MG34

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
MG34; Maschinegewehr 34
Metralladora MG34
Metralladora MG34 amb bípode
Tipus Metralladora de propòsit general
País d'origen Alemanya nazi Alemanya nazi
Història de servei
Operadors Alemanya naziWehrmacht
França França
Itàlia Itàlia
Israel Israel
Guerres Guerra civil espanyola
Segona Guerra Mundial
Guerra de Suez
Història de producció
Dissenyada 1934
Fabricant Variats, però sobre tot Mauser
Especificacions
Pes 10,2 Kg
11,5 kg (amb bípode)
33 kg (amb trípode)
Longitud 1.219 mm
Longitud del canó 627 mm

Munició 7,92 x 57 mm
Calibre 7,92 mm
Sistema de tret recàrrega per retrocés
Cadència de tir 800-900 trets/min.
1.200 trets/min (MG34/41)
Velocitat de la bala 755 m/s
Abast efectiu 1.200 m (bípode)
3.000–3.500 m (trípode)
Carregador cintes de 50 o 250 bales; tambor de 50 o 75 bales

Abast 1.200 m (bípode)
3.000–3.500 m (trípode)

La MG34 ( en alemany:Maschinegewehr 34) era una metralladora mitjana alemanya que va començar a ser fabricada i acceptada per a servei el 1934. Les primeres unitats es van distribuir el 1935. Era una metralladora refrigerada per aire que disparava cartutxos 7,92 x 57 mm Mauser i tenia un funcionament similar a altres metralladores mitjanes.

Va ser dissenyada tant com a arma lleugera d'escamots com per a tasques més grans, estant un exemple prematur de metralladora de propòsit general. Com a arma lleugera, es va pensar equipar-la amb un bípode i un carregador de tambor de 75 projectils. Com a metralladora pesada estava muntada en un trípode i utilitzava cintes de munició. A la pràctica, la infanteria només usava la versió de bípode, donant com a resultat una arma mitjana de suport.

Història[modifica | modifica el codi]

La MG34 va ser utilitzada com a metralladora principal de la infanteria durant els anys 1930, i va romandre com a arma defensiva antiaèria i en carros de combat. Es va intentar que fos substituïda en el seu servei amb la infanteria per la MG42, però mai no hi ha hagut suficients quantitats del nou model per fer-ho, i es va continuar fent servir la MG34 fins al final de la Segona Guerra Mundial. La MG34 substituïa la MG13 i d'altres metralladores antigues, però finalment aquestes es van continuar utilitzant a causa de l'alta demanda. Era una arma molt precisa a causa del seu canó estriat.

Del mecanisme d'alimentació a la posició més pràctica a l'esquerra de l'entrada, i l'addició d'una coberta prop del canó. Es van introduir canvis en el mecanisme de tret, millorant la cadència de foc a 800-900 projectils per minut.

La nova arma va ser acceptada i va entrar en servei gairebé immediatament, estant en general bé rebuda per les tropes. Va ser utilitzada per la Legió Còndor durant la Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939). En aquest moment es va introduir una sèrie de característiques avançades, i arribaria a ésser una influència en el concepte de metralladora de propòsit general.[1]Tanmateix, la MG34 era també cara, en termes de construcció i primeres matèries (necessitava 49 kg d'acer) i no va ser possible la producció de les grans quantitats que necessitava l'exèrcit alemany.[2]

També es va demostrar que era una arma impredictible, amb facilitat a encasquetar-se per la brutícia i es congelava amb les temperatures baixes dels hiverns de 1941, 1942 i 1943 durant la invasió de la Unió Soviètica, la major part dels errors provenen del mecanisme d'alimentació i és molt sensible a variacions en la munició.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La MG34 podia utilitzar tant tambors com cintes de munició 7,92x57 mm. Les cintes podien ser de 50 o 250 bales. Els carregadors de tambor tenien 50 bales a la seva versió estàndard, i 75 bales a la seva versió de "doble tambor". Les primeres armes havien de ser modificades per poder usar tambors reemplaçant una part de l'arma; aquest canvi va ser realitzat posteriorment a la fàbrica.

En el seu paper de metralladora lleugera amb bípode, la MG34 només pesava 12,1 kg. Com metralladora mitjana podia estar muntada en dos tipus de trípodes, un de petit de 6,75 kg i un altre més gran de 23,6 kg.

El trípode més gran (MG34 Laffette) incloïa diverses modificacions, com una mira especial per realitzar foc indirecte. Les potes del trípode podien estendre's el suficient per ser emprada com a arma antiaèria.

Derivats[modifica | modifica el codi]

Infanteria alemanya amb metralladores MG34, durant la Invasió de Polònia de 1939

Una variant de la MG34 va ser la MG34/41. Les metralladores MG34 i MG42 van ser les primeres experiències, a començaments de la Segona Guerra Mundial, que van demostrar que l'alta cadència de foc generava una major dispersió de les bales. La MG34/41 podia aconseguir una cadència de 1.200 bales per minut (la MG34 solament de 800 a 900 bales/min), i pesava 14 kg, poc més que la MG34 original. Es va construir una petita quantitat de MG34/41, i 300 van ser enviades al capdavant oriental.

A la fi dels anys 1930 va començar un intent de simplificar la MG34, que conclouria en la MG42. Tanmateix, la camisa de refrigeració en forma quadrada de la MG42 impedia que fos utilitzada a les troneres dels tancs, per la qual cosa la MG 34 va continuar sent produïda i usada per a aquest fi. Els Panzer empraven el model MG34-T, que es diferenciava del normal en tenir una camisa de refrigeració més pesada i sense els orificis de ventilació.

La MG34 va ser la base d'una arma antiaèria, la MG81. L'entrada de munició va ser modificada perquè pogués alimentar-se per tots dos costats; i al model MG81Z (de Zwilling, bessó), es van unir dues armes utilitzant un únic gallet.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

  • MG30, model anterior a la MG34.
  • MG42, model posterior a la MG34.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Encyclopedia of Weapons of World War II (en anglès), p. 246. 
  2. Haskew, Michael E. Small Arms 1914-1945: The Essential Weapons Identification Guide (en anglès), 2012, p. 92. ISBN 978-1-908273-85-7. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]