Macròlid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els macròlids, en angles: macrolides, són un grup de medicaments, típicament d'antibiòtics, l'activitat dels quals està produïda per un anell macròlid que és un gran anell macrocíclic de lactona unit amb un o més sucres desoxi, normalment la cladinosa i la desosamina. Els macròlids pertanyen a la classe dels productes naturals poliquètids.

Eritromicina. L'anell macròlid està a l'esquerra.

Membres[modifica | modifica el codi]

Antibiòtics macròlids[modifica | modifica el codi]

Aprovats per la FDA:

No aprovats per la FDA:

Ketòlids[modifica | modifica el codi]

Els ketòlids (Ketolides) són una nova classe d'antibiòtics relacionats estructuralment amb els macròlids. Es fan servir en les infeccions de bacteris resistents als macròlids.

Entre els ketòlids es troben:

Macròlids que no són antibiòtics[modifica | modifica el codi]

Els medicaments tacrolimus, pimecrolimus, i sirolimus, que són immunosupressors o immunomoduladors, també són macròlids. Tenen una activitat similar a la ciclosporina.

Macròlids tòxics[modifica | modifica el codi]

Hi ha una gran varietat de macròlids tòxics que produeixen els bacteris com per exemple la micolactona.

Usos[modifica | modifica el codi]

Els antibiòtics macròlids es fan servir contra les infeccions de bacteris gram positius, Streptococcus pneumoniae, i Haemophilus influenzae. El seu espectre d'acció és lleugerament més ampli que el de la penicil·lina, i per tant es fan servir en pacients amb al·lèrgia a la penicil·lina. Al contrari que la penicil·lina els macròlids són efectius contra micoplasma, micobacteri, alguns rickettsia, i bacteri Chlamydia.

Els macròlids no s'han de fer servir en herbívors no remugants com per exemple cavalls i conill on la seva reacció és fatal.[1]

Mecanisme d'acció[modifica | modifica el codi]

Els macròlids són inhibidors dels enzims de la síntesi de proteïnes.[2]

Efectes adveros[modifica | modifica el codi]

La combinació de macròlis i estatines (que es fan servir per baixar el colesterol) poden causar una miopatia debilitant.[3]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ōmura, Satoshi. Macrolide antibiotics: chemistry, biology, and practice. 2nd. Boston: Academic Press, 2002. ISBN 0-12-526451-8. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Giguère, Steeve, John F., and J. Desmond. Antimicrobial therapy in veterinary medicine. 4th. Wiley-Blackwell, 2006. Print
  2. Protein synthesis inhibitors: macrolides mechanism of action animation. Classification of agents Pharmamotion. Author: Gary Kaiser. The Community College of Baltimore County. Retrieved on July 31, 2009
  3. Sathasivam, Sivakumar; Lecky, B. «Statin induced myopathy». British Medical Journal, vol. 337, 6 November 2008, pàg. a2286. DOI: 10.1136/bmj.a2286. PMID: 18988647.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]