MPEG

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
MPEG

MPEG (Moving Picture Experts Group - Grup d'experts en imatges en moviment) era originàriament un grup encarregat del desenvolupament de normes de codificació per a àudio i vídeo.[1] Va ser format pel Comitè Tècnic per a la Tecnologia de la Informació ISO/IEC JTC 1, de l' ISO (Organització Internacional per a l'Estandardització). Des de la seva primera reunió el 1988, l' MPEG ha crescut fins a incloure 350 membres de diferents indústries i universitats. La designació oficial de l' MPEG és ISO/IEC JTC1/SC29 /WG11. L' MPEG ha normalitzat diversos formats de compressió i normes auxiliars.

Sub Grups[modifica | modifica el codi]

"ISO/IEC JTC1/SC29/WG11 - La codificació d’ imatges i àudio en moviment" tenen els següents Sub Grups (SG):

  • Requisits
  • Sistemes
  • Vídeo
  • Àudio
  • Compressió de Gràfics 3D
  • Proves
  • Comunicació

Cooperació amb altres grups[modifica | modifica el codi]

  • Joint Video Team

Joint Video Team (JVT) és un projecte conjunt entre ITU-T SG16/Q.6 - VCEG (Video Coding Experts Group) i ISO/IEC JTC1/SC29/WG11 - MPEG per al desenvolupament de noves recomanacions sobre codificació i l' estandardització internacional.[2] Es va formar al 2001 i el seu principal resultat ha estat H.264/MPEG-4 AVC (MPEG-4 Part 10).[3]


  • Joint Collaborative Team on Video Coding

Joint Collaborative Team on Video Coding (JCT-VC) és un grup d'experts de codificació de vídeo de la ITU-T Grup d'Estudi 16 (VCEG) i ISO/IEC JTC 1/SC 29/WG 11 (MPEG). Fou creat al 2010 per desenvolupar la codificació de vídeo d' alta eficiència, una nova generació estàndard de codificació de vídeo que redueix un 50% la taxa de dades necessàries per a la codificació de vídeo d' alta qualitat, en comparació de l' actual estàndard ITU-T H.264 / ISO/IEC 14496-10.[4][5] JCT-VC està co-dirigit per Jens-Rainer Ohm i Gary Sullivan.

Estàndards[modifica | modifica el codi]

  • MPEG-1 (1993):

Codificació d’ imatges en moviment amb àudio associat per l’ emmagatzematge de multimèdia a 1.5 Mbit/s (ISO/IEC 11172). Va ser la primera MPEG compresora d’ àudio i vídeo. Fou bàsicament dissenyada perquè les imatges en moviment i el so es poguessin codificar dintre de la taxa de bits d’un CD (disc compacte). També es podia utilitzar amb un CD de vídeo i amb un DVD de vídeo a baixa qualitat. S’utilitzava al servei d’un satèl·lit o cable de TV abans que l’ MPEG-2 s’ esdevingué popular. Inclou el conegut MPEG-1 Audio Layer III (MP3) format de compressió d’àudio digital.

  • MPEG-2 (1995):

Codificació genèrica d’ imatges en moviment amb àudio associat (ISO/IEC 13818). Transporta l’ àudio i el vídeo estàndard per una emissió a la televisió de qualitat. Es considera important perquè va ser escollida com l’esquema de compressió per la televisó digital (DTV), DVB i ISDB, Dish Network, senyals de televisions per cable, SVCD i DVD.

  • MPEG-4 (1998):

Codificació d’ objectes audiovisuals (ISO/IEC 14496). Utilitza eines més avançades i més complexes per arribar a factors més alts que a l’ MPEG-2. A més a més s’acosta a aplicacions gràfiques d’ordinador. I en un context més complex, l’ MPEG-4 es converteix en un processador de renderització i la sèrie de bits comprimida descriu formes i textures de superfícies tridimensionals.

  • MPEG-7 (2002):

Interfície de descripció de contingut multimèdia (ISO/IEC 15938). Consisteix en una representació estàndard de la informació audiovisual que permet la descripció de continguts.

  • MPEG-21 (2001):

Infrastructura multimèdia (ISO/IEC 21000). Proporciona protecció i gestió de la propietat intel·lectual.


D'altra banda, més recentment, MPEG ha començat a seguir estàndards internacionals; cadascun dels estàndards suporten múltiples tecnologies MPEG per a alguna forma d' aplicació. (Per exemple, MPEG-A inclou una sèrie de tecnologies per a aplicacions multimèdia).


  • MPEG-A (2007):

Format d’aplicació multimèdia (ISO/IEC 23000). Prové de les seves sigles en anglès MAF, un MAF integra diferents estàndards pertanyents a MPEG (per exemple: l' estàndard de l' arxiu per al seu emmagatzematge, perfils de codificació o eines per codificar les metadades) per a un cert tipus d’ aplicació: formats de les aplicacions multimèdia,[6] aplicació de reproducció de música en formats MPEG, aplicació de reproducció de fotos en formats MPEG i d’ altres.

  • MPEG-B (2006):

Tecnologies amb sistema MPEG (ISO/IEC 23001). Proveeix una forma estàndard per codificar documents XML (Extensible Markup Language). Permet el que els dispositius rebin documents XML encara que aquests es trobin comprimits i s' obtenen taxes de compressió altes en utilitzar esquemes compartits entre el codificador i decodificador. (per exemple: el format binari MPEG per XML,[7] la sintaxi de descripció de llenguatge del flux de bits (BSDL), entre d’ altres).

