Madrid

Madrid

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi de la Comunitat de Madrid
Porta d'Alcalà
Estat • Comunitat • Província • Comarca	Espanya Comunitat de Madrid Província de Madrid Àrea metropolitana de Madrid
Gentilici	madrileny, madrilenya
Predom. ling.	Castellà
Pressupost	5.221.876.788,00 €
Superfície	607 km²
Altitud	667 msnm
Població (2011)   • Densitat	3.265.038 hab. 5.378,98 hab/km²
Coordenades	40° 26′ N, 3° 41′ O
Dirigents: • Alcalde:	Ana María Botella Serrano
Codi postal	28001-28080
Festa major	Mare de Déu de l'Almudena Sant Isidre Llaurador
Web	http://www.munimadrid.es

Madrid és la capital del regne d'Espanya i de la Comunitat de Madrid. És una ciutat situada a la meseta del centre de la Península Ibèrica seu de la cort dels reis d'Espanya des del 1561 (excepte el periode 1601-1606). Té una població de 3.273.049 habitants (2010) i una àrea metropolitana de 6.043.031 segons AUDES,, la tercera ciutat més poblada de la Unió Europea, darrere de Berlín i Londres, i la tercera àrea metropolitana més poblada, darrere de la de París i Londres.

Com a capital de l'Estat espanyol, Madrid alberga les seus del govern espanyol (Gobierno de España), el congrés i el senat (Cortes Generales), els ministeris, i les principals institucions i organismes oficials, així com la residència oficial dels reis d'Espanya. Des de la vessant econòmica, Madrid és un important centre financer i industrial, acull el principal mercat de valors del país, de nombroses empreses nacionals i algunes de les més grans corporacions del món. Des de la vessant internacional, acull la seu mundial de l'Organització Mundial del Turisme (OMT) i organitza la fira FITUR. Madrid es també un important centre cultural i compta amb tres museus referents internacionals: el Museu del Prado, el Museu Thyssen-Bornemisza i el Museu Reina Sofia.

Nascuda a partir de l'assentament fortificat hispanomusulmà de Majrit o Magerit, conquerit per Alfons VI de Lleó el 1083, la vila fou designada el 1561 com seu de les corts de Felip II, sent la primera capital permanent de la monarquia espanyola. Des de llavors, excepte en breus períodes entre el 1601 i el 1606 en què la capitalitat fou temporalment de Valladolid, Madrid ha estat la capital d'Espanya i seu del govern, exceptuant durant el trasllat del govern de la república a València i després a Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939).

Història

Prehistòria

Existeixen restes arqueològiques que proven l'existència d'assentaments humans a l'entorn d’Arganda del Rey en les terrasses del riu Manzanares al lloc que avui ocupa la ciutat.

Època romana i visigoda

La conquesta, colonització i pacificació romana de la península Ibèrica dura gairebé 200 anys, des de la Segona Guerra Púnica fins el 27 aC en el qual completen la pacificació del nord del territori i ho divideixen en tres províncies. La regió que actualment ocupa Madrid es va situar a la Tarraconense.

Si bé és possible que durant el període romà el territori de Madrid no constituís més que una regió rural, beneficiada per la situació de cruïlla de camins i la riquesa natural, també hi ha proves de la possible existència d'un assentament urbà a l'entorn de la carrer de Segòvia i la ribera del riu Manzanares. Recentment s'ha trobat una antiga basílica visigòtica a l'entorn de l'església de Santa Maria de l'Almudena. La presència d'una població estable a Madrid estaria recolzada per les dues necròpolis visigodes a l'antiga colònia del Comte de Vallellano - passeig d'Extremadura, al costat de la Casa de Campo - i tetuan de les Victorias. Dins del casc medieval es va trobar una làpida bastant deteriorada amb la llegenda «MIN.N. BOKATUS. INDIGNVS. PRS. IMO / ET TERTIO. REGNO. DOMNO. RVD. / MI. REGVM. ERA DCCXXXV», mai completada, i interpretada de manera diversa, però que podria indicar la presència de població estable ja al segle VII.

