Macau
Macau és una ciutat del sud-est de la Xina, tocant a la mar de la Xina Meridional. Disposa d'un ampli grau d'autonomia, ja que havia estat una colònia portuguesa fins a l'any 1999. La seva economia està basada en el trànsit marítim del seu port, els casinos i el turisme. L'any 1991 tenia 355.693 habitants. El centre històric de Macau va ser declarat l'any 2005 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Etimologia
El seu nom xinès (O Mun), que, a la lletra, significa "Porta de la Badia", sembla tenir origen en el fet que a Península de Macau era habitada, abans de l'arribada dels portuguesos, per diverses poblacions de pescadors i alguns camperols xinesos vinguts de les províncies de Fujian i Canton. El seu nom portuguès (Macau) sembla tenir origen en un dels primers locals acessados pels navegadors portuguesos, la Badia de la-Dolenta (en cantonês, "A-Me la Gao"), nom que prové de l'existència en aquesta badia d'un temple en homenatge a la deessa La-Dolenta. A-Me la Gao esdevindria Amacao, llavors Macao i, finalment, Macau.[2]
Història
Abans del segle XVI
A través d'estudis arqueològics, van ser descoberts molts artefactes que indiquen que els xinesos ja s'havien establert en la Península de Macau entre quatre i sis mil anys enrere i en Coloane fa cinc mil anys.
Durant la Dinastia Ming, molts pescadors originaris de Canton i de Fujian es van establir a Macau i van construir-hi el famós Temple de la-Dolenta. Van construir també diverses poblacions, sent una de les més importants localitzada en Mong-Hi ha. Es creu que el temple més antic de Macau, el Temple de Kun Anaven, es localitzava precisament en aquesta regió del Nord de la Península de Macau.
Segles XVI a XVIII
Els portuguesos es van establir il·legalment i provisionalment a Macau entre 1553 i 1554,[3] que usaven per a descansar de llargs trajectes. El 1557, les autoritats xineses van donar finalment autorització per als portuguesos s'estableixin permanentment a Macau,[3] concedint-los un considerable grau d'autogovern. En compensació, els portuguesos van ser obligats a pagar un lloguer anual (a prop de 500 taeis de plata) i impostos a aquestes autoritats, que defensaven que Macau seguia essent part integrant de l'Imperi Xinès. Les autoritats xineses, que des de sempre tenien por i menyspreu als estrangers, van passar a supervisar atentament els portuguesos de Macau i a exercir, fins a mitjans del s. XIX, una gran influència en l'administració d'aquest establiment comercial.
Des de llavors, Macau es va desenvolupar com un empori i intermediari per al comerç triangular entre la Xina, el Japó i Europa, en un nivell en què les autoritats de Xina van prohibir el comerç directe amb el Japó per més de cent anys. Aquest comerç lucratiu va dur una enorme prosperitat per a Macau, fent-la en una gran ciutat comercial i ajudant-la a aconseguir el seu auge durant els finals del segle XVI i els inicis del segle XVII.
Més enllà de ser un empori comercial, Macau va exercir també un paper actiu i crucial en la disseminació del catolicisme, al fer-se en un important punt de formació i de partida de missioners catòlics per als diferents països de l'Extrem Orient, principalment per a la Xina. Per aquest motiu, el Papa Gregori XIII va crear, el 1576, la Diòcesi de Macau, amb seu òbviament a Macau. Aquests missioners van exercir també un paper important en l'intercanvi cultural, científic i artístic entre la Xina i l'Occident, i en el desenvolupament de la cultura i de l'educació a Macau.
El 1583, va ser creat el Leal Senat, la seu i el símbol del poder i del govern local, pels habitants portuguesos, més concretament pels comerciants, de Macau. Aquest organisme polític, considerat com la primera cambra municipal de Macau, va ser fundat amb l'objectiu de protegir el comerç controlat per Macau, d'establir ordre i seguretat per a aquesta ciutat i de resoldre els assumptes i problemes quotidians. Malgrat que a partir de 1623 Macau va passar a tenir un Governador portuguès,[3] el Lleal Senat, fins a en la primera meitat del segle XIX, continuà mantenint una gran autonomia i exercint un paper fonamental en l'administració d'aquesta ciutat.
A causa de la seva prosperitat, Macau va ser diverses vegades atacada pels holandesos al llarg de la primera meitat del segle XVII. L'atac més famós va transcórrer el dia 22 de juny de 1622, quan a prop de 800 soldats holandesos van desembarcar, en una temptativa de conquistar la ciutat. Després de dos dies de combat, el dia 24 de juny,[3] aquests invasors van ser derrotats, sofrint elevades baixes (a prop de 350 morts) i aconseguint matar solament a prop d'algunes desenes de portuguesos. Per a Macau, desprevinguda, aquesta victòria va ser considerada un miracle.
El 1638-1639, el comerç portuguès amb Japó va acabar abruptament, a causa de la polítiques d'aïllament dutes a terme pel llavors shōgun japonès, Tokugawa Iemitsu. Aquest esdeveniment va afectar seriosament l'economia de Macau, que va entrar ràpidament en declivi.
Economia
Referències
- ↑ Hung-Mao, Tien; Yunhan, Zhu. China Under Jiang Zemin (en anglès). Lynne Rienner Publishers, 2000, p. 45. ISBN 1555879276.
- ↑ Síntesi històrica de Macau en l'Adreça dels Serveis de Turisme de Macau
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 www.worldstatesmen.org