  • MPEG-C (2006):

Tecnologies amb vídeo MPEG (ISO/IEC 23002). Especifica com han de ser codificades les informacions auxiliars, per exemple: com és la profunditat relacionada al píxel.

  • MPEG-D (2007):

Tecnologies amb àudio MPEG (ISO/IEC 23003). Proveeix una forma de transformar l' àudio creant un pont entre l’estèreo i els multi-canals. Per exemple: Surround MPEG,[8] SAOC - Codificació d' objectes d' àudio espacial i Codificació unificada d' àudio i la parla (USAC).

  • MPEG-DA (2012):

Tecnologies d’informació (DASH) (ISO/IEC 23009). Proveeix un estàndard per permetre la interoperativitat del servei de streaming sobre HTTP entre servidors i dispositius, que promoguin el creixement del mercat per poder estar disponibles en múltiples dispositius (televisors, tablets, mòbils).

Part 1 - Formats de descripció de la presentació i segmentació de mitjans.

  • MPEG-E (2007):

Programari intermediari multimèdia (ISO/IEC 23004). Conegut com M3W. Per exemple: arquitectura,[9] interfície de programació multimèdia (API), models de components, gestió de recursos i qualitat, descàrrega de components, gestió d’ integritat, entre d’ altres.

  • MPEG-H (2013):

Codificació d’ alta eficiència i lliurament de multimèdia dins de medis heterogenis (ISO/IEC 23008). Aquest estàndard busca que els continguts estiguin disponibles per a diferents tipus de dispositius (televisors, ordinadors, tablets, mòbils), mitjançant diferents tipus de distribució i conservant certa qualitat en l'experiència d'usuari.

Part 1 - Mitjans de transport MPEG.

Part 2 - Codificació de vídeo d’ alta eficiència.

Part 3 - Àudio 3D.

  • MPEG-M (2010):

Programari intermediari extensible d’ MPEG (MXM) (ISO/IEC 23006)[10] Proveeix un estàndard que permet el disseny d'aplicacions MXM que puguin accedir a tecnologia multimèdia continguda en els motors MXM (per exemple: arquitectura i tecnologies MXM,[11] API, protocols MPEG programari intermediari extensible (MXM).[12]

  • MPEG-U (2010):

Interfícies d’usuaris del mitjà enriquit (ISO/IEC 23007).[13][14] Busca oferir una interfície d'usuari enriquida semblant entre diferents dispositius per obtenir una experiència d'usuari unificada i de qualitats similars (per exemple: un giny). També hi ha la possibilitat d'actualitzar la interfície de manera continua i integrar varis mitjans (text, àudio, vídeo, gràfiques 2D i 3D).

  • MPEG-V (2011):

Context i control del mitjà (ISO/IEC 23005). Aquest estàndard busca ampliar l'experiència de l'usuari donant-li la capacitat d'interactuar amb el contingut de diferents maneres (per ejemple: les característiques de l' avatar, la informació sensorial, l’ arquitectura,[15] entre altres).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. John Watkinson, The MPEG Handbook, p.1
  2. «ITU-T and ISO/IEC to produce next generation video coding standard» (8 de febrero del 2002) Consultada el 7 de juny del 2014.
  3. ITU-T. «Joint Video Team» Consultada el 7 de juny del 2014.
  4. ITU-T (2010-01). «Final joint call for proposals for next-generation video coding standardization» Consultada el 7 de juny del 2014.
  5. ITU-T. «Joint Collaborative Team on Video Coding - JCT-VC» Consultada el 7 de juny del 2014.
  6. ISO. «ISO/IEC TR 23000-1:2007 - Information technology -- Multimedia application formar (MPEG-A) -- Part 1: Purpose for multimedia application formats Consultada el 7 de juny del 2014.».
  7. ISO. «ISO/IEC 23001-1:2006 - Information technology -- MPEG systems technologies -- Part 1: Binary MPEG formar for XML Consultada el 7 de juny del 2014.».
  8. ISO. «ISO/IEC 23003-1:2007 - Information technology -- MPEG audio technologies -- Part 1: MPEG Surround Consultada el 7 de juny del 2014.».
  9. ISO. «ISO/IEC 23004-1:2007 - Information technology -- Multimedia Middleware -- Part 1: Architecture Consultada el 7 de juny del 2014.».
  10. ISO/IEC JTC 1/SC 29 (30 de octubre de 2009). «MPEG-M (MPEG extensible middleware (MXM) Consultada el 7 de juny del 2014.».
  11. ISO. «ISO/IEC FCD 23006-1 - Information technology -- MPEG extensible middleware (MXM) -- Part 1: MXM architecture and technologies Consultada el 7 de juny del 2014.»
  12. ISO. «ISO/IEC 23006-4 - Information technology -- MPEG extensible middleware (MXM) -- Part 4: protocolos MPEG extensible middleware (MXM) Consultada el 7 de juny del 2014.».
  13. ISO. «ISO/IEC 23007-1 - Information technology -- Rich media user interfaces -- Part 1: Widgets Consultada el 7 de juny del 2014.».
  14. ISO/IEC JTC 1/SC 29 (30 de octubre de 2009). «MPEG-U (Rich media user interfaces) Consultada el 7 de juny del 2014.».
  15. ISO. «ISO/IEC FDIS 23005-1 - Information technology -- Media contexto and control -- Part 1: Architecture Consultat el 7 de juny del 2014.».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: MPEG Modifica l'enllaç a Wikidata