cant cortès. Serà també el període on sorgiran les primeres formes vocals i instrumentals, algunes de les quals seran el germen de les grans formes de la música occidental.

Els grans períodes

• La monodia medieval
  • Monodia sacra: el cant gregorià i altres cants litúrgics monòdics: cant ambrosià, cant visigòtico-mossàrab, etc.
  • Monodia profana: El moviment trobadoresc, els trouvères, etc.
• Ars antiqua
  • Escola de Saint-Martial
  • Escola de Notre-Dame
• Ars nova i la música italiana del Trecento
• Ars subtilior

Les formes i tècniques compositives específiques

• El conductus
• El discantus
• El faux-bourdon
• El gymel
• El motet
• El trop
• L'organum
• El madrigal del trecento

Els instruments

Àngels músics tocant flauta de bec, llaüt, orgue, saltiri, llaüt guitarrenc i arpa. Taula central del retaule de la Mare de Déu dels Àngels, de la Catedral de Tortosa, obra de Pere Serra (MNAC)

En comptes de classificar-los per famílies instrumentals, com es farà posteriorment, a l'Edat mitjana sovint es classifiquen els instruments segons el seu ús, o el que venia a ser el mateix, segons el seu volum sonor en instruments alts o de música alta, és a dir, d'un volum considerable i aptes sobretot per a la música a en espais oberts, i els instruments baixos o de música baixa, de menor volums sonor, escaients per a la música d'espais tancats, ja fossin eclesiàstics o de la cort.

• Els principals instruments baixos:
  • L'arpa
  • Les flautes
  • El llaüt
  • L'orgue portatiu
  • El rebec
  • El saltiri
  • La Viola de roda
• Els principals instruments alts
  • La cornamusa
  • Les flautes de tessitura més aguda
  • El sacabutx
  • La xeremia
  • El tambor, la pandereta i altres instruments de percussió

Els grans compositors

• Bernart de Ventadorn (c.1125 - c.1195)
• Hildegard von Bingen (1098-1179)
• Léonin (c.1150 - c.1210)
• Pérotin (c.1160 - c.1230)
• Adam de la Halle (1240 - 1287)
• Philippe de Vitry (1291 - 1361)
• Guillaume de Machaut (c.1300 - 1377)
• Francesco Landini (c.1325 -1397)
• Johannes Ciconia (c.1335 - 1412)
• John Dunstable (c.1390 - 1453 )

Les grans obres

• Cantigas de Santa María
• Carmina Burana
• Llibre vermell de Montserrat
• Missa de Notre-Dame

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Música medieval

• GROUT, Donald J. & Claude V. PALISCA. Historia de la música occidental, 1. Madrid: Alianza, 2001. ISBN 84 206 7892 9
• HOPPIN, Richard H. La música medieval. Madrid: Akal, 2000. ISBN 84 7600 683 7

Vegeu també

• Manuscrit de Londres (música)
• Llista de compositors medievals
• Llista cronològica de compositors de música clàssica