Música mizrahí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La música mizrahí (en hebreu: מוזיקה מזרחית, Muzika Mizrahit) es refereix al gènere Oriental d'influència de les músiques àrab, turca i grega portades a Israel pels jueus mizrahim i els jueus sefardites. Sol ser cantada en hebreu, però sol ser combinada de vegades amb algunes frases en àrab, grec, turc i altres idiomes de les terres a les quals els artistes jueus tracen les seves arrels ancestrals més recents. El significat literal de la paraula Mizrahim en hebreu és " Oriental". Les cançons mizrahim típiques tenen un instrument de corda dominant, que sol ser el violí, el llaüt, o el buzuki. Les cançons mizrahim típiques solen ser usualment de notes altes.[1]

Els Orígens[modifica | modifica el codi]

En l'escena musical del modern Estat d'Israel, la música dels mizrahim és molt popular, potser la més popular de totes. Tanmateix, la seva popularitat és un fenomen molt recent. Fins als anys 70, la indústria musical israeliana estava dominada per la música pop israeliana influenciada per la cultura d'Europa Occidental. Els amos de les cases discogràfiques simplement no tenien interès en la música mizrahí, en lloc d'això, signaven contractes de música d'acord als seus gustos particulars, com la música pop i rock d'estils americà i europeu, com ara, Kaveret i Shlomo Artzi als 60 i 70, i els anys anteriors amb la música " pionera", amb músics idealistes, com Naomi Shemer i Yehoram Gaon.

Les comunitats immigrants israelians dels països de l'Orient Mitjà i el Magrib han anat creant durant els darrers 50 anys una música que sintetitza i combina elements de la música àrab, turca i grega, juntament amb la música israeliana de fins llavors, dominada per la cultura asquenazita. Al contrari que el Nou Estil Jueu, que era la creació conscient dels immigrants d'Europa Oriental tractant de definir "la seva" nova identitat com israelians, la música mizrahí és realment un fenomen espontani i natiu. Encara que inicialment va ser rebuda amb hostilitat pels factors culturals d'Israel, s'ha convertit en la força més poderosa, potser, de la cultura israeliana d'avui dia.

El moviment que va donar origen a la música mizrahí va començar en els anys 50, amb intèrprets casolans i sense formació acadèmica - musical en els barris habitats per immigrants del Magrib i de l'Orient Mitjà, com als barris iemenites "Hatikva" i "Kerem HaTemanim" de Tel Aviv i en barris marroquins, iranians o iraquians, als quals tocaven i cantaven en festes i en casaments. Aquests intèrprets solien cantar en hebreu, però en un estil notablement similar al de la música àrab, amb instruments tradicionals, com el Riq, el Llaüt, el Qanun, i la Darbuka. Jà als anys 60, han afegit instruments com la guitarra acústica i la guitarra elèctrica, el que va fer que l'estil sonés més eclèctic i exòtic encara. Els vocalistes típicament decoraven les seves cançons amb trinats i altres entonacions a l'estil oriental, i la interpretació sol ser gutural o nasal en caràcter; alguna cosa curiósa és que l'entonació és típicament occidental, sense les escales cuadratóniques de la música àrab. Les lletres solien al principi ser preses de la literatura clàssica hebrea, incloent textos litúrgics i poemes medievals clàssics inclosos. Després es van anar incorporant poemes contemporanis i més van ser agregant textos originals. Un exemple és la cançó " Hanale Hitbalbela" (Hannale està confosa), cantada per Yitzhak Cohen. La lletra és originalment del compositor i poeta israelià Natan Alterman, però cantada en un tò tradicionalment oriental.

Des dels anys 70 fins als nostres dies[modifica | modifica el codi]

Un dels primers músics mizrahim que va aconseguir la fama va ser Zohar Argov, qui era de Rixon le-Tsiyyon i que havia crescut cantant a la seva sinagoga, llançant al mercat el hit que va definir la seva carrera en la música mizrahí, Peraj BeGani (פרח בגני) ("flor del meu jardí"). Argov, un cantant colorit i en certs aspectes estrambòtic i escandalós, es va suïcidar el 1987 i era conegut com "El Rei de la Música Mizrahí", la seva mort tràgica el va elevar a la categoria d'heroi, i fins i tot, es va fer una pel·lícula basada en la seva vida.

Als anys 70 i a principis dels 80, alguns d'aquests intèrprets van començar a distribuir la seva música mitjançant cintes de casset, que es van convertir en un èxit de vendes immediat, sobretot entre la classe treballadora d'Israel, majoritàriament és d'origen sefardita i mizrahim. Aquestes cintes eren venudes a quioscs, o bé a la rodalia de l'estació central de Busos de Tel Aviv, i la música va començar a ser anomenada despectivament Muzika Kassetot (música de cassettes) o Muzika HaTahana Merkazit (Música de l'Estació de Busos). Els intèrprets més coneguts durant aquests dies eren Shimi Tavori i Zohar Argov. Tot i la popularidad òbvia d'aquesta música, les emissores estatals de ràdio ignoraven la música mizrahí gairebé del tot. El sociòleg Sami Shalom Chetrit va escriure:

"L'establishment educacional i cultural va realitzar tots els esforços possibles per separar a la segona generació d'immigrants orientals d'aquesta música, mitjançant la socialització i el control a les escoles i als mitjans".

La penetració de la música mizrahí a l'establishment cultural israelià va ser el resultat de la pressió realitzada per compositors i productors sefardites com Avihu Medina, la indubtable i aclaparadora popularitat de l'estil musical, i l'adopció gradual d'elements de la música dels mizrahim per artistes jà consolidats en altres gèneres. Yardena Arazi, una de les cantants més populars d'Israel, va gravar el 1989 Dimion Mizrah (Imaginació Oriental) i va desenvolupar materials originals i algunes cançons canòniques israelians en el nou estil. A més, alguns cantants van començar a desenvolupar una fusió de música mizrahí, música grega, música pop, rock i altres estils. Entre aquests podem esmentar Yehuda Poliker i Shlomo Bar, el grup " HaBreira HaTivit " (L'opció Natural) incorporava instruments com el sitar, la tabla i altres instruments indis, per crear l'estil World music israelià.

Les dones i la música mizrahí[modifica | modifica el codi]

Les dones també han pres part important de la música mizrahí, amb cantants com la d'origen marroquí Zehava Ben i Moran Carmel, la cantant d'origen georgià Rinat Bar i la cantant d'origen àzeri Sarit Hadad, considerada "La princesa de la música mizrahí". L'acceptació i enorme popularitat de la música mizrahí des dels anys 90, va en paral·lel a la lluita social dels Israelians d'origen sefardita i mizrahim per ser acceptats i avançar socialment.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]