Macaronèsia
La Macaronèsia és una regió biogeogràfica formada pels arxipèlags de l'Atlàntic central pròxim a la Mediterrània. De nord a sud són:
- Illes Açores,
- Arxipèlag de Madeira,
- Illes Selvagens,
- Illes Canàries,
- Arxipèlag de Cap Verd.
El nom prové del grec antic μακάρων νῆσοι, makárôn nễsoi o "illes Afortunades", terme ja usat pels geògrafs grecs per anomenar les illes a l'oest de l'estret de Gibraltar. Macaronèsia és un cultisme creat pel botànic Philip Barker Webb durant els anys 1835 a 1850, quan va publicar L'Histoire naturelle des îles Canaries.
La Macaronèsia europea forma l'euroregió Açores-Madeira-Canàries. Les inicials dels tres arxipèlags coincideixen amb les tres primeres lletres de Macaronèsia.
Les illes són d'origen volcànic i tenen característiques naturals comunes: botàniques, zoològiques, geològiques i climàtiques.
El clima és subtropical, amb major presència de pluges a les Açores i Madeira.
Regió florística macaronèsia [modifica]
Cap de les illes van ser mai part dels continents i les espècies vegetals van haver de seguir una llarga ruta per arribar-hi.
Destaca la laurisilva, boscos de la família lauràcia de l'era terciària que abans de la glaciació cobrien la zona mediterrània. A les illes macaronèsiques havien arribat a estendre's entre els 400 i els 1.200 m d'altitud (però no a les Canàries orientals ni i Cap Verd perquè són massa seques). La tala de boscos per a obtenir fusta i terres cultivables ha reduït la seva extensió. La laurisilva de Madeira està classificada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i és present en els parcs nacionals de Canàries.
Havien format part de la vegetació mediterrània antiga (abans de les glaciacions) arbres que ara es troben a la laurisilva de la regió macaronèsia dels gèneres Apollonias, Clethra , Dracaena (Ruscaceae), Ocotea, Persea, i Picconia
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Macaronèsia |
- Euroregió Açores-Madeira-Canàries (castellà) (portuguès)
- La Macaronèsia: Consideracions geològiques, biogeogràfiques i paleoecològiques (castellà)
