Maar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Els tres maars prop de Daun Alemanya

Un maar és un cràter volcànic ample i baix causat per una erupció freatomagmàtica o una explosió volcànica causat per aigua subterrània en contacte amb lava calenta o magma. El maar típicament s’omple d’aigua per formar un llac de cràter de poca fondària. El seu nom prové de l’alemany dialectal i al seu torn deriva del llati «mare» (mar). La mida d’un maar varia entre 60 i 2.000 m de llargada i entre 10 a 200 m de fondària. La majoria dels maars tenen vores baixes fetes d’una mescla de fragments solts de roques volcàniques i roques provinents de les parets de les diastremes.

El maar més extens conegut es troba a la Península Seward del nord-oest d’Alaska que fa de 4 a 8 km de diàmetre i una fondària de 300 metres. Aquesta gran mida és per la gran explosió del magma en contacte amb el permagel.[1]

Equivocadament s’ha pres com un maar el Meteor Crater d’Arizona, ja que en realitat és producte d’un meteorit.[2]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Begét, James E.; Hopkins, David M.; Charron, Steven D.. «The Largest Known Maars on Earth, Seward Peninsula, Northwest Alaska». Arctic, 49, 1, març 1996, p. 62–69.
  2. The Science: What is the Barringer Meteorite Crater?

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Per a altres significats vegeu «Cràter».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maar Modifica l'enllaç a Wikidata