MBM arquitectes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

MBM arquitectes és un estudi d'arquitectura i urbanisme fundat el 1951, per Josep Martorell i Oriol Bohigas. David Mackays'hi incorporà el 1962 i al 2000 els arquitectes Oriol Capdevila i Francesc Gual. El nom de l'estudi respon a les inicials dels seus tres socis fundadors. Martorell i Bohigas són catalans, i Mackay és britànic.[1][2]

Història[modifica | modifica el codi]

L'estudi té la seva seu a Barcelona, des d'on ha projectat i realitzat més de 1000 projectes d'arquitectura, urbanisme, interiorisme i dissenys. Es un dels exponents de l'arquitectura moderna dins de l'espanya de Francisco Franco i va servir com a plataforma de llançament per a molts arquitectes espanyols.[1] Han guanyat nombrosos concursos nacionals i internacionals i s’han implicat en la recuperació del paper de l’arquitecte en el disseny de la ciutat. Aquesta tasca ha resultat particularment eficaç en la reconstrucció dels espais públics de Barcelona durant la primera dècada democràtica i en la preparació dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992. La seva activitat ha suscitat debats culturals, a vegades polèmics, tant en el camp de l’ensenyament com en el de l’arquitectura i l’urbanisme i es complementa amb conferències i publicacions. Són autors de més d’una vintena de llibres i escriuen regularment articles d’opinió en diaris i revistes. Han guanyat diversos premis nacionals i internacionals tant per MBM Arquitectes com a títol individual i les seves obres s’han publicat en diverses revistes especialitzades d’arreu del món.

Barcelona Olímpica[modifica | modifica el codi]

MBM va realitzar el projecte urbà dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992. L'estudi va dissenyar el pla de La Vila Olímpica de Poblenou, el Port Olímpic de Barcelona i el Parc del Litoral, així com l'edifici d'habitatges "Can Folch" també a la Vila Olímpica. Com a responsables directes del disseny de la Vila Olímpica i del Port Olímpic, van possibilitar l’obertura de la ciutat de Barcelona al Mediterrani. El seu traçat urbà va expandir el nombre d'espais públics i d'edificis culturals integrant obres d'altres arquitectes que van ajudar a aconseguir un "renaixement urbà" i un reconeixement internacional de la ciutat de Barcelona.

Treballs recents[modifica | modifica el codi]

Les obres més recents de l'estudi son la recentment inaugurada Estació Central de la ciutat de Parma, Itàlia (2014), l'edifici del Disseny Hub Barcelona a la Plaça de les Glòries (2013), "Opération Sextius Mirabeau" a Aix en Provence, França (2013), l'edifici de les oficines centrals de l'editorial RBA a l'Avinguda Diagonal de Barcelona (2011), l'edifici de la universitat Tecnocampus de Mataró (2011), l'edifici d'habitatges "Torre Blanca" a la plaça Europa de l'Hospitalet del Llobregat (2010), la "Casa dels Xuklis" de l'AFANOC, casa d'acollida per a famílies amb nens malalts de càncer a Barcelona (2010), l'Auditori i Sala Gaudí als soterranis de l'edifici de La Pedrera a Barcelona (2008), l'edifici d'oficines per a la UGT al Raval (2008), el front marítim de la ciutat de Mola di Bari a Itàlia (2006), l'edifici de l'edifici de la Universitat Pompeu Fabra del campus de La Ciutadella, Premi Ciutat de Barcelona d'Arquitectura (2001), el Masterplan "A vision for Plymouth 2020" (2003), l'edifici d'oficines "Palau Nou de la Rambla" a la Rambla de Barcelona (1992), "Edifici Kochstrasse" 4 edificis d'habitatges a Berlin, Alemanya (1991), etc.

Principals obres[modifica | modifica el codi]

'Jardin Céramique' appartments, Maastricht

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Rattenbury, Kester; Rob Bevan and Kiernan Long (2004). Architects of Today. Laurence King. pp. 142–143. ISBN 9781856694926.
  2. Fitxa al web del Disseny Hub Barcelona
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: MBM arquitectes

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]