Època musulmana

L’església de Sant Nicolau de Bari o los Servitas és la més antiga de Madrid, sense comptar el desaparegut edifici que hauria en el lloc de l'actual Catedral de la Almudena. La torre-campanar, d’estil mudèjar, encara conserva l'estructura original del segle XII, encara que rematada per un chapitel barroc.

No obstant això, la primera constància de l'existència d'un assentament estable data de l'època musulmana. En la segona meitat del segle IX, l'emir de Còrdova Muhàmmad I (852-886) construeix una fortalesa en un promontori al costat del riu (en el lloc que avui ocupa el Palau Reial) amb el propòsit de vigilar els passos de la serra de Guadarrama i ser punt de partida de ràtzies contra els regnes cristians del nord. Al costat de la fortalesa es va desenvolupar un petit raval. Aquesta població va rebre el nom de Majrit (Magerit en la seva forma castellanitzada), el significat no està clar, però sembla ser l'híbrid de dos topònims molt semblants: un d'europeu mossàrab, matrice, amb el significat de "font", i un altre àrab, majrà, que significa llera o llit d'un riu. Ambdós al·ludeixen a l'abundància de rierols i aigües subterrànies del lloc. D'aquest període, coneguts a partir dels diversos treballs arqueològics desenvolupats en la ciutat a partir de 1975, es conserven algunes restes: la muralla àrab de la Cuesta de la Vega, la talaia de la plaça d'Oriente i els vestigis d'un viatge d'aigua de la Plaça dels Carros. A Madrid va néixer el segle X Màslama al-Majrití, anomenat "l'Euclides andalusí", notable astrònom i fundador d'una escola matemàtica a Còrdova.

Majrit apareix esmentada molt poques vegades pels historiadors àrabs, ja que només era una simple frotalesa de frontera (taghri). Ramir II de Lleó la va atacar el 932; el 936 un grup de pobladors de Majrit van fer una incursió a territori cristià i a la tornada foren massacrats pels enemics. El hàjib Almansor en la seva campanya del 977 contra la fortalesa de la Muela es va trobar a Majrit amb el governador de Medinaceli, el general Ghàlib. En una data incerta, l'esclau d'un venedor de perfums, de nom Al-Fassí, es va revoltar a Majrit pretenent ser el mahdí; fou atacat i mort; és possible que l'aixecament fos de tendència fatimita però també podria ser que volgués fer-se reconèixer com a fill de l'efímer califa de Còrdova Muhàmmad II al-Mahdí (1009) i la rebel·lió hauria estat en temps de Muhàmmad III al-Mustakfí (1024-1025). Des de vers 1023/1030 Majrit devia estar en mans dels Banu Dhi l-Nun de Santaver, que van governar la taifa de Toledo.

Conquesta cristiana

Amb la caiguda del regne taifa de Toledo en mans d’Alfons VI de Lleó, la ciutat va ser presa per les forces cristianes el 1085 sense resistència, probablement mitjançant capitulació. La ciutat i el seu raval varen quedar integrats en el regne de Castella com a territoris reials. Els cristians substitueixen els musulmans a l'ocupació de la part central de la ciutat, quedant els barris perifèrics o ravals, que el període anterior eren habitats per una comunitat mudèjar, com a moreria. També va existir un call a l'entorn del que seria més tard el barri de Lavapiés. Durant el següent segle, Madrid segueix rebent embats dels nous poders musulmans de la península, els almoràvits, que va incendiar la ciutat el 1109 i els almohades, que la sotmeten a setge el 1197. La victòria cristiana de les Navas de Tolosa allunya definitivament la influència musulmana del centre de la península.

