Macedònia (província romana)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia. La victòria romana de Pidna el 22 de juny del 168 aC que va decidir la sort del regne de Macedònia i va establir la sobirania romana.

Macedònia de fet no fou formalment annexionada sinó posada sota autoritat del senat romà que va emetre l'edicte d'Amfípolis que dividia el país, considerat lliure, en quatre districtes. Cada ciutat seria lliure i tindria els seus propis magistrats d'elecció anyal i Roma rebria la meitat dels tributs que abans es pagaven als reis. La distribució d'aquest tributs fou decidida en congressos dels quatre districtes. Els macedonis no podrien tenir armes ni tan sols als districtes fronterers, i la defensa quedava en mans de Roma. Es va establir la prohibició de matrimonis i compra de terres o edificis dins de la pròpia regió; de l'extracció del coure i ferro Roma es reservava la meitat de les taxes que abans es pagaven als reis però els romans tindrien el dret de explotar les mines d'or i plata i la fusta utilitzable per fer vaixells; també tindrien el monopoli de la importació de la sal, i la venda d'aquest producte era també restringida.

Aquesta divisió va subsistir 18 anys; es conserven nombrosos tetradracmes de la primera regió, que tenia capital a Amfípolis.

El 149 aC el fill de Perseu, Andriscos, amb el nom de Felip V de Macedònia, es va revoltar i va recuperar el país però fou derrotat al cap de pocs mesos per Q. Caecilius Metellus (148 aC); després d'això Macedònia va esdevenir tributaria i governada per un pretor. Dos anys després (146 aC), destruïda Corint, la resta de Grècia o Acaia, va esdevenir també tributaria.

Durant uns anys Macedònia fou atacada per il·liris i tracis i els romans van establir colònies a Philippi, Pella, Stobi, i Dium.

A la divisió de les províncies entre l'emperador i el senat, Macedònia fou província senatorial. Tiberi la va unir, junt amb Acaia, a la província imperial de Mèsia i així va seguir fins al temps de Claudi quan va tornar al senat i fou governada per un propretor amb títol de procònsol. La capital fou Tessalònica.

Sota Constantí fou un dels dos governs de la prefectura d'Il·líria, distribuït en sis províncies: Acaia, Macedònia, Creta, Tessàlia, Epir Vell i Epir Nou.

Sota l'Imperi romà, a partir del segle III l'agricultura va decaure pels constants atacs de tribus germàniques i eslaves del nord. A partir del segle VI es van començar a establir a la regió grups eslaus, mentre els grecs només van conservar les places fortificades, els districtes de muntanya, la península Calcídida i les zones costaneres pantanoses.

El país es va despoblar i es va haver de portar colons d'Àsia com els colons perses establerts a la regió del riu Axios (Vardar) vers el 835, que va proveir els soldats de la guàrdia imperial (els vardariotes). El 1065 s'hi va establir una colònia de turcs uzes, els caps de la qual van arribar a altes posicions i Anna Comnè esmenta colònies de turcs establertes prop d'Ochrida abans del 1081.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Macedònia (província romana)

Coord.: 41° 36′ N, 22° 32′ E / 41.6°N,22.54°E / 41.6; 22.54