Macià Vila i Mateu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMacià Vila i Mateu

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1811 Modifica el valor a Wikidata
Igualada (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1866 Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Reus 
Activitat
Ocupacióempresari Modifica el valor a Wikidata

Macià Vila i Mateu (Igualada, 1811 - Reus, 1866) fou un empresari català, conegut popularment com "El Sisos".

El 1823 es va traslladar a Reus i més tard es va casar amb la filla d'un industrial de la ciutat. Íntim amic de Joan Prim va participar en l'aixecament de 1843. El 1846 va fundar una fàbrica tèxtil[1] que el 1852 va esdevenir La Fabril Algodonera, coneguda també com "El Vapor Nou", una de les més importants del país, amb capital del banquer madrileny Jaime Ceriola, de l'oligarca conde de Retamoso i del polític Pascual Madoz, i, segons sembla, amb la mà mitjancera de Prim.[2] L'incendi intencionat d'una fàbrica de la seva propietat a Igualada no el va desanimar. El mateix 1852 va ser un dels fundadors de la Societat El Círcol. El 1854 va fundar amb altres la societat del Gas Reusense i va ajudar a fundar el Banc de Reus i la Societat de Crèdit Mercantil de Barcelona. Va participar també a la fundació de la Sedera Reusense el 1864. Va participar activament en la vida social de Reus i va donar suport a l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera. Tenia diverses propietats rurals i es preocupà pels problemes teòrics de l'agricultura, tema sobre el que reuní una important biblioteca. Corria la llegenda, propagada per Eduard Toda, que la seva fortuna va tenir origen en la falsificació de moneda, que batia al castell d'Escornalbou.[3] Va militar al Partit Progressista. Va morir a Reus el 1866.

El 1966, Pere Benavent de Barberà li va dedicar una monografia.[4] El Carrer de Macià Vila a Reus li està dedicat.[5]

Referències[modifica]

  1. Isabell Companys i Farrerons, El protocol de 1850 del notari de Reus Francesc Sostres i Soler i del seu connotari Magí Sostres i Torra, naturals de Calaf Arxivat 2014-02-23 a Wayback Machine., Acta notariorum Cataloniae, 19, Barcelona, Fundació Noguera, 2009, pàgina 20
  2. Anguera, Pere. Societat, sociabilitat i ideologia a l'àrea reusenca. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1999, p. 84-85. ISBN 8492176180. 
  3. Mestre i Campì, Jesús (dir.). Diccionari d'història de catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1992, p. 1118. ISBN 8429735216. 
  4. Pere Benavent de Barberà i Abelló, Macià Vila Mateu: esbós biogràfic d'un procer industrial progressista del Reus de mitjan segle XIX, Reus, Associació d'Estudis Reusencs, 1966, 121 pàgines
  5. 41° 8′ 51.93″ N, 1° 6′ 36.75″ E / 41.1477583°N,1.1102083°E / 41.1477583; 1.1102083