Mafalda d'Itàlia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Mafalda d'Itàlia, landgravina de Hessen-Kassel (Roma 1905 - Camp de concentració de Buchenwald, Turíngia 1944. La vida de la princesa Mafalda de Savoia es convertí en una trajectòria vital molt característica del que succeí a molts prínceps alemanys al final de la Segona Guerra Mundial.

Segona filla del rei Víctor Manuel III d'Itàlia i de la princesa Helena de Montenegro. Era néta del rei Humbert I d'Itàlia i de la princesa Margarida de Savoia-Gènova per via paterna, mentre que per via materna ho era del rei Nicolau I de Montenegro i de la senyora Milena Vukotic.

La princesa es casà amb el príncep hereu de Hessen-Kassel, el príncep Felip de Hessen-Kassel el 1925 al Palau de Racconigi, a Itàlia. El príncep Felip havia arribat a ser el cap de la família landgravinal de Hessen-Kassel després de la mort del seu pare el landgravi Frederic Carles de Hessen-Kassel l'any 1940 però també després de la mort dels seus dos germans grans en el camp de batalla de la Primera Guerra Mundial, els prínceps Frederic Guillem i Maximilià de Hessen-Kassel els anys 1916 i 1914.

El casament d'una princesa italiana amb l'hereu d'un dels territoris més antics d'Alemanya que a més a més era nét del kàiser Frederic III de Prússia, besnét de la reina Victòria I del Regne Unit i nebot del kàiser Guillem II de Prússia fou hàbilment aprofitat per la propaganda feixista italiana i per la nacionalsocialista. El casament durant gran part del III Reich fou aprofitat com una brillant oportunitat política d'evidenciar la unió germanoitaliana.

El règim de Hitler utilitzà les diferents famílies reials i principesques d'Alemanya per recobrir-se d'una legimitimitat que es remuntava a l'època de preguerra. Molts van ser els aristòcrates que recolzaren Hitler, entre ells sense cap mena de dubte i com un dels més fervents el landgraví Felip de Hessen-Kassel o d'altres com el duc Carles Eduard de Saxònia-Coburg Gotha. Aquesta lluna de mel entre aristòcrates i nacionalistes es veié truncada arran de la pèrdua de posicions alemanyes en els diferents fronts de guerra.

L'any 1943 la landgravina Mafalda assistí a l'enterrament del rei Boris III de Bulgària a Sofia. Boris III era el cunyat de la princesa Mafalda (era casat amb la princesa Joana d'Itàlia), el rei morí en un accident automobilístic després d'una tensa reunió amb la plana major del Reich alemany.

A partir d'aquest moment molts jerarques nacionalsocialistes començaren a pensar en una possible desvinculació d'Itàlia de la guerra al costat de l'Eix. Per tal de condicionar al rei Víctor Manuel III d'Itàlia es decidí arrestar a la princesa Mafalda.

Després d'una trucada a la residència dels Hessen-Kassel, Karl Hass, en què se solicitiva la presència de la princesa a les oficines de la Gestapo per tal de rebre un important missatge del seu espòs, el qual era fals, la princesa fou detinguda. Ingressà en el camp de concetració de Buchenwald. Mentrestant el seu espòs fou detingut i instal·lat en una cel·la d'aïllament total en la qual hi malhabità durant vint mesos fins que fou posat en llibertat per les tropes nord-americanes.

Mafalda patí un bombardeig que les tropes aliades llençaren sobre el camp de concentració de Buchenwald. Durant el bombardeig la princesa quedà malferida i se li hagué de practicar una operació d'amputació de braços en la qual perdé gran quantitat de sang i que dies després provocaren la seva mort.

La parella tingué quatre fills:

  • SAR el príncep Enric de Hessen-Kassel nat a Racognini el 1927 i mort el 1999 a Alemanya
  • SAR el príncep Otó de Hessen-Kassel nat a Kassel el 1937 i mort a la mateixa ciutat l'any 1998. Es casà en primeres núpcies amb Angela Von Doering i en segones núpcies amb Elisabet Bronker.
  • SAR la princesa Cristina de Hessen-Kassel nata a Kassel el 1940 i casada amb el comte Frederic Carles Von Oppersdorff.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mafalda d'Itàlia