Macú

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Amb el nom de makú es coneix diversos pobles indígenes caçadors-recol·lectors del noroccident de l'Amazònia, com els Nükâk i els Kakwâ (Cacua o Bara Makú) de Colòmbia; els Hupdë i Yuhupdë del Brasil i Colòmbia i els Nadëb (Kabori) i Düw (Dâw o Kamâ) del Brasil.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Patience Epps (2005) considera provada l'existència d'un microtall Nadahup (Makú), en el qual hi hauria les llengües relacionades Hupdë i Yuhupdë, amb 90 per cent de vocabulari comú; Dâw amb un 75% de vocables cognats amb elles i Nadëb, amb una major separació i major diferenciació morfològica, però amb 50% de cognats. Quant a la resta de la família considera que no s'ha provat fins i tot la seva relació genètica.

Entre les llengües Nükák i Kakwa existeix un relació molt estreta i se'ls ha de considerar com un conjunt, de separació relativament recent.

Relacions amb altres llengües[modifica | modifica el codi]

Llengües aïllades de Brasil, Bolívia, Colòmbia i Veneçuela.

Paul Rivet i altres investigadors van establir des de fa dècades (1920-1925), les relacions entre les llengües Makú i la dels Puinave de l'orient de Colòmbia, formulant la hipòtesi d'una família lingüística Puinave-Makú. També Joseph Greenberg (1987) va agrupar les llengües Puinave - Makú, junt amb la família tukano, el Catuquina, el Waorani, el Ticuna i altres llengües en el tronc macro-tukà.

Marie Claude Mattéi Muller, Howard Reid i Paul Henley van presentar l'any 1992 sòlides proves segons les quals, la família Makú inclou també a la llengua Hodï (o Hoti) del sud de Veneçuela. El vocabulari amb majors aproximacions a l'Hodï, seria el Nükák. Els Hodï són caçadors i recol·lectors, culturalment propers als makú. Un diagrama que permet concordar les hipòtesis anteriors, és el següent:

Makú
Nadahup
Protonadëb

Nadëb



Protohup

Dâw



Hup

Jupda



Yujup






Makú norte
Kak

Kakwa



Nukak



Occidental

Puinave



Oriental

Hoti





Tanmateix, l'evidència de parentiu entre el Puinave i les llengües Makú és feble i no és acceptada per la majoria d'especialistes.[1][2] A més a més, el treball de Martins & Martins (1999) proposa una agrupació incompatible amb la investigació d'Epps (2005) i amb el "makú septentrional" de l'anterior esquema.

Referencies[modifica | modifica el codi]

  1. Silvana & Valtier Martins, 1999
  2. Dixon, 1999

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]