D'aquesta època procedeixen dos destacats fets religiosos que marquen el desenvolupament de la personalitat del cristianisme popular de Madrid: el descobriment de la imatge de la Mare de Déu de l'Almudena i la "miraculosa" vida de sant Isidre el Llaurador, que més tard seria canonitzat. La ciutat va prosperant i rep el títol de vila el 1123. Seguint l'esquema repoblador habitual a Castella, Madrid es constitueix en concejo, cap de la comunidad de villa i tierra de Madrid. El govern de la ciutat recau en tots els madrilenys amb el rang de veïns reunits en consell obert fins que el 1346, el rei Alfons XI implanta el regiment, en el qual només els representants de l'oligarquia local, els regidors, governen la ciutat. El 1152, el rei Alfons VII va establir els límits de la comunitat de vila i terra, entre els rius Guadarrama i Jarama. El 1188, una representació de Madrid participa per primera vegada a les Corts de Castella. El 1202, Alfons VIII li va atorgar el seu primer fur municipal, que regulava el funcionament del consell, i les competències van ser ampliades en el 1222 per Ferran III el Sant.

Tot i el suport madrileny a Pere I, posteriorment els sobirans de la casa de Trastàmara residiria amb freqüència a la vila a causa de l'abundància i qualitat dels seus vedats de caça, a la qual són molt aficionats. Abans fins i tot, ja el llibre de Monteria d’Alfons XI anotava: «Madrid, un bon lloc de porc i ós», i possiblement d'aquesta característica derivava l'escut que les hosts madrilenyes van portar a la batalla de les Navas de Tolosa. Posteriorment, un prolongat plet entre l'Ajuntament i l'Església, va acabar amb un acord de repartiment de pastures per a aquesta i peus d'arbre per aquell, amb el que un arbre va ser incorporat a l'escut al costat del ós o osa i les set estrelles de la constel homònima. La identificació l'arbre amb el arboç és més fosca, més enllà de la homofonia amb el nom de la ciutat. És habitual anomenar a Madrid la ciutat de l'ós i l'arboç.

Amb l'arribada a Castella del rei Carles I el 1520, Madrid s'uneix a la Revolta de les Comunitats en contra del rei amb el seu regidor Juan de Zapata al capdavant. Però després de la derrota dels comuners a Villalar, Madrid és assetjada i ocupada per les tropes reials. Malgrat tot això, el successor de Carles I, Felip II decideix instal·lar la cort a Madrid el 1561. Aquest fet seria decisiu per l'evolució de la ciutat i faria que els avatars del país i la monarquia, en major o menor mesura, influïssin en el destí de la ciutat. Excepte un breu període entre 1601 i 1606 en què la cort es trasllada a Valladolid, la capitalitat serà consubstancial a Madrid des de llavors. Una famosa expressió indicava aquesta identitat: «només Madrid és cort», la qual cosa, de manera conceptista, també s'entenia l'inrevés: «Madrid és només cort».

Vista de Madrid des de l'Oest, davant la Porta de la Vega, per Anton Van der Wyngaerde (anomenat a Espanya «Antonio de las Viñas» ) el 1562, a qui Felip II va encarregar de recollir vistes de les seves ciutats. S'aprecia en primer pla les riberes del Manzanares, creuat pels antecessors del Pont de Segòvia (en primer terme), i el Pont de Toledo (més al sud, dreta), que es construirien en forma monumental anys més tard. L'edifici més destacat, al nord (esquerra), és el Alcázar, que forma part del circuit emmurallat i que patirà diversos incendis fins al definitiu del 1734 que ho destruirà gairebé completament, sent substituït per l'actual Palau Reial. Entre el caseriu es destaquen les torres de les esglésies (d'esquerra a dreta: Sant Gil, Sant Antoni, Santiago, Sant Salvador, Sant Miquel dels octoes, Sant Nicolau, Santa Maria, Sant Just, Sant Pere, la Capella del Bisbe, Sant Andreu i, extramurs, Sanq Francesc), que no mostren encara el perfil de cúpula i chapitel que les caracteritzarà en els segles següents. Apareix, fora de les muralles i sobre el riu, una instal·lació artesanal dedicada al tractament de pells: les adoberies del Pozacho. La recent instal·lació de la cort va provocar l'augment de la pressió fiscal sobre els particulars mitjançant el gravamen de la regalia d'estança, que va produir tot tipus de resistències, entre les quals destacava la construcció de cases a la malícia.

