Maar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Els tres maars prop de Daun Alemanya

Un maar és un cràter volcànic ample i baix causat per una erupció freatomagmàtica o una explosió vulcànica causat per aigua subterrània en contacte amb lava calenta o magma. El maar típicament s’omple d’aigua per formar un llac de cràter de poca fondària. El seu nom prové de l’alemany dialectal i a la seva vegada deriva del llati «mare» (mar). La mida d’un maar varia entre 60 i 2.000 m de llargada i entre 10 a 200 m de fondària. La majoria dels maars tenen vores baixes fetes d’una mescla de fragments solts de roques vulcàniques i roques provinents de les parets de les diastremes.

El maar més extens conegut es troba a la Península Seward del nord-oest d’Alaska que fa de 4 a 8 km de diàmetre i una fondària de 300 metres. Aquesta gran mida és per la gran explosió del magma en contacte amb el permagel.[1]

Equivocadament s’ha pres com un maar el Meteor Crater d’Arizona, ja que en realitat és producte d’un meteorit.[2]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Begét, James E.; Hopkins, David M. & Charron, Steven D. (March 1996), "The Largest Known Maars on Earth, Seward Peninsula, Northwest Alaska", Arctic 49 (1): 62–69, <http://pubs.aina.ucalgary.ca/arctic/Arctic49-1-62.pdf>
  2. The Science: What is the Barringer Meteorite Crater?

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]