Mafia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'illa de Tanzània. Si cerqueu la societat secreta dedicada al crim, vegeu «Màfia».
Mapa

Mafia és una illa de l'oceà Índic al sud de Zanzibar, davant la costa de Tanzània.[1]

Forma un districte de la regió de Pwani, una de les divisions continentals, i no pertany per tant al territori autònom de Zanzibar. La població del districte de Mafia és de 41.000 habitants (2002). L'activitat econòmica és agrícola i pesquera. El turisme es reduït. Està administrativament dividit en set "wards":

  • Baleni
  • Jibondo
  • Kanga
  • Kilindoni
  • Kirongwe
  • Kiegeani
  • Mibulani

L'illa té una superfície de 394 km², a la que s'hauria de sumar la superfície de nombroses illetes i illots propers, la principal de les quals és l'illa de Chole (2 km²) i 800 habitants. La capital de l'illa i el districte és Kilindoni a la costa sud-occidental. L'illa està separada del continent per l'anomenat Canal de Mafia (Mafia Channel)

Història[modifica | modifica el codi]

Al «Periple pel mar d'Eritrea» escrit vers l'any 50, s'assenyala una illa de nom Menouthias a uns 50 km de la costa d'Azània (nom que portava l'Àfrica en aquell temps) propera al port continental de Rhapta i al cap Rahpton, una terra amb molts cocodrils. Encara que alguns hi veuen l'illa de Mafia (la costa continental és una terra de cocodrils) el més probable és que es tracti de Zanzíbar, o de Pemba. L'arqueòleg Neville Chittick va morir el 1984 quan buscava proves de l'antiga ciutat de Rhapta al delta del riu Rufiji, enfront de Mafia. L'illa llavors (segle I) encara no estava habitada. Segons el dr. Felix Chami de la Universitat de Dar es Salaam, els primers pobladors foren probablement una cultura bantu que treballava el ferro procedent de la costa continental i s'hi van establir per aprofitar els seus recursos marins. Aquesta cultura està identificada entre el 200 i el 400 i fou seguida d'una altra cultura nativa coneguda com la de les mercaderies triangulars de ferro que encara existia al segle VII o VIII quan van arribar els àrabs.

Com altres illes de l'Índic va ser base pels navegants àrabs, perses i portuguesos. La crònica de Kilwa anomena als habitants de Mafia com a mwera, i diu que eren governats des de Songo Songo per musulmans (probablement iemenites) cosa que correspondria als segles VIII fins al X.

Una família de comerciants perses de Shiraz dirigida per Ali ben Sultan al-Husayn ben Ali, es va establir a Kilwa el 975, comprant aquesta terra al cap local a canvi de robes. Un dels seus fills, Bashat ben Ali, es va establir a Mafia, com a governador per compte del seu pare, proclamat sultà de Kilwa. Bashat hauria fundat la ciutat de Kua i potser també Kisimani Mafia, les ruïnes de la qual daten la ciutat vers el segle XI. El màxim esplendor de Kilwa es va produir al segle XIV, i ja començava a declinar quan van arribar els primers europeus. Vasco de Gama hi va passar l'abril de 1498, però els portuguesos no van ocupar l'illa fins al 1505, i l'annexió formal es va produir el 1515, després de la butlla del Papa que repartia el món entre Castella i Portugal. Els europeus l'anomenaren Morfiyeh o Monfiyah als seus portolans, però aquesta paraula es àrab i vol dir "Arxipèlag"; Mafia podria derivar de mafi, nom àrab de "brossa", però aplicat també a un lloc de poc valor, o del nom suahili "mahali pa afya", que vol dir "lloc saludable".

El 1588 els caníbals anomenats zimba o muzimbe, suposadament de l'Àfrica Central, van saquejar Kilwa i van liquidar aquest soldanat. L'hegemonia comercial va passar a Zanzíbar.

El segle XVII el control de l'illa va canviar de mans diverses vegades entre portugueses i omanites. Els portuguesos foren derrotats finalment a Mombasa el 1698 i els omanites van assegurar el control de la costa entre Lamu i Kilwa.

Un dels principals establiments de les illes Mafia fou la Badia de Chole a l'illa Chole o Chole Minji, amb port d'aigua fonda, per on passava la plata del que avui dia és Zimbabwe, i després objecte d'una lenta decadència. Un altre establiment destacat era Kua, el qual fou atacat pels sakalava de Madagascar el 1829, que eren caníbals i es van menjar a alguns habitants de la petita illa Juani i es van emportar a la resta com esclaus. El sultà de Zanzibar va enviar una expedició de càstig i els seus soldats eren en gran part del seu regiment balutxi, i molts es van quedar a l'illa i encara viuen a l'àrea de Kironi prop de l'antiga Kisimani Mafia. El tercer establiment notable, l'esmentada Kisimani Mafia, fou destruït per un cicló el 1872 i la capital de l'illa es va traslladar a Chole.

El tractat entre Gran Bretanya i Alemanya de 1 de juliol de 1890 atribuïa Mafia a Alemanya; el 1892 hi va arribar el primer oficial alemany i va fer construccions a Chole que encara existeixen. Els alemanys van pagar al sultà de Zanzibar quatre milions de marcs per Mafia i la costa continental.

En esclatar la I Guerra Mundial, l'illa fou ocupada pels britànics a finals de desembre de 1914 per servir de base per atacar el creuer de guerra Konigsberg. El 1915 es van arribar a fer emissions de segells de correus; les primeres amb els segells colonials que es van trobar i la sobrecarrega "G. R. Mafia" (o G.R. Pots Mafia") en tinta, que foren després objecte d'imitació. Després (1915) es van enviar segell de l'Índia Britànica amb la sobrecarrega "I.E.F." que van circular igualment amb la mateixa sobrecarrega en tinta de color blau lilosa ("G. R. Mafia" o G.R. Pots Mafia"). Finalment el segells de l'Àfrica Oriental Britànica de 1912 amb la sobrecarrega G.E.A. (German East Africa) creats el 1917 pel territori alemany ocupat, van arribar igualment a l'illa. L'illa va estar sota la llei marcial fins al 1922.

El 1995 l'illa va iniciar un projecte per establir un centre de vida marina, per evitar la conversió de l'illa en un resort turístic; però els turistes continuen arribant.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Mafia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Coord.: 7° 51′ S, 39° 47′ E / 7.850°S,39.783°E / -7.850; 39.783

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mafia