Machaerus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Machaerus
— la Primera Guerra Judeo-Romana
Guerres judeo-romanes
Ruïnes de Machaerus
Ruïnes de Machaerus
Data 72 dC
Resultat Victòria romana
Bàndols
Rebels jueu s Imperi Romà
Comandants
Eleazar Lucili Base
Forces
Desconeguts Uns 15.000
Baixes
1.700 (Flavi Josep) Desconegudes

Machaerus (en grec Μαχαιρούς, en àrab ِقلة المشناقى Qalat el-Mishnaqa) és el nom d'una antiga fortalesa ubicada en el cim d'un turó a l'antiga Perea, o a l'actual Jordània. Situada en les muntanyes de Moab, a l'est de la mar Morta i a uns 25 km al sud-est de la desembocadura del riu Jordà. Segons Flavi Josep aquí tingué lloc l'encarcerament i posterior execució de Joan Baptista.

Història[modifica | modifica el codi]

Esmentada per Flavi Josep amb relació a Alexandre de Judea fill d'Hircà I, que la va fortificar vers el 90 aC. Aristòbul quan es va escapar de Roma, també la va voler fortificar però fou presa després d'un setge de dos dies per Gabinius el procònsol de Síria, al que es va haver de rendir, essent la fortalesa desmantellada (57 aC)

La ciutat era a la frontera entre els dominis d'Herodes el gran i els d'Aretes rei dels nabateus (el seu sogre) al qual pertanyia vers el 40 aC, però probablement en aquesta data o poc després fou reconstruïda per Herodes. La filla d'Aretes, dona d'Herodes Antipas, quant va sospitar de l'enamorament del rei envers Heròdies (la dona d'Herodes Filip) va fugir a aquesta fortalesa d'on va passar a Petra, la capital del seu pare. Flavi Josep diu que Sant Joan Baptista va defensar els drets de la reina nabatea i Herodes el va fer matar a Macharus.

Després de ser governada per Herodes Antipas (fins a l'any 39), va pertànyer a Herodes I Agripa, fins al 44, quant va passar a Roma.

A la revolta jueva, després de la caiguda de Jerusalem a l'any 70, Maccharus va resistir l'atac de Lucili Bas que va rendir la ciutat després d'agafar a un jove notable del poble (Eleazar) i obligar als soldats a rendir-se a canvi de la seva vida i de la sortida sans i estalvis, però al sortir els 1700 habitants mascles foren massacrats l'any 72 i la ciutat fou destruïda.

Les seves restes s'anomenen en àrab Qalat el-Mishnaqa i són al costat d'un llogaret anomenat Meqawer. El lloc fou explorat per primer cop per l'alemany Ulrich Seetzen el 1807, i excavat a partir de 1968 per Jerry Vardaman, de la Southern Baptist Theological Seminary de Louisville (Kentucky) ; el 1973 fou estudiada per l'alemany August Strobel i al 1978-1981 hi van fer excavacions Virgilio Corbo, Stanislao Loffreda i Michele Piccirillo, del Institut bíblic franciscà de Jerusalem.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Fortaleses jueves del segle I

Flavi Josep proporciona una detallada descripció de la fortalesa, ubicada en un extrem del cim, que s'eleva uns 1.100 metres sobre el nivell de la mar Morta. Aquest turó es troba rodejada en tots els seus flancs per dos profuns uadis (Heidan-Mujib al sud i Zerqa Ma'in al nord, a on s'ubiquen les aigües termals de Baara), que formen una defensa natural excepcional. Cap l'oest trobem la plana costera oriental de la Mar Morta, amb una amplada d'uns 11 km, mentre que a l'est la muntanya cau abruptament formant singles de fins a 50 metres d'altura.

Herodes I el Gran considerà que la fortalesa ocupava un important lloc estratègic degut a la seva posició a prop d'Aràbia, pel que augmentà les defenses construint un fort murallat de 100 metres de longitud i 60 d'amplada, amb quatre torres en els vèrtex de 27 metres d'alçada, així com un palau dins de l'àrea murallada. També va fer construir nombroses cisternes per emmagatzemar l'aigua de la pluja, així com dipòsits d'armes i de aliments com també va fer a Masada. La fortalesa fou molt apreciada per Herodes per l'existència de fonts properes, tant d'aigua freda com d'aigües termals (les aigües de Calírroe), degut a que li permetien alleujar els dolors renals i la gangrena de Fournier que podria haver petit al final dels seus dies, segons les interpretacions mèdiques actuals.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Malalties d'Herodes (anglès)

Coord.: 31° 34′ 2.4054″ N, 35° 37′ 26.8284″ E / 31.567334833,35.624119000