MESSENGER
De Viquipèdia
La MESSENGER és una sonda espacial no tripulada de la NASA amb l'objectiu d'estudiar el planeta Mercuri. Fou llençada el 3 d'agost de 2004 i s'espera que arribi a Mercuri el 18 de març de 2011, per iniciar un període d'observació orbital d'un any. En el seu trajecte la sonda ha sobrevolat la Terra el 1 d'agost de 2005, Venus (el 24 d'octubre de 2006 i el 6 de juny de 2007 i un primer cop, de tres previstos, Mercuri (14 de gener de 2008) abans de la seva inserció orbital.
El nom MESSENGER és en realitat l'acrònim de MErcury Surface, Space Environment, GEochemistry and Ranging («Superfície, entorn espacial, geoquímica i sondeig de Mercuri») i s'escollí perquè també significa 'missatger' en anglès, donat que el déu Mercuri és el missatger dels déus en la mitologia romana.
Aquesta Sonda és la primera en posar-se en orbita de Mercuri, car fins ara només ha estat visitada per la Mariner 10, que va realitzar tres sobrevols als anys 1974 i 1975.
Taula de continguts |
[edita] El seu trajecte
La sonda Espacial va ser llançada utilitzant el cohet Delta II el 3 d'agost de 2004. 1 hora despres la sonda es va separar amb exit del propulsor i va iniciar la seva llarga travesa fins Mercuri.
Per l'alta velocitat de Mercuri, respecte a la Terra, i que s'hagi de fer una inserció orbital de la nau, sense recorrer al aerofrenat, car no hi ha atmosfera, s'utilitiza la tecnica dels impulsos gravitacionals de diferents planetes, amb el que s'estalvia energia, pero fa més llarg el temps de viatge.
La sonda va fer una pasada per la Terra el 2 d'agost de 2005, amb una aproximació maxima de 2,347 km sobre Mongolia. Aquesta sonda ha fet dos aproximacions a Venus, la primera el 24 d'octubre de 2006 a una altitut de 2,992 km, i la segona el 5 de juny de 2007 a tans sols 338 km. Mercuri va ser visitat per primer cop el 14 de gener de 2008.
MESSENGER realitzara dos sobrevols més d'apropament sobre Mercuri el 6 d'octubre de 2008 i el 29 de setembre de 2009 per reduir gradualment la seva velocitat, tenint la seva inserció orbital el 18 de març de 2011. Llavors, la nau en orbita tindrà una missió inicialment prevista d'un any de duració.
En els seus apropaments de MESSENGER a la Terra i la Lluna va utilitzar el seu espectrometre per l'atmosfera i superficie per observar la lluna i va realitzar alguns analisis de la magnetosfera de la Terra.
[edita] Plans d'observació
La missió tindrà una durada de 1 any terrestre. Es recol·lectarà la informació en Imatge global estéreo d'una resolució de 250m/píxel. La missió té com a fita crear un mapa global del planeta, un model 3-D de la magnetosfera, i elements volàtils presents als cràters.
[edita] Sistemes i instruments
Aquesta sonda va ser construida per la Universitat Johns Hopkins, amb el seu laboratori de Física Aplicada. Les seves mesures son 1.27m, 1.42 m, i 1.85 m, disposa de 2 panells solars. Esta equipada amb un magnetometre de 3,6m que s'esten de la sonda. La masa total de la sonda és de 1,093 Kg, dels que 607.8 kg son de combustible i heli.
Compta amb 4 propulsors de 22 N, i 10 monopropulsors de 4 N per control de altitut. Els seus panells solars son rotatoris per controlar la temperatura i la generació d'energia, produint 450W. La energia produida és emmagatzemada a les seves bateries de níquel.
Per comunicarse amb la base utilitza la Banda X mitjançant 2 antenes fixes i 1 antena de baixa recepció al revers de la sonda. Comta amb radiadors per reduir el calentament per raigs infrarroigs.
Els 5 instruments cientifics instalats al seu cos principal de la nau son:
- Sistema de doble Imatge de Mercuri (MDIS)
- Espectrómetre de Raigs Gamma i de Neutrons (GRNS)
- Espectrómetre de Raig X
- Altimetre Làser (MLA)
- Espectrómetre per la Superficie i Atmosféric (MASCS)
Un altre instrument important és el Espectrómetre per particules energetiques i de plasma.
[edita] El sobrevol del 14 de gener de 2008
El 14 de gener de 2008 la sonda realitzà el primer de tres sobrevols al planeta. Passà a 200 km de la superfície i va fer fins a 1.200 fotografies així com d'altres observacions científiques. Les fotografies, aproximadament un 20% de la superficie del planeta que no varen ser observades per la 'Mariner 10', mostren una superficie rugosa i plena de cràters, consecuencia del intens bombardeig de meterorits que ha patit el planeta.
El 3 de juliol de mateix any aportà dades que podrien indicar la presència d'aigua, fet imprevist.
[edita] Enllaços externs
- Web de la missió (anglès)
- Informació de la sonda (castellà)
