Macbeth

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Macbeth (desambiguació)».
Pàgina inicial de la Tragèdia de Macbeth del First Folio, de 1623.

La Tragèdia de Macbeth (en l'original anglès: The Tragedy of Macbeth, sovint coneguda simplement com a Macbeth) és una obra de teatre escrita per William Shakespeare. Tracta sobre l'ambició d'un noble escocès, que el porta cometre un regicidi, i les seves conseqüències. La història està vagament basada en els reis escocesos Duncan i Macbeth.

La seva composició es data entre els anys 1603 i 1607. La primera representació de la que es té constància va ser al Globe Theatre l'abril de 1611, i es publicà per primer cop al First Folio de 1623.

En el món del teatre, l'obra té la fama d'estar maleïda, i està molt estesa la superstició de que dir-ne el nom en veu alta porta mala sort a la producció. És per això que sovint és referida com "l'obra escocesa".

Obra[modifica | modifica el codi]

Dramatis personae[modifica | modifica el codi]

Els personatges de l'obra són:

  • Duncan. el rei d'Escòcia
  • Els seus fills:
    • Malcolm, primogènit i hereu.
    • Donalbain, el seu segon fill.
  • Els seus generals:
  • Nobles d'Escòcia: Macduff, Lennox, Ross, Menteith, Angus, Caithness.
  • Fleanci, fill de Banquo.
  • Siward, comte de Northúmbria, general anglès.
    • El seu fill, el Jove Siward.
  • Seyton, oficial al servei de Macbeth.
  • Un Noi, fill de Macduff.
  • Un Metge anglès.
  • Un Metge escocès.
  • Un Soldat.
  • Un Porter.
  • Un Jai.
  • Lady Macbeth.
  • Lady Macduff.
  • Una Dama Cambrera al servei de Lady Macbeth.
  • Hecate.
  • Tres Bruixes.
  • Aparicions.
  • Senyors, Cavallers, Oficials, Soldats, Assassins, Criats i Missatgers.

Argument[modifica | modifica el codi]

Macbeth i Banquo davant les tres bruixes, per J.H. Füssli (1741-1825)

Acte I: L'obra comença amb tres bruixes que, enmig d'una tempesta, decideixen anar a trobar un noble anomenat Macbeth. A la següent escena es veu com el rei Duncan d'Escòcia rep notícies de que els seus generals Macbeth i Banquo han derrotat els exèrcits invasors de Noruega i Irlanda. El missatge explica com gran part del mèrit de la victòria correspon a Macbeth, que ha demostrat gran valentia.

Tornant del camp de batalla, Macbeth i Banquo es troben amb les tres bruixes. La primera bruixa saluda a Macbeth com a Thane de Glamis, el seu títol actual. La segona com a Thane de Cawdor, i la tercera com a rei. A Banquo li profetitzen que els seus descendents seran reis, però ell no. Un cop desaparèixen les bruixes, arriba el noble Ross, que actuant com a missatger del rei anuncia a Macbeth que en reconeixement al seu paper a la batalla se li ha concedit el títol de Thane de Cawdor.

En veure la primera part de la profecia acomplerta, Macbeth comença a ambicionar el tron. En una carta explica a la seva esposa les paraules de les bruixes, i Lady Macbeth el convenç d'assassinar el rei i usurpar el tron.

Acte II: El rei Duncan celebra un banquet al castell dels Macbeths a Inverness, i durant la nit Macbeth l'assassina. El regicidi causa deixa a Macbeth terriblement transtornat i plè de remordiments, i Lady Macbeth assumeix el control de la situació. En arribar el matí, i d'acord amb el pla que ella havia ordit, acusa de la mort als servents de Duncan. En un atac de còlera fingit, Macbeth mata als servents abans que puguin defensar la seva innocència. Els fills del rei, Malcolm i Donalbain, sospiten de Macbeth i fugen del país tement per les seves vides. Macbeth utilitza la seva fugida com a pretext per acusar-los de ser al darrere de l'assassinat del seu pare, i com a parent llunyà de Duncan Macbeth es fa coronar rei d'Escòcia. El Thane de Fife, Macduff, desconfia de Macbeth però no fa públiques les seves sospites.

Macbeth veient el fantasma de Banquo, per Théodore Chassériau (1819-1856)

Acte III: Tot i el seu èxit, Macbeth resta intranquil degut a la profecia dirigida a Banquo. Finalment, Macbeth el convida un banquet i paga a uns assassins perquè els matin a ell i al seu fill Fleance mentre cavalquen de nit. Banquo és assassinat, però Fleance aconsegueix fugir. Al banquet, Macbeth veu com el fantasma de Banquo seu a la seva cadira. Només ell el pot veure, però la resta dels presents el veuen parlant sol i del que diu es pot deduir el seu crim. Lady Macbeth el fa marxar i atribueix els desvaris a una malaltia.

Acte IV: Confús, Macbeth decideix tornar a visitar les tres bruixes. Aquestes li revelen noves profecies: la primer li diu que "vigili a Macduff", la segona que "ningú nascut de dona farà mal a Macbeth", i la tercera que no serà derrotat "fins que el gran bosc de Birnam marxi contra seu". A l'assabentar-se de que Macduff ha fugit a Anglaterra i interpretant que les altres dues profecies el guarden de tot mal, Macbeth es queda tranquil. Per assegurar-se'n, però, ordena l'assassinat tots els residents del castell de Macduff incloent-hi la seva dona i els seus fills.

Lady Macbeth somnàmbula, per J.H. Füssli (1741-1825)

Acte V: Lady Macbeth deambula somnàmbula pel castell presa per la culpa pels crims que ella i el seu marit han comès, intentant rentar les seves mans d'imaginàries taques de sang.

Des d'Anglaterra, Malocolm aplega un exèrcit amb el suport del comte de Northúmbria, Macduff, i molts thanes escocesos que després de les darreres obres de Macbeth el veuen com un tirà. Acampats al bosc de Birna, l'exèrcit rep ordres de tallar branques dels arbres per camuflar-se mentre avancen cap al castell de Dunsinane, acomplint així la tercera profecia de les bruixes. Mentrestant Macbeth rep notícies del suïcidi de la seva esposa, i després d'un monòleg es prepara per fer front als atacants. Macbeth mata en duel al fill de Siwurd de Northúmbria, i a l'enfrontar-se a Macduff Macbeth presumeix de que no pot ser derrotat per cap home nascut de dona. Macduff, però, revela que no va "néixer" de la seva mare, sinó que en va ser arrancat (via cesària). Finalment, Macduff mata a Macbeth acomplint la darrere de les profecies.

A l'escena final, Malcolm és coronat com a rei. Tanmateix, l'audiència dels temps de Shakespeare sabia que la profecia de les bruixes que feia referència a Banquo (que els seus descendents serien reis) es faria realitat, ja que la tradició feia a Jaume VI d'Escòcia (després I d'Anglaterra) un descendent de Banquo.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]