Madame Roland
| Madame Roland | |
|---|---|
 Retrat de Madame Roland |
|
| Naixement | Marie-Jeanne Philipon 17 de març de 1754 París |
| Defunció | 8 de novembre de 1793 París guillotinada |
| Nacionalitat |  França |
| Altres noms | Jean-Marie Roland de la Platière |
| Ocupació | Política |
Madame Roland (París, 17 de març de 1754 - 8 de novembre de 1793) fou una celebre dama francesa dels temps de la Revolució.
Malgrat el seu modest naixement, doncs el seu pare era un mitjà gravador o cisellador de joies i el seu avi matern cap de cuina del marquès de Crégny, rebé una esmerçada educació, assimilant-se per complet a tot el que se li ensenyava. Als quatre anys sabia llegir de carrera i escriure amb relativa facilitat, i tenia pocs anys quan constituïa la seva lectura favorita, a l'extrem de no separar-se del seu llibre estimat, els Homes il·lustres, de'n Plutarc, traduït per Amyot. En ingressar en la Congregació de dames del raval de Sant Marcel per rebre l'Eucaristia, tingué cert moment de misticisme, i la seva estada en el convent donà lloc a una Correspondència sostinguda prop de vuit anys amb les germanes Caunet, que allà va conèixer i en la que es reflecteix una història més viva i exacta dels seus sentiments d'aquells anys que en les Memòries escrites més tard amb la com-postura i retoc del qui es retrata per la posteritat.
Amor per la llibertat [modifica]
A l'entusiasme pels herois dels temps antics s'uní, per a despertar en ella el seu gran amor per la llibertat i els seu odi vers l'antic regim, una visita realitzada el 1771 a Versalles, on va viure una setmana, en les habitacions d'una cambrera de la delfina, o sigui de Maria Antonieta d'Àustria, que la invità i obsequià en extrem. La mort de la seva mare i el malbaratament de la seva herència per part del seu pare la decidiren a casar-se amb Jean-Marie Roland de la Platière, agregat a la inspecció o servei de les manufactures, filosof a la moda del seu temps i que quasi li doblava l'edat.
Malgrat no sentir pel seu marit només que estimació i respecte, però no amor, es feu el noble propòsit, de suplir amb una conducta irreprotxable, amb una abnegació filial i sense reserves, l'ardor que li mancava; i des del primer dia es convertí, no tan sols en una mestressa feinera, sinó també en un auxiliar dels treballs intel·lectuals del seu marit, fins el punt d'esser poc temps més tard el factòtum d'aquests i prendre-li la davantera.
Quan els historiadors parlen de la vida política de Roland, del seu paper, de la seva gestió en el ministeri, es refereixen al matrimoni Roland, a la significació conjunta de la dona i el marit, no sense que aquest resti relegat al segon lloc. Una vegada celebrat el matrimoni anaren a residir a Amiens, el 1784, i després d'un viatge d'estudi a Anglaterra, marxaren a Lió, on Roland havia estat anomenat inspector de les manufactures. El 1790 el matrimoni s'instal·là a París, essent el saló de Marie-Jeanne el punt de reunió dels girondíns. La influència de Madame Roland, diuen que no fou balsàmica ni sedant, sinó estimulant i impulsiva; no recorda gens ni mica la blanor d'entranyes de la dona, sinó l'implacable rampell masclista.
Fou realment <l'home de la Gironda>, irritant, atiant a aquell grup d'intel·lectuals i artistes. Els més calorosos li semblen massa tibis; els més exaltats, culpables de moderació. Tot ho troba dèbil covard, insuls. El 26 de juliol de 1789, poc després de l'esclat revolucionari del 14, escriu al seu amic Bose:
| « | Us queixeu del meu silenci, malgrat que jo escric tots els correus. És veritat que no m'ocupo quasi gens dels vostres afers personals; però. Qui és ara el traïdor que pot interessar-se per altres afers que els de la pàtria?. Veritat és que jo us recomanava coses més vigoroses i serioses que les que heu fet...Us ocupeu de les minúcies de la municipalitat i deixeu escapolir-se a uns caps que van a concitar nous horrors. Sou uns vertaders infants: el vostre entusiasme hem resulta foc d'encenalls i res més. I així l'Assemblea no obre amb tota regla el procés dos testas il·lustres o algun Déu generós no es decideix a batre-la, esteu tots, tots absolutament perduts | » |
Quan el 21 de març de 1791 fou nomenat el seu marit ministre del Interior del Govern de Dumouriez, l'ajudà en els seus treballs, l'animà en els que ella qualifica de moments de debilitat, li servi de secretari, i va escriure la famosa carta de ultimàtum, signada pel seu espòs, invitant al monarca per primera vegada a abraçar decididament i sense reserva la causa del poble; després de la dimissió del seu marit, junt amb Servan i Clavières, prepara la jornada del 20 de juny per que fossin reintegrats en els seus llocs els ministres patriotes, i, en una paraula, intervé d'una forma activa en tots els actes polítics d'aquells dies.
En caure els girondins el 31 de maig resta proscrita amb ells; l'1 de juny és detinguda, el 22 posada en llibertat, però el 24 fou de nou detinguda, essent conduïda a Santa Pelàgia per passar l'1 de novembre a la Consergeria. El 8 comparegué davant el Tribunal revolucionari, que la condemnà a mort, i el mateix dia, a les quatre de la tarda, pujà al cadafal, amb estranya serenitat, infonent ànims a un infeliç condemnat que tremolava de por.
Un dels seus biògrafs conta que en arribar al lloc de l'execució digué a un company d'infortuni:
| « | Pugeu vos el primer; no tindríeu valor per presenciar la meva mort. | » |
.I com que el botxí vacil·lava, li objectà;
| « | Podrien refusar aquest últim favor a una dona que va a morir ara mateix | » |
El fet d'haver demanat, uns quarts d'hora de suspensió per consignar per escrit les seves últimes impressions com afegitó a les seves Memòries; la la frase que se li atribueix com dita davant l'estàtua de la Llibertat:
| « | Quants crims es cometen en el teu nom! | » |
, són, segons tots els indicis de la interpretació històrica, retocs o adornaments afegits temps després pels que pretenien espartana o atenenca a dona esforçada i generosa com fou en els seus instants, en els seus últims dies.
El 1796 es col·leccionaren les seves Obres completes en tres volums. Els dos primers contenen les seves Memòries, el tercer un Passatemps i distraccions diverses, i els seus I aixì l'Assemble no obre amb tota regla Viatges á Soucis, Anglaterra i Suïssa. A més de la seva Correspondència amb les seves amigues Caunet, es publicaren les Lettres autographes....adressés à Bancal des Issarts, membre de la Convention (París, 1835), i el seu Appel à l'impartiale posteruté...ou recueil des écrits... rèdigés pendant se détention aux prisons de l'Abbaye et de Sainte-Pélagie (París,, any III). El 1800 es publicà a París una edició de les Oeuvres de Madame Rolland, per Champagneux, i amb el títol de Memoires van apareixer posteriorment altres edicions amb notes, rectificacions, aclariments, etc... (una de les últimes fou la de J. Claretie el 1884).
Bibliografia [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Madame Roland |
- Enciclopèdia Espasa Tom núm. 51, ags. 1426-27 (ISBN 84-239-4551-0)