Amb l'establiment de la cort a Madrid, la seva població comença a créixer de manera significativa. A la burocràcia reial, als membres de la cort i totes les persones necessàries per la seva subsistència, s'uneixen desheretats i buscaires de tot el imperi. En 1625, Felip IV enderrocà la muralla de la ciutat, ja sobrepassada i edificà la que serà la darrera tanca de Madrid. Aquesta tanca, construïda exclusivament per raons fiscals (impost de Portazgo) limitarà el creixement de la ciutat fins al segle XIX. Les tasques de govern es centralitzen al Alcázar Reial, conjunt d'edificacions situades en els terrenys que més endavant ocuparan el Palau Reial i la Plaça de l'Orient. Paral·lelament, s'augmenten la superfície d'un altre palau a l'extrem est de la ciutat, més enllà de la tanca. Es tracta del Casón del Buen Retiro, començat a construir pels Reis Catòlics (que també van traslladar a les seves proximitats el monestir de los Jerònims, (situat anteriorment prop del Manzanares, a la zona de l'Estació del Nord), del qual es conserven els seus jardins, el Saló del Regne i el Saló de Ball, conegut, aquest últim, com el Casón del Buen Retiro i utilitzat pel Museu del Prado.

Il·lustració i neoclassicisme

La resistència al bàndol que prohibia portar capa llarga i barret ample va acabar en el motí d'Esquilache (1766)

Durant la Guerra de Successió espanyola, la ciutat, capital de Felip V de Castella fou ocupada pels austriacistes els anys 1706 i 1710, però ràpidament recuperada pels borbònics. El canvi de dinastia portaria canvis importants per a la ciutat. Els monarques de la nova dinastia la van trobar com una població fosca, de carrers estretes, massificada, sense sistemes de clavegueram i definitivament pestilent. Els Borbons es plantegen la necessitat d'equiparar Madrid a altres capitals europees. L'incendi de l'Alcázar Reial el 1734 (succés desgraciat que causa la desaparició d'una tercera part de la col·lecció reial de pintures) és l'excusa per construir el Palau Reial a l'estil de Versalles. Les obres durarien fins 1755 i no seria ocupat fins el regnat de Carles III. Ponts, hospitals, parcs, fonts, edificis per a l'ús científic, ordenances de clavegueram i altres actuacions varen ser promogudes pel monarca, que rep el títol popular de «millor alcalde de Madrid», amb la col·laboració d'arquitectes i urbanistes excepcionals: Francesco Sabatini, Ventura Rodríguez, Juan de Villanueva entre d'altres.

El projecte del Saló del Prado, als afores de la ciutat, entre el conjunt del Buen Retiro i la tanca, és probablement el més important i el que ha deixat una herència més important a la ciutat: els passeigs del Prado i Recoletos, les fonts de Neptú, Cibeles i Apol·lo, el Reial Jardí Botànic, l'Observatori Astronòmic o el Gabinet d'Història Natural que més tard es convertiria en el Museu del Prado. Tanmateix, no sempre la relació del «rei alcalde» amb súbdits-veïns va ser bona: diverses mesures del seu programa de modernització van ser contestades de manera violenta durant el motí d'Esquilache de 1766 encara que hi varen confluir causes més complexes.

AZCA Edificis a l'hivern.

La ciutat va experimentar un gran desenvolupament arran de què Felip II la convertís en capital del Regne. La funció administrativa que va ocupar des de llavors, accentuada pel caràcter centralista del sistema de govern instaurat pels Borbó, va propiciar el desenvolupament de l'activitat artesana, que es va transformar en activitat industrial des de mitjans del segle XIX, donant-se la seva major expansió el segle XX sobretot a partir de la fi de la guerra civil, centrada en sectors dinàmics, com la química, la metal·lúrgia i altres especialitats relacionades amb el consum urbà de tecnologia avançada: mecànica de precisió, electrònica, farmacèutica, i altres. L'administració va propiciar el desenvolupament de la ciutat, convertint-la en el centre financer d'Espanya, i segon centre industrial després de la ciutat de Barcelona. La constitució espanyola de 1978, confirma a Madrid com a capital del Regne d'Espanya, i des de 1983 és capital de la Comunitat de Madrid.

Clima

Madrid i la seva comunitat tenen un clima mediterrani de tendència clima continental, segons la classificació climàtica de Köppen pertany al tipus CSa però amb algunes característiques del tipus Dsa

Temperatures i precipitacions mitjanes de Madrid
Mes	Gen	Feb	Mar	Abr	Mai	Jun	Jul	Ago	Set	Oct	Nov	Des	Any
Mitjana més altes °C (°F)	10 (50)	12 (54)	16 (61)	18 (64)	21 (70)	27 (81)	31 (88)	31 (88)	26 (79)	19 (66)	13 (55)	10 (50)	20 (68)
Mitjana diària °C (°F)	7 (45)	7 (45)	11 (52)	12 (54)	15 (59)	22 (72)	25 (77)	24 (75)	21 (70)	15 (59)	9 (48)	7 (45)	13 (55)
Mitjana més baixes °C (°F)	3 (37)	4 (39)	6 (43)	7 (45)	11 (52)	15 (59)	18 (64)	18 (64)	15 (59)	10 (50)	6 (43)	4 (39)	9 (48)
Precipitació cm (inches)	4 (1.6)	4 (1.6)	3 (1.2)	5 (2)	5 (2)	3 (1.2)	2 (0.8)	1 (0.4)	3 (1.2)	5 (2)	6 (2.4)	6 (2.4)	47 (18,5)
Font: WMO

Demografia

Població

Evolució 1897 - 2007
Any	Municipi	Província	Percentatge
1897	542.739	730.807	74,27
1900	575.675	773.011	74,47
1910	614.322	831.254	73,90
1920	823.711	1.048.908	78,53
1930	1.041.767	1.290.445	80,73
1940	1.322.835	1.574.134	84,04
1950	1.553.338	1.823.418	85,19
1960	2.177.123	2.510.217	86,73
1965	2.793.510	3.278.068	85,22
1970	3.120.941	3.761.348	82,97
1975	3.228.057	4.319.904	74,73
1981	3.158.818	4.686.895	67,40
1986	3.058.812	4.780.572	63,98
1991	3.010.492	4.647.555	64,78
1996	2.866.850	5.022.289	57,08
2001	2.938.723	5.423.384	54,19
2005	3.155.359	5.964.143	52,90
2007	3.132.463	6.081.689	51,51

La població de Madrid ha experimentat un important augment des que es transformà en capital. Aquest augment és especialment significatiu des de 1940 a 1970, per la gran quantitat d'immigració interior.Instituto Nacional de Estadística de España

Aquest accelerat creixement i l'absència de planificació urbana va ocasionar que s'organitzaren nuclis de infravivendes i zones residencials, principalment als districtes del sud, a les quals els serveis públics no arribarien fins anys després. A partir dels anys setanta, aquest increment es desaccelerà en favor dels municipis de la zona metropolitana i fins i tot va començar a perdre població. Des de 1995 el creixement poblacional es tornà positiu, principalment per la immigració exterior. Segons les dades disponibles, a l'1 de gener de 2007 la població de Madrid ascendia a 3.132.463 habitants, front als 2.938.723 del cens de 2001.

Moviments de població

Natalitat

En 2004 es registraren 32.851 naixements a la ciutat de Madrid, que suposà un increment respecte a l'any anterior. Als últims quatre anys el nombre de naixements a la regió s'ha incrementat de forma contínua. La taxa de natalitat se situa en 10,38 punts, amb un increment constant des de 2000.

Mortalitat

En 2004 es registraren 26.527 defuncions a la ciutat de Madrid, que suposà un increment respecte a l'any anterior, però amb unes xifres més baixes que als darrers anys 2000, 2001 i 2002. La taxa de mortalitat fou de 8,38 punts, bastant inferior a la dels quatre anys anteriors.

Immigració

Segons el cens de 2008 la població estrangera de Madrid és de 547.282 habitants sobre un total de 3.238.191, que suposa el 16,9%. Els districtes amb més població immigrant són Usera amb un 28,37%, Centro amb un 26,87%, Carabanchel amb un 22,72% i Tetuán amb un 21,54%. Els districtes amb menys població immigrant són Fuencarral-El Pardo amb un 9,27%, Retiro amb un 9,64%, Chamartín amb un 11,74% i San Blas amb un 13,43%.

Àrea metropolitana

Al voltant de la ciutat de Madrid, s'han conformat una sèrie de nuclis urbans lligats estretament a la ciutat. No hi ha una definició oficial per part de l'estat ni del govern autonòmic de l'àrea que comforma i les xifres provenen de diferents estudis independents i organismes oficials indirectes. Segons el projecte AUDES5, l'àrea metropolitana de Madrid té 5.843.031 habitants, una superfície de 4.609,7 km² i una densitat de 1.021,6 hab/km²

Madrid va ser definida el 2004 per un grup d'estudis de Globalization and World Cities (GaWC) com ciutat global de tipus beta, amb 8 punts en la classificació de ciutats globals. La reedició del 2008 la classifica com ciutat alfa.

Divisions administratives

Palau de Comunicacions de Madrid, seu de l'Ajuntament, a la Plaza de Cibeles.

La Gran Vía, una de les més famoses avingudes de la capital.

Madrid està dividida administrativament en 21 districtes, els quals es divideixen en barris. La seva modificació està en estudi. L'actual distribució administrativa és la següent (districte i barris):

1. Centro: Palacio, Embajadores, Cortes, Justicia, Universidad, Sol.
2. Arganzuela: Imperial, Acacias, Chopera, Legazpi, Delicias, Palos de la Frontera, Atocha.
3. Retiro: Pacífico, Adelfas, Estrella, Ibiza, Jerónimos, Niño Jesús.
4. Salamanca: Recoletos, Goya, Fuente del Berro, Guindalera, Lista, Castellana.
5. Chamartín: El Viso, Prosperidad, Ciudad Jardín, Hispanoamérica, Nueva España, Pza. Castilla.
6. Tetuán: Bellas Vistas, Cuatro Caminos, Castillejos, Almenara, Valdeacederas, Berruguete.
7. Chamberí: Gaztambide, Arapiles, Trafalgar, Almagro, Vallehermoso, Ríos Rosas.
8. Fuencarral-El Pardo: El Pardo, Fuentelarreina, Peñagrande, Barrio del Pilar, La Paz, Valverde, Mirasierra, El Goloso.
9. Moncloa-Aravaca: Casa de Campo, Argüelles, Ciudad Universitaria, Valdezarza, Valdemarín, El Plantío, Aravaca.
10. Latina: Los Cármenes, Puerta del Ángel, Lucero, Aluche, Las Águilas, Campamento, Cuatro Vientos.
11. Carabanchel: Comillas, Opañel, San Isidro, Vista Alegre, Puerta Bonita, Buenavista, Abrantes.
12. Usera: Orcasitas, Orcasur, San Fermín, Almendrales, Moscardó, Zofio, Pradolongo.
13. Puente de Vallecas: Entrevías, San Diego, Palomeras Bajas, Palomeras Sureste, Portazgo, Numancia.
14. Moratalaz: Pavones, Horcajo, Marroquina, Media Legua, Fontarrón, Vinateros.
15. Ciudad Lineal: Ventas, Pueblo Nuevo, Quintana, La Concepción, San Pascual, San Juan Bautista, Colina, Atalaya, Costillares.
16. Hortaleza: Palomas, Valdefuentes, Canillas, Pinar del Rey, Apóstol Santiago, Piovera.
17. Villaverde: San Andrés, San Cristóbal, Butarque, Los Rosales, Los Ángeles.
18. Villa de Vallecas: Casco Histórico de Vallecas, Santa Eugenia.
19. Vicálvaro: Casco Histórico de Vicálvaro, Ambroz.
20. San Blas: Simancas, Hellín, Amposta, Arcos, Rosas, Rejas, Canillejas, Salvador.
21. Barajas: Alameda de Osuna, Aeropuerto, Casco Histórico de Barajas, Timón, Corralejos.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Enrique Tierno Galván	PSOE
1983 - 1987	Enrique Tierno Galván - Juan Antonio Barranco Gallardo	PSOE
1987 - 1991	Juan Antonio Barranco Gallardo - Agustín Rodríguez Sahagún	PSOE - CDS
1991 - 1995	José María Álvarez del Manzano	PP
1995 - 1999	José María Álvarez del Manzano	PP
1999 - 2003	José María Álvarez del Manzano	PP
2003 - 2007	Alberto Ruiz-Gallardón Jiménez	PP
2007 - 2011	Alberto Ruiz-Gallardón Jiménez	PP
2011 - ara	Alberto Ruiz-Gallardón Jiménez	PP

Ciutats agermanades

Cuatro Torres, Madrid 2008.

Asunción, Paraguai Belgrad, Sèrbia Berlín, Alemanya Bogotà, Colòmbia Bordeus, França Buenos Aires, Argentina Brussel·les, Bèlgica Caracas, Veneçuela Ciutat de Guatemala, Guatemala Ciutat de Mèxic, Mèxic Ciutat de Panamà, Panamà L'Havana, Cuba

La Paz, Bolívia Lima, Perú Lisboa, Portugal Managua, Nicaragua Manila, Filipines Montevideo, Uruguai Moscou, Rússia Móstoles, Espanya Nouakchott, Mauritània Nova York, Estats Units París, França Pequín, Xina Praga, República Txeca

Quito, Equador Rabat, Marroc Rio de Janeiro, Brasil Roma, Itàlia San José, Costa Rica San Juan de Puerto Rico, Puerto Rico San Salvador, El Salvador Santiago de Xile, Xile Santo Domingo, República Dominicana Sofia, Bulgària Tegucigalpa, Hondures Trípoli, (Líbia)

Edificis i llocs de Madrid

Imatge del Temple de Debod.

Monument a Alfons XII (Retiro), dissenyat per l'arquitecte barceloní Josep Grases.

• Biblioteca Nacional d'Espanya
• Catedral de l'Almudena de Madrid
• Convent de las Salesas Reales
• Estadi Santiago Bernabéu
• Estadi Vicente Calderón
• Las Ventas
• Madrid Arena
• Museu Cerralbo
• Museu Lázaro Galdiano
• Museu del Prado
• Museu Reina Sofia
• Museu Thyssen-Bornemisza
• Jardins del Retiro
• Palau Reial de Madrid
• Porta de Alcalá
• Temple de Debod

Madrilenys il·lustres

• Lope de Vega (1562-1635), escriptor en llengua castellana.
• Luis Aragonés (1938-), exjugador i entrenador de futbol.
• Plácido Domingo (1941-), tenor i director d'orquestra.
• Aíto García Reneses (1946-), exentrenador de basquetbol del FC Barcelona i DKV Joventut.
• Florentino Pérez Rodríguez (1947-), empresari i president del Real Madrid
• Rafa Benítez (1960-), entrenador de futbol
• Ágatha Ruiz de la Prada (1960-), dissenyadora de roba.
• Quique Sánchez Flores (1965-), entrenador de futbol de l'Atlètic de Madrid.
• Alejandro Sanz (1968-), cantant de pop i pop rock.
• Elsa Pataky (1976-), actriu.
• Malú (1982-), cantant de pop i flamenc.
• Amaia Salamanca (1986-), actriu.
• David Álvarez Flores (1900-1940), dibuixat, afusellat pels franquistes.

Pàgines relacionades

• Àrea metropolitana de Madrid
• Entrepà de calamars — especialitat gastronòmica de la ciutat.

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament (castellà)
• Photos of Madrid

Precedit per: Dublín

Capital Europea de la Cultura 1992

Succeït per: Anvers

    Municipis de Madrid

Ajalvir • Alameda del Valle • Alcalá de Henares • Alcobendas • Alcorcón • Aldea del Fresno • Algete • Alpedrete • Ambite • Anchuelo • Aranjuez • Arganda del Rey • Arroyomolinos • Batres • Becerril de la Sierra • Belmonte de Tajo • Berzosa del Lozoya • Boadilla del Monte • Braojos • Brea de Tajo • Brunete • Buitrago del Lozoya • Bustarviejo • Cabanillas de la Sierra • Cadalso de los Vidrios • Camarma de Esteruelas • Campo Real • Canencia • Carabaña • Casarrubuelos • Cenicientos • Cercedilla • Cervera de Buitrago • Chapinería • Chinchón • Ciempozuelos • Cobeña • Collado Mediano • Collado Villalba • Colmenar Viejo • Colmenar de Oreja • Colmenar del Arroyo • Colmenarejo • Corpa • Coslada • Cubas de la Sagra • Daganzo de Arriba • El Atazar • El Berrueco • El Boalo • El Escorial • El Molar • El Vellón • El Álamo • Estremera • Fresnedillas de la Oliva • Fresno de Torote • Fuenlabrada • Fuente el Saz de Jarama • Fuentidueña de Tajo • Galapagar • Garganta de los Montes • Gargantilla del Lozoya y Pinilla de Buitrago • Gascones • Getafe • Griñón • Guadalix de la Sierra • Guadarrama • Horcajo de la Sierra • Horcajuelo de la Sierra • Hoyo de Manzanares • Humanes de Madrid • La Acebeda • La Cabrera • La Hiruela • La Serna del Monte • Las Rozas de Madrid • Leganés • Loeches • Los Molinos • Los Santos de la Humosa • Lozoya • Lozoyuela-Navas-Sieteiglesias • Madarcos • Madrid • Majadahonda • Manzanares el Real • Meco • Mejorada del Campo • Miraflores de la Sierra • Montejo de la Sierra • Moraleja de Enmedio • Moralzarzal • Morata de Tajuña • Móstoles • Navacerrada • Navalafuente • Navalagamella • Navalcarnero • Navarredonda y San Mamés • Navas del Rey • Nuevo Baztán • Olmeda de las Fuentes • Orusco de Tajuña • Paracuellos de Jarama • Parla • Patones • Pedrezuela • Pelayos de la Presa • Perales de Tajuña • Pezuela de las Torres • Pinilla del Valle • Pinto • Piñuécar-Gandullas • Pozuelo de Alarcón • Pozuelo del Rey • Prádena del Rincón • Puebla de la Sierra • Puentes Viejas • Quijorna • Rascafría • Redueña • Ribatejada • Rivas-Vaciamadrid • Robledillo de la Jara • Robledo de Chavela • Robregordo • Rozas de Puerto Real • San Agustín del Guadalix • San Fernando de Henares • San Lorenzo de El Escorial • San Martín de Valdeiglesias • San Martín de la Vega • San Sebastián de los Reyes • Santa María de la Alameda • Santorcaz • Serranillos del Valle • Sevilla la Nueva • Somosierra • Soto del Real • Talamanca de Jarama • Tielmes • Titulcia • Torrejón de Ardoz • Torrejón de Velasco • Torrejón de la Calzada • Torrelaguna • Torrelodones • Torremocha de Jarama • Torres de la Alameda • Tres Cantos • Valdaracete • Valdeavero • Valdelaguna • Valdemanco • Valdemaqueda • Valdemorillo • Valdemoro • Valdeolmos-Alalpardo • Valdepiélagos • Valdetorres de Jarama • Valdilecha • Valverde de Alcalá • Velilla de San Antonio • Venturada • Villa del Prado • Villaconejos • Villalbilla • Villamanrique de Tajo • Villamanta • Villamantilla • Villanueva de Perales • Villanueva de la Cañada • Villanueva del Pardillo • Villar del Olmo • Villarejo de Salvanés • Villaviciosa de Odón • Villavieja del Lozoya • Zarzalejo