Madura

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Madura (desambiguació)».
Localització de Madura
Topografia de Madura
Família de maduresos a Rapa Daya
Model d'un janggolan, vaixell local.
Carrera de bous típica de l'illa a Sumenep, Madura

Madura és una illa d'Indonèsia. Es troba molt a prop de les costes del nord-est de Java de la que està separada per un estret al nord de Surabaya.

Superfície, població, llengua i religió[modifica | modifica el codi]

L'illa de Madura té una superfície de 4.250 km² i una població de gairebé 4.000.000 d'habitants quasi tots musulmans. El grup ètnic predominant són els maduresos. L'idioma local principal és el and madurès, llengua que també es parla a la zona oriental de Java i a 66 illes menudes dels voltants (uns deu milions de persones).

Economia[modifica | modifica el codi]

Madura és molt menys fèrtil i més àrida que Java i els conreus són limitats. Es practica majoritàriament l'agricultura de subsistència i la pesca a petita escala. Per aquest motiu molts maduresos emigren a altres illes. L'illa de Madura exporta sal; antigament els maduresos construïen embarcacions (leti-leti, golekan, janggolan) i comerciaven amb altres zones de l'arxipèlag i amb Singapur.[1]

Administració[modifica | modifica el codi]

Madura pertany administrativament a la província de Java Oriental (Jawa Timur). L'illa de Madura es troba dividida en quatre regències:

  1. Bangkalan
  2. Sampang
  3. Pamekasan
  4. Sumenep, inclou moltes illes menudes situades a l'est de Madura, les illes Kangean.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Madura és famosa per les carreres de bous que es fan a cada poble. En aquestes el bou ha de per-córrer uns 100 m en un patí de fusta tirat per dos bous. Cada carrera dura entre deu i quinze segons. La final es celebra a Pamekasan a finals de setembre o principis d'octubre.

Madura també és coneguda per les seves formes tradicionals de música (gamelan) i de teatre (topeng i loddrok). En aquestes es representen escenes del Ramayana i Mahabharata.

Historia[modifica | modifica el codi]

Els regnes de Madura[modifica | modifica el codi]

L'illa va estar tradicionalment repartida entre dos regnes, un a l'est anomenat primer Puworejo (Purwareja), després Sumekar i finalment Sumenep i un a l'oest, amb relacions estretes amb Surabaya amb seu a Sampang i després a Bangkalan. La part central de l'illa anomenada Jambaringan i més tard Pamekasan, era una dependència de Sumenep.

El poema èpic "Nagarakertagama", escrit el 1365 en el regnat de Hayam Wuruk de Majapahit (1350-89) dona una llista de suposats tributaris del regne entre els quals Madura, Sonda o Sunda, Bali, Pahang a Malàisia, "Gurun" a les illes Moluques, Malayu a Sumatra i "Bakulapura" a Borneo. A la "Suma oriental", Tomé Pires, un apotecari portuguès que va viure a Malacca de 1512 a 1515, va escriure que Madura no era encara musulmana. La tradició diu que la conversió fou el 1528, just després de presa de Kalapa, el port del regne hinduista de Pajajaran per un príncep musulmà de Bantem el 1527.

Les llegendes locals parlen d'èpoques a les que la història no arriba. Una d'elles diu que al regne javanès de Medang Kamulan governava Prabu Gilingwesi que tenia una filla de nom Dewi Bendoro Gung, que es va quedar prenyada. El rei va agafar un atac de còlera i va encarregar al seu ministre Patih Pragulang, de matar-la. El ministre, seguint les ordes, va portar a la princesa a la mar i la va deixar en una rait però al darrer moment no la va poder abandonar i va conduir el rait fins a una illa que fou anomenada Madura, que derivaria de madu (mel) i oro (país obert). Dewi Bendoro Gung va donar a llum més tard a un fill que fou anomenat Raden Segoro. Als tres anys Raden va trobar unes serps de mar que a través de Empu Polleng (que no era altre que el ministre Patih Pragulang disfressat, van canviar les seves formes i van esdevenir les pusaka (herències) d'Alugoro i Nenggolo. Una vegada gran, Raden Segoro, va servir al rei de Medang, Kamolan i va aconseguir rebutjar una invasió dels xinesos. En tornar a Madura va demanar a la mare la identitat del pare; aquesta es va posar furiosa i se'n va anar a residir al bosc de Nepa que avui dia és un refugi per mones, que segons la creença local són els descendents del soldats de Raden Segoro. Nepa està al districte modern de Banyuates, a 42 km al nord de Sampang.

Una altra llegenda explica la història de Jokotole, fill de la princesa (putri) Kuning que era néta del pangeran Bukabu de Sumenep. Jokotole i son germà Jokowedi havien somiat una trobada entre Putri Kuning i el seu pare Adipoday. Viatjant a Majapahit per ajudar al seu sogre anomenat Empu Kelleng, Jokotole va trobar al seu oncle, Adirasa, que li va donar el cavall volador Si Mega i un fuet, coses ambdues que li havien estat confiades per Adipoday. La llegenda continua però el que aquí interessa és que el cavall Si Méga forma part de l'emblema regional de Sumenep i el fuet és un dels records típics de Madura i els noms Jokotole i Putri Kuning es poden trobar als ferrys que funcionen entre Surabaya i el port madurès de Kamal.

Una altra llegenda fa referència a que en el període de Singosari (1222 - 1292), el regent de Sumenep, Aria va gouvernar la totalitat de Madura junt amb Raden Wijaya, després d'haver ajudat al regne javanès de Majapahit a rebutjar una expedició xinesa enviada per l'emperador Kubilai Khan el 1292-1293 per castigar a aquest regne per l'execució d'un enviat xinès.

El primer rei llegendari de Sambang o Sampang fou Lambu Peteng[2] suposat fill del rei Bra Vijaya de Majapahit i de la famosa princesa de Champa que era musulmana i un dels seus néts fou el Sunan Giri un dels nous wali ongo que van difondre el islam per Java. Un príncep del regne de Palakaran, de nom Pratanu, fill de Pragalbo, va introduir el islam a la cort de Sampang on el rei Aros Baya es va establir a Bangkalan i va adoptar oficialment el islam el 1528 i l'hereu (després rei) panembahan Lemah Duwue va intentar mantenir relacions pacifiques amb Demak; es va casar amb una filla d'Adi Vijaya, sultà de Payan (1548-1582) i es van mantenir relacions matrimonials amb els sultans javanesos després que Mataram va substituir a Pajang com a poder principal el 1589.

El primer rei de Sumenep fou adipati Kangduruhan,[2] possible fill del rei musulmà de Demak Raden Patah (+ 1518). A la caiguda final de Majapahit el 1527, Sumenep va participar a la lluita contra els regnes pagans de l'angle oriental de Java que tenien el suport del rei balinès de Gelgel (Klungkung). Els descendents de la nobles de Madura de l'oest foren influents a Mataran (si bé especialment ho foren als segles XVII i XVIII) en canvi les relacions amb el regne de Sumenep foren complicades.

El 1624 el sultà Agung de Mataram va conquerir tota l'illa Madura; la dinastia de Sumenep es va extingir; fou nomenat un governador javanès, Anga Dipa (possible píncep de Jepara). Segons la tradició aquest príncep es deia Raden Praseno, i era un nét de Pratanu (el islamitzador de Madura); va governar l'illa com a feudatari de Mataram amb el títol de pangeran Cakra Adiningrat I (o Cakraningrat I) i amb capital a Sampang o a Sumenep. Li va succeir el seu fill Raden Undakan (pangeran Cakra Adiningrat II o Cakraningrat II).

Després de la derrota de Makassar (Cèlebes) a mans de l'holandès Speelman el 1667 i 1669, la noblesa de Makassar i part de l'exèrcit del regne de Gowa es va refugiar a Madura i al nord de Java i es van dedicar a la pirateria. El 1670 el raden Truna Jaya, un descendent de la dinastia de Madura de l'oest (que per tant reclamava descendència dels reis de Majapahit), fou autoritzat pel susuhunam de Mataram, Amengku Rat I, a residir a Madura. El 1671, amb el suport d'uns conspiradors que projectaven ocupar el poder a Madura, es va fer amb el domini efectiu a tota de l'illa i el rei Cakra Adiningrat II o Cakraningrat II es va veure forçat a exiliar-se a Lodaya. Per raons poc clares Truna Jaya es va unir als pirates makassarians en contra de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals i el aliat d'aquesta, el susuhunan de Mataram; va destruir els ports del nord de Java excepte Jepara i el 1676 es va dirigir cap al interior de Java amb les seves tropes entre els quals part de la noblesa de Makassar i es va apoderar de la capital de Mataram, Surabaya. El 1677 Speelman i les forces de Mataran van atacar i ocupar Surabaya, i Truna Jaya va establir la seva nova base a l'antiga vila reial de Kediri a l'est de Java; el mateix any va saquejar el palau (kraton) del susuhunan a Surabaya. Mort el vell rei de Mataram, el seu fill Amengku Rat II (1677-1703) va adoptar mesures radicals contra Truna Jaya i amb suport holandès va ocupar Kediri; Truna Jaya va poder fugir però al final del 1679 fou capturat i executat alguns dies després per orde del susuhunan. Mataram va ocupar Madura oriental (1680) establint governadors a Sumenep i Pamekasan (que van acabar fundant dinasties) i Cakra Adiningrat II va tornar per governar Madura de l'oest, amb Tonjung (Bangkalan) com a nova capital. Des de 1683 l'administració de la part oriental de Madura fou concedida als holandesos, i la cessió formal per part de Mataram es va fer el 1705.

Cakra Adiningrat II va tenir per successor al seu fill Cakra Adiningrat III o Cakraningrat III el regnat del qual fou interromput brutalment per una revolta del seu germà petit R.T. Suroadiningrat qui va esdevenir Cakra Adiningrat IV o Cakraningrat IV i es va oposar a la Vereenigde Oost-Indische Compagnie (Companyia Holandesa de les Índies Orientals) sent forçat per aquesta a exiliar-se a Tanjung Harapan el 1743; la companyia va estendre llavors la sobirania a tota l'illa. Els notables de l'illa van demanar la partició el 1755 i la part occidental fou restaurada a R.A. Secoadiningrat (Cakra Adiningrat V o Cakraningrat V), fill del rei Cakraningrat IV. A Sumenep es va reconèixer al senyor local amb títol de pangeran (des de 1812 panembahan, des de 1825 sultà i des de 1854 altre cop panembahan) i el mateix va passar a Pamekasan un temps després.

El nou rei de Madura de l'oest va traslladar la seu del govern a Sembilangan. A Cakraningrat V li va succeir el seu nét panembahan Adipati Cakra Adiningrat VI o Cakraningrat VI que fou assassinat pel seu oncle que va pujar al torn com Adipati Cakra Adiningrat VII o Cakraningrat VII i va traslladar la capital a Arosbaya. Al segle XIX van governar tres altres reis de nom Cakra Adiningrat o Cakraningrat (VIII, IX i X).

Després de la guerra de Java el 1825-1830 l'illa va donar suport al pangerang Dipa Negara i els holandesos en represàlia van suprimir part dels poders dels caps locals de Pamekasan i Sumenep. El 1853 el sultanat de Pamekasan al centre-est de l'illa fou annexionat i posat sota domini holandès directe, i el va mateix es va fer amb el regne de Sumenep el 1879. El 1882 va morir el panembahan de Madura de l'oest Cakra Adiningrat X i després d'un interregne finalment el 1885 tota l'illa fou declarada sota el domini holandès directe.

Reis de Madura-Bangkalan (des de 1762 panembahans, des de 1808 sultans, des de 1847 altre cop panembahans)[modifica | modifica el codi]

  • 1624 - 1648 Cakra Adiningrat I (Anga Dipa)
  • 1648 - 1671 Cakra Adiningrat II
  • 1671 - 1679 Truna Jaya
  • 1679 - 1683 a Mataram
  • 1683 - 1707 Cakra Adiningrat II (segobna vegada, a l'oest; l'est sota administració per la Companyia Holandesa de les Índies Orientals fins al 1705 i cedida formalment aquest any)
  • 1707 - 1718 Cakra Adiningrat III
  • 1718 - 1743 Cakra Adiningrat IV
  • 1743 - 1755 Companyia Holandesa de les Índies Orientals (est i oest)
  • 1755 - 1762 Cakra Adiningrat V (+1770)
  • 1762 - 1770 Cakra Adiningrat V
  • 1770 - 1780 Cakra Adiningrat VI
  • 1780 - 1815 Cakra Adiningrat VII (+1815)
  • 1815 - 1847 Cakra Adiningrat VIII (+ 1847)
  • 1847 - 1863 Cakra Adiningrat IX
  • 1863 - 1882 Cakra Adiningrat X (+ 1882)
  • 1882 Annexió per Holanda

Regents de Madura Bangkalan[modifica | modifica el codi]

  • 1885 - 1905 Pangeran Suryonegoro (Cakra Adiningrat XI)
  • 1905 - 1918 R.A.A. Suryonegoro
  • 1918 - 1945 Raden Ario Suryowinoto
  • 1945 - 1956 R.A. Moh. Zis Cakraningrat
  • 1956 - 1957 R.A. Moh. Roeslan Wongsokusumo
  • 1957 - 1959 R.A. Abd. Karim Brodjokusumo
  • 1959 - 1965 R.P. Moh. Noer
  • 1965 - 1969 Abd. Manan Priyonoto
  • 1969 - 1971 R.P. Machmud Suroadiputro
  • 1971 - 1982 Jacky Sudjaki
  • 1982 - 1988 Sumarwoto
  • 1988 - 1991 Abdul Kadir
  • 1991 - 1993 Ernomo
  • 1993 - M. Djakfar Syafei

Reis de Sumentep (pangerans fins a 1812, panembahans 1812-1825, sultans 1825-1854, panembahans 1854-1879)[modifica | modifica el codi]

  • 1767 - 1812 Tirta Negara II Natakusuma I
  • 1812 - 1825 Adipati Natakusuma II
  • 1825 - 1854 Adipati Natakusuma II Paku Nataningrat
  • 1854 - 1879 Natakusuma III
  • 1879 - 1901 regent: Pangeran Ario Paku Nataningrat (interí fins a 1883)

Sultans de Pamekasan[modifica | modifica el codi]

  • 1804 - 1842 Mangku Adiningrat
  • 1842 - 1853 Adiningrat
  • 1883 - 1929 regent: Raden Tumenggung Ario Prabowinoto
  • 1929 - 1945 regent: Raden Adipati Ario Samdikoen

Madura part d'Indonèsia[modifica | modifica el codi]

En la guerra de la independència que va seguir a la II Guerra mundial, Madura fou part del territori de la república d'Indonèsia tal com fou reconeguda pel tractat de Linggajati de 1947. El 23 de gener de 1948 l'illa fou constituïda en un dels estats de la federació (Negara Madura = Estat de Madura) que fou suprimit pel règim d'Indonèsia quan va optar per la república unitaria el 1950.

Vegeu. Estat de Madura.

Banderes i escut de Madura[modifica | modifica el codi]

Escut

Les banderes reials de Madura Bangkalan (oest) eren de color groc. Estaven rodejades formant un marc d'unes rames amb fulles verdes i al centre l'escut reial que dataria de vers 1780. El escut propi era de sable amb l'Anak Roda al centre (que era l'emblema personal del rei de Cakra Adiningrat VII, i al damunt d'aquesta un signe similar a un "7"; sobre l'escut la corona reial daurada (folrada de sable); als costats uns llambrequins d'or a manera de suports i el lema en sable sobre cintes de plata: "TJOKROADIENENGRAT" al centre part del davant, i "PANEM a l'equerra, BAHAN, al centre a la part del darrere, i VAN MADURA" a la dreta; darrere la cinta quatre flors de color rosa, una al damuny i tres a sota (en línia) amb un fons de fulles de colors sinople. La bandera del regent en lloc de l'escut portava només l'Anak Roda. Hi ha constància de la utilització durant el sultanat d'una bandera groga amb marc vermell que portava al centre un tigre matant un home i quatre Anak Roda una en cada cantó.

Es coneixen també no menys de deu banderes militars, nou d'elles negres amb marc groc i diverses figures (un elefant i la resta semblen figures mitològiques) sempre amb quatre Anak Roda (una en cada cantó) daurades; la darrera bandera militar és blanca amb marc groc i un segon marc format per fulles verdes, amb un escut blau amb lleó daurat sostingut per dos lleons daurats, i corona reial a sobre, rodejat en cercle per branques de llorer i de canya i el nom de la dinastia sota, i a la part inferior al pal la Anak Roda daurada i un número 7; una altra similar blanca amb marc groc i segon marc de fulles verdes, inclou la corona reial i sota ella un monograma; més a sota "Kompachie Houssar en - Van Madura - Tjokroadienengrat (nom dinàstic en holandès). Al cantó de la part inferior del pal l'Anak Roda daurada i un número 7.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Clifford W. Hawkins, Praus of Indonesia ISBN 0-333-31810-2 / 0-333-31810-2
  2. 2,0 2,1 Lambu Peteng de Sampang i Kangduruhan de Sumenep foren ben segur els primers sobirans musulmans de Madura

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Bouvier, Hélène (1994) La matière des émotions. Les arts du temps et du spectacle dans la société madouraise (Indonésie). Publications de l'École Française d'Extrême-Orient, vol. 172. Paris : EFEO. ISBN 2-85539-772-3.
  • Farjon, I.(1980) Madura and surrounding islands : an annotated bibliography, 1860-1942 The Hague: M. Nijhoff. Bibliographical series (Koninklijk Instituut voor Taal-, Land- en Volkenkunde (Netherlands)); 9.
  • Kees van Dijk, Huub de Jonge, and Elly Touwen-Bouswsma, eds. (1995). Across Madura Strait: the dynamics of an insular society. Leiden: KITLV Press. ISBN 90-6718-091-2.
  • Smith, Glenn (1995) Time Allocation Among the Madurese of Gedang-Gedang. Cross-Cultural Studies in Time Allocation, Volume XIII. New Haven, Connecticut: Human Relations Area Files Press.
  • Smith, Glenn. «Bibliography of Madura (including Bawean, Sapudi and Kangean)», 2002. Arxivat de l'original el 2 de febrer de 2012.
  • A. Flicher, Les Etats princiers des Indes néerlandaises, Dreux 2009

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Madura

7° 0′ S, 113° 20′ E / 7.000°S,113.333°E / -7.000; 113.333