Macastre

Macastre

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi de la Foia de Bunyol
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de València Foia de Bunyol Manc. Foia de Bunyol-Xiva Requena
Gentilici	Macastrer, Macastrera
Predom. ling.	Castellà
Superfície	37,70 km²
Altitud	360 msnm
Població (2011)   • Densitat	1.341 hab. 35,57 hab/km²
Coordenades	39° 22′ 53″ N, 0° 47′ 14″ O
Distàncies	45,4 km de València 14 km de Xiva
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 6 PP i 3 PSPV Maria José Casero Malea (PP)
Codi postal	46368
Festes majors	Primera quinzena d'agost
Patró/Patrons	San Salvador i Santa Bàrbara
Web	http://www.macastre.es/

Macastre és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.

Limita amb Alboraig, Dosaigües i Iàtova.

Geografia

Situat entre les conques dels rius Bunyol i Magre. El relleu és bastant accidentat i constituit per petites elevacions i llomes de materials cretacis integrats en el Sistema Ibèric. En la meitat nord destaca el turó del Castell (430 m.), al peu de la qual s'estén la població, després de salvar la rambla de la Hortera, el terreny torna a elevar-se com en el Puntal de Santa Bàrbara (400 m.) i el de la Foia de la Estanquera (429 m.); després sobrevé la vall del riu Magre i a l'altre costat, en l'extrem sud, comencen les primeres estribacions de la serra de Dosaigües, de majors proporcions que les altures en terme de Macastre.

Història

Les deixalles més antigues que s'han trobat a Macastre corresponen a l'Edat del Bronze; de l'any 713 hi ha un tractat de capitulació en què ja es testimonia la presència musulmana; del 1122 hi ha notícia de què el rei d'Aragó Alfons I (1073-1134) recaptava paries als almoràvits; en 1232, rere la capitulació de València, els castells, viles i alqueries són organitzats en feus i repartits per Jaume I (1208-1276) de manera que donen lloc al senyoriu de Bunyol que abraçava, si fa no fa, els límits de l'actual comarca de la Foia de Bunyol i que fou concedit, el 28 d'abril de 1238, a Roderic de Liçana el qual va transferir-la a l'orde de l'Hospital; fins l'expulsió dels moriscs, el 1609, la població creixia ràpidament –64 famílies en 1563 i 98 en 1602, ajudada per la importància estratègica del seu castell, a cavall dels regnes de València i de Castella, però aquesta empenta demogràfica es va veure frustrada amb el desterrament d'aquests i, si bé el 10 de novembre del 1611 es va concedir carta de població a diverses famílies cristianes pel senyor territorial, en Gaspar Mercader i Carroç, senyor de Macastre, aquests nous pobladors no abastaven la vintena de veïns; fins el segle XVIII no es va produir la recuperació demogràfica que, des d'aleshores sempre ha anat en moderat ascens amb una davallada en les dècades centrals del XX.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
825	857	932	997	1.000	1.050	1.066	1.137	1.201	1.299

Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura de secà amb predomini del cultiu de l'olivera, vinya i garrofera. Produïx oli d'oliva d'excel·lent qualitat.

Monuments

La passejada pel poble permet gaudir de la Plaza de los Árboles, amb arbres centenaris, la font del Bolot, realitzada en les primeries del XX amb rajoles d'estil modernista i una bona mostra de l'arquitectura rural d'interior. Del seu patrimoni:

• El castell. Bressol de la població ja que la seua fundació podria datar-se en el Bronze àdhuc que el seu floriment és en època islàmica, segle XI. Actualment es troba en estat de ruïna i l'ajuntament està estudiant crear-hi un parc arqueològic.
• Església de la Transfiguració del Salvador. Segle XVII amb bonic campanar barroc.

Festes i celebracions

• Festes Patronals. Es porten a terme durant la primera quinzena d'agost. En elles es combinen actes religiosos i de caràcter pagà. Estan dedicats als patrons San Salvador i Santa Bàrbara.
• Setmana taurina. Immediatament després, i durant tota una setmana, podem gaudir dels festejos taurins organitzats per la seva Comissió.
• Festes de les Filles de María. Sempre es realitzen el primer cap de setmana de setembre. En elles, a més dels actes religiosos en honor a la Verge, es realitzen revetlles, cavalcades, ofrenes de flors, mascletades i castell de focs artificials.

Enllaços externs

• Ajuntament de Macastre
